Ricart García Moya
2013
a -prep. davant d´acusatiu. Les ferramentes sintáctiques pera trencar enredros semántics y donar claritat als significats son paregudes en valenciá, castellá y catalá. Mosatros, si tenim ductes, fiquem la preposició ‘a’ en complement directe davant de nom de persona: “Ricart ampará a Nelo”, mentres que´n catalá diríen: “Ricard emparà Manel”. A fi de cónters, al llevar preposició del acusatiu, el catalá torna a la sintaxis del antiu castellá. Lapesa donava eixemples d’acusatiu sinse preposició en Lope de Vega, per l'any 1600: “no disgustemos mi abuela”, “quiere Doña Beatriz su primo”; e inclús en Quevedo: “acusaron los escribas y fariseos la mujer adúltera”. Els huendos sintáctics de l'AVLL, com el sinyor Palomero (vórer Prólec DHIVAM), oferixen chanques catalanes als chiquets valencians: “Cleopatra estimà Marc Antoni”, cuan en valenciá tenim: “Cleopatra amá a Marc Antoni”, o “Cleopatra vullgué a Marc Antoni”. Per eixemple: “¿No va enganyar a Carlos IV?” (Bib. del Senado, Coloqui entre un capador de la Gascunya y un sabater remendó de Valencia, 1808).
Read this work at the World Public Library (library card needed).