Feliç DAVAL Los fraisses èran tombats (extrait) **************** PER MIELHS S'I TROBAR Ai pas res inventat, ne soi pas capable. Mès quò's segur aquò qu'ai vist o entendut dire ò ai quauques bocins arrengat. Quò se passa dins un pichon vilatge de la montanha, coma ne coneisse tantses dins mon país. Ai causit de las scènas que m'áun inspirat descrich dels encastres que me son familhièrs. A Barriac i a gaires d'ostaus: --Acò de Garrigon: Lo Loís e la Marisson tenon lo bistròt, áun la Danièla per serventa; lo Dedé, lor nebot, ven sovent les veire; Lo Guilhèm un vièlh celibatari lor presta la man --Acò de Pagès: dels paisans. Lo Francés e la Matilda áun una dròlla la Marisa. --Acò de Castèl: paisans atanben. Lo Pèire e la Rosalia áun dos filhs: lo Juan-Loís e la Joseta qu'a un amorós, lo Cristian. -- Acò del Toèna e de la Tonita, retirats totses dos. --Acò de Fau: lo Guiral e l'Enriqueta áun un tropèl d'enfants; lor ainat s'apèla Felipe. I a d'autras familhas, ne parlarai pas. Del monde de pas lònh son sovent a Barriac: - Lo Pau, un gròs coarro del platèu, es celibatari; - Lo Robèrt, paisan de la ribièira, es merchandèl; - Lo Miquèu, jove paisan de la plana. - Mossur Lacalm, passa dels tròç de temps acò de Garrigon; quò's un còssol retirat; - Lo Raol, un gojat de la ribièira. A Barriac, coma pertot, de las personas venon per trabalhar, se passejar... demòran pus o mens. Aquel vilatge l'ai agachat viure pendent un an... PASSEJADA L'aubièira se n'es anada. Lo solelh doçament caça les darrièrs fums. Crane temps per la passejada ! Les fraisses malaudes de la frescor de la nuèch perdon lor rauba tròç a tròç. Les bidornes garrics se vòlon pas enquèra despolhar. Lo camin a mirgalhat son mantèl de verdura, petaçat de cèu. Jos mos pès, la fuèlha criqueja. De las auglanas que refusan de tombar. De las amòlas tardivas espèran la culhida. Fr r r r... un escuròu derrengat fugís. Per un rastolh, dels còrbs pican. Sus una paret, una vipèra se pinta a las darrièiras calors. Enfin lo bosquet de faus, vestit de marron, jaune, rosse, daurat... Dapasset avance. Agacha qu'agacharàs. Amb mon baston, te modilhe. Res. Pas una quita aurelheta. Un traça de cèpa talhat per mon Laguiòla ven tot verd de colèra. Tranquille te me'n tòrne, a travèrs prats. Esconduda per la Fauguièira, una vièlha cocorla, puèi duás redondòtas que s'estreman dins mon ceston. D'èrba enquèra pro verda. Per una bosatièira, t'amasse una padelada de rosadas. Lo solelh, agara naut dins lo cèu, escampa sos rais tèbis. Al lònh un gal canta. De las vacas petas de voivre se jason, suaudas. Urós, respire la doça darreiriá. Mès tot d'un còp: " Bo-o-m " de val vilatge. Un fotrau de bruch sord e tarrible. De còrbas espaurucadas passan en cridar sus mon cap. UNA PAUR Costat nòrd, dels fraisses son tombats. Lo mantèl del vilatge es agara espelhandrat. Lo vent negre s'espandís per las carrièiras. Les vièlhs telhs esborrissats acaban de se despolhar. Talas dels rats postejats, las pauras fuèlhas cèrcan un abric. Pas lo mendre bruch d'òme nimai de bèstia, mès, al lònh, lo bronzinament de las ressègas. L'E.D.F. a decidat de desplaçar la linha. Sens èstre consultats, les paisans se veson copar lors tèrmes. Dètz mèstres quò's aquò que cau, dètz mèstres de desèrt de cada costat dels fièus ! Sonca lo ventàs e aquela musica de mòrt. Enfin lo silence... Mès lo cèu demòra gris. De las pintarras gisclan. Quatre oras e mièja dejà ! Les enfants sòrton de l'escòla. Una filhòta ten son frairòt per la man. Un garçonèl preissat prend la peta vas son ostau. Plan amagats, les autres espèran l'autò del ramassatge. Cotins ! Cotins ! Cotinons ! la Tonita dòna a las polas. Dels pòrcs passan per la rota. Una pauca jol braç, lo can darrièr lo cuol, lo Guilhèm sòrt del bistròt. Un tractor, quò's lo filh del boriaire que mena un cargament de ruèls. Dos forgons s'arrèstan, son immatriculats; un detzenat de tipes ne davala. Va se beure dels aperitius. Amont, de las nívols que caminan. La nuèch arriba, cau se claure. Quò tòrna bufar. La montanha giscla de dolor. Lo vent, de sa lenga freja, li lèca sa plaga e les aures esparnhats ploran lors fraires assassinats. Vistament al canton ! La soca branda. Lo cat raumina de bonur. Urós, me caufe. Tot d'un còp: " Au secours ! " coma la voès d'una filha en tren de s'escanar. La pòrta se duèrb. La Marisa en plors me tòmba dins les braç. La Marisa veniá nos far una comission quand tot d'un còp s'es entrachada qu'una ombra la seguiá. La paura filhòta a presa la peta. Mitatmòrta, es dintrada sens tustar. L'avem consolada e l'ai acompanhada chas ela. Tota la nuèch lo vent a bufat. L'ostau semblava plen de trèvas. Un can a fach lo jap del lop. Ieu, de las oras, ai pensat a aquela istòria. Sonca sul matin, ai pogut m'endurmir. Auèi lo bruch camina pel vilatge. Las imaginacions trabalhan. Las parpandas se fáun dels secrets. Se ditz qu'aquò pòt pas èstre quauqu'un del país, que i a pas que dels estrangièrs que son capables d'una tala causa. N'i a atanben de prudents e de mai coquins, qu'escotan, que pensan mès que se riscan pas a parlar. La nuèch, las femnas ausan pas sortir. Al fons del vilatge un paire ofensat fa petar lo ponh sus la taula. La Marisa es pas anada collègi aqueste matin. LO PICHON CAFE Un fotrau de teulada ponchuda amb quatre bocins de fenèstras coifadas coma un ostalet, uèch marchas esquiçadas per dels milièrs de piadas e debàs, les bochaus de la cava; qui i a lo café del vilatge. Plaçat en plena virada, retirat dins un cortièu, es sonca remarcat dels pas preissats. Borgès de la vila e parisencs en vacanças venon i manjar la trufada e mai lo caul farcit. La coarra totjorn plan pomponada, pichona e rabasseta sarra les cinquanta ans mès enquèra sap far petar la borrèia. Quò's aquí que se passa un tròç de la vida de la comuna. La cabina telefonica e lo burèu de tabac fáun vendre un tropèl de miègs-cròcs. Les entarraments rapòrtan pas mau. I a que l'espiçariá que marcha plus belcòp, concurrença dels super-mercats ! Mès les Garrigons son pas de plánger, áun atanben una bòria de vint e cinc vacas, n'i a pas tant per cadun. El, es estacat e trabalha coma un negre, es totjorn en tren de menar misèra. E coma tot aquò li sufís pas, s'es arrengat per atrapar lo ramassage escolari. Quò fa dos ans, áun fach bastir una anèxa amb uèch cambras. Les dos filhs partits a París seráun pas sens lo sòu. Pel moment l'argent dintra, áun les òmes de la linha en pension.