Alexandre LANGLADE Poésies languedociennes (extrait) ************* L'ESTANC DE L'ORT PREMIEIRA PASSADA L'Estanc per Antounin de Glaize Au fin founs dau riche terraire Que plan-plan davala dau gres, Entre lous bords flourits dau Les E dau Vidourle roundinaire, Se capita l'estanc de l'Ort. Es ailaval que s'eschalata Dins soun inmense jas de grata, Pimpant ā l'aise lous rais d'or Que noste caud sourel escampa. Dins sous levadouns erbagieus, En soumilhant, embeu e lampa Una ribieirassa e cinq rieus. Amai, quand ven la grand secada, Que lous rajōus soun de camins E que, dins l'agau das moulins, La vaca velha, tressecada, S'engorga de quatre canaus, De la trincanta font de Rulla E de salada que barrulla Dins lou grau d'Escoula-barraus. Quand sem a la Sant-Miquelada, Aicai, au tems das grands coumplots, Que dessus la terra, embraigada, Aco tomba a negā de piochs; Que, de pertout, lou treble raja, Se la mar, en delai la plaja, Es coufla dan cop de levant, Lou dourmeire adounc prend l'escamp, Couma un atau jagut d'esquina, Agroumoulit sus sa jassina, Que dins soun som un pantai grču, En lou destressounant, l'atissa, Lou galavard boufa ā plen lču, Susa, grumeja, s'esfoulissa, Rounca, estira, alonga, espandis En long, en largue, ā gaucha, ā drecha, Sous membrasses enrampesits En fora sa jassina estrecha, Qu'embounna d'un cop de ginoul, Ansinda fai l'estanc sadoul De tant d'aigassa que regola ! Ves-lou ! se coufla ā vista d'iol; Vidourle ie trai couma un fol; Estrifarā lču sa talhola, Sa talhola verda ā longs plecs, Taissuda de bola e de sagna, Ounte acoumenįoun lou rausets E s'acampa la rastagagna. E toujour crei. Lou levadoun Que, dins sous recouides, l'esquicha, Es trempassat ; dins Boulās-round, L'Averna, Plan de Peira-Ficha Se trai, s'espandís de soun long; Enaiga Coussou, Mourre-long, Liga Patus, nega Cairela, Aplana jounc, sōuda, coutela, Enfin ā la longa coubrės, Ou de briva ou de reculada, Touta la fringa de paīs Que, d'en Carnou jusqu'en Calada, Centura soun inmense liech, Male e mouvent gargamelič Ounte la febre se coungrilha E que lou marin escampilha Embé las pudentas sentous Dau surgentieu qu' espira Avoust. Pamens pau ā pau lou crei mola; Es tems que maine lou refresc. Adeja, dor lou Mas dau Gres, Įai ven lecā la pegairola. Tout escās velhoun lous illouns, Un pauquet mai dins las cabanas, A travčs l'aparet de canas, Vendrič faire sous espinchouns. Mais, de memoria de pescaire, Res qu'una fes aco s'es vist, Amai encara gramecės Que Rose, en aval de Bču-caire, Lou fol, crebet de ves deįai, Ce que belču veirem jamai. Es dins soun plen, lou crei s'aflanca; Pausa la gauta, pescadou, E laissa estā dins la calanca Toun prim e laugč barquetou. Mais, se la pesca te couvida, Crei-me, raseja lou bord, car, L'estanc, quand a tant d'espandida, Es pus estanc, es una mar: Couma ela, a sas boumbourinadas, A de rauquiges, de bourjous, E de vira-vōuts e d'oundadas, E de cops de tems esfralhous Malur ā tus, paure pescaire, S'en largant vela, dau rouncaire, N'as pas devistat lou signau Dins la parada que s'estripa Entre la rocalha, aquė d'aut, E se lou magistrau t'assipa Au largue, aval, lion dau boulas, Sies urous d'aguedre bon bras, Car amai tombes banc de vela, Amai assoulides l'estrop, Se noun te pos tene d'ā-pro, La capa au vent larg que rampela, Pos pregā Dieu, Madona e sants; Ben lču ta femna e tous enfants Que lou gros tems mes en alerta, D'aginoul sus lou boutarel, Veiran ta beta descouverta, Presa per banda ou per cantel, Ou sus lou plan, ou travirada, Barrullant au grat de l'oundada; Pioi, ailalin, tout s'avalis. Paura femna ! paures manits ! Amai tus, asardič cassaire, Qu'embe toun sounet, degaugnaire Dau cant de la cassa en amour, T`en vas lou vespre, ā l'escabour, De tras un boutarel de bola, Pieuletā la paura bestiola Que vai e ven alatejant, Siegue quand regueges l'estanc, En cassant ā la revougada, E que, la cassilha ā pourtada, T'amagues dins lous amadičs, Una man ā la canardieira, De l'autra servant, ā l'arričs, Lous rems fora de l'escoumieira, Se dins l'entremiecha te ven Una rounfladassa de vent, D'aquel que jout soun vanc tout branda, Aquė tout soul e dins l'escur, (Car n'aimes pas, per toun malur, Lou dous trelus d'una nioch canda; Tires un pau das maufatous ) La negra nioch per tus es bela, Oi, mais s'un cop perdes l'estela, De que devendrās, malurous ? Crei-me, quand las aigas soun plenas, Amai que lou tems siegue siau, Cassa, se vos, ā las pantenas E laissa-me ta barca au pau, Se vos pas que res noun t'avengue. Maugrat mous dires, se, per cas, Te prenič quauque ratigās, De Valadič te n'en souvengue, De Valadič lou Perolenc ! Aquel d'aquė, l'era, cassaire; Era engincous e bon menaire Tant ā la vela couma au rem. Que de fes, devčs la Rudela, L'an agut vist, ā plena vela, Acoutissent lous gafarots, Embé tant forta marinada, Que lous marins lous pus farots N'ausavoun pas quitā parada. Pecaire ! lou paure mesquin, Sa benuranįa saguet courta: Falič be, qu'en fasent ansin, Quauqu'una ie venguesse courta. Un jour s'embarca ā Castilhoun, Lou vent de bas boufava e proun; Lous cabaničs ie disien: --" Resta, Lou tems es fossa ennevoulit; Davans que siegue nioch-falit, D'asard se i'aurā pas countesta. --" Aco, s'ou dis en galejant, Sarā, crese, de marin blanc, E pioi tournarai de bona oura. Partės. Quand es sus lou mitan, Lou vent ressauta dau levant; Desempioi sa femna lou plonra!..... Quand las aigas an demairat, Que fague bču, que l'aura bousque, Que l'estanc siegue linde ou fousque, Vous counselhe d'endarrairā Lous plasés qu'en d'autres tems dona. Es vrai que sa beutat vous sona; Mais sarič lisc couma un miral, Couma as jours de granda bounanįa, Qu'en lou devistant dau terral, L'iol jouta la parpela dansa De soun trelus qu'embalausís. --" Bču tems d'ivčr, que l'on se dis, Ai, quante bču jour de fichouira !" Se de lion lou gaud vous bourdouira, Es be quicom mai de pus fort, Quand vous capitās sus lou bord, Que soun biai vesiat vous fai lega. Lou cor, las mans an petelega; Tout es aquė dins lou barquet, E rem, e fichouira, e rouquet. Ai ! la man desper els aganta. --" An ! d'aut-d'aut; arriva que planta ! Fau que passe ma fantasič." Eh be, maudespiech de toun rire, Couma qu'ane, couma que vire, Fíchouiraire, es una foulič; Quauque jour m'ou sauprās ā dire. Ansin que tus trefoulissien Dous forts tasquejaires d'anguila ; I`avič Perič a, lou paure Mila, Dos testas verdas, e venien: --Siam per carema e granda velha, Segu que Dona Chichoumelha Sarā de soupada ā l'oustau. Se pescavem quauque apougaut, Desoundrarič pas nosta taula." Couma lou faire e la paraula En eles dous era tout un, Sounjoun pas fossa de tems: l'un Aganta e brandės la partega, L'autre, assetat sus lou paėhōu, Peses tancats au carcagnou, A remā lču-leu se boulega. L'aiga sembla d'argent foundut; Dins lou cros lou mai rescoundut, De tant que lou sourel dardalha, Dau choųchou devistoun la dralha ; Mais nou, lou choųchou vau trop pau, Lou margagnoun ou l'apougaut, Rai ! sa car es ben agoustousa; Vau belču mai que car de croc, E sa mena es fossa aboundousa, Maugrat lou musclau e lou croc. Lous dous amics van de brivada, Targant lou regard dor lou sōu, Quand tout d`un cop, dins lou briōu, Milou devista una boufada . -- Boudieu! Noste-Segne! quante un !" S`esclama en fiscant la partega. Aladounc, dedins lou limpun, Un bout de couetassa boulega, Pioi una cana per delai, La bauma ounte chauma e se jai La bestia craumousa e sadoula. Plan-plan lou fichairoun trascoula; Dins l'aiga sembla retoussit. Lou tascaire, de reda forįa, Manda lou cop, e sent croussė L'animaudās que se bigorsa, Ansin qu'un moustrous serpatās, Autour das longs pounchouns bertats. Mais, de l'afecioun que i'anavoun, Lous pescaires n'avien pas vist Lous nibous que se derrabavoun D'ounte lou magistrau salės, Quicom que se fau prene garda En Vacairieus encara mai; Segur que se vou'n ven pas mai, Ie bougnarés e pel e farda. Avien pecat, mau i'en prenguet Lou cop de tems lous susprenguet Tout juste au moument que tiersavoun, E l'apougaut, que tírassavoun, Ie descapa dins lou rambal; Pioi l'oire ven,lous amadieira. En van manejoun l'agoutal; Un autre monta en cavalieira, E la barca e lous pescadous Dau gourg van canā las founsous. Per bounur, lous an vist de terra, Per bounur, se i'es atrouvat Lou soul que poudič lous sauvā De la mort qu'alin lous espera. Mais quau es aquel afrountous Que, dins sa pichota barqueta, A l'estanc ven faire lengueta, E se trufā de soun courous ? Es Lalet--quau voulčs que siegue ?-- Lou pichot matelot Lalet. Aquel e soun amic Solet, Pecaire, davans soun Dieu siegue ! N`an vist mai d'un escafarnel... Terré ! la fes dau Grand-Rudel Qu'ensem fasien la reboucada. Es aquí que n'i' aguet d'espés. Crenissien fossa, aquela fes, De ie quitā pel e pelada. Avien avarat de Plagnōu, Mountats chacun d'un barquet nōu. Lalet, qu'au rem degus pot segre, Dins soun cruvel de nose, alegre, Au lion fasič lou cop de man. Lou vent boufava dau levant, Talament fol que s'espetava. Poudien pas causí milhou tems, Car la cassa que reboucava, Tout escās remountava ā vent A sieis canas per d'aut la testa. Poudčs vous pensā quanta festa ! Couma lous fusils boumbissien ! E cinq ou sieis chacun n'avien, Toutes cargats jusqu'ā la maissa. S'avič durat, quante bču jour ! Per malur, au cop de miejour, Dau Pounent s'auboura una raissa, Embé trounadas e groupats; Embourgnats de ploja e de gruma. Lou tems se prend, de pertout fuma. Embourgnats de ploja e de gruma. Nostes cassaires, agroupats A las bandas per se mantene, S'en van ā la garda de Dieu; E toutes dous passat bon brieu, Saboun pas ā de que s'en tene; An perdut soun esprit present. Solet, lou pus proche de terra, Per un foulet ben lču se sent Panlevat dau rōdou ā-m-ounte era, Pioi escampat sui lou moutās. Era sauve aquel, mais :--" gueitās!" S'ou disien lous de la guerita : -- " De qu'es aco qu'emb aquel tems Juste en plen estanc se capita ? Quoura de vista lou perdem, Mousegut per la remoulina; Quoura de pounchas rebessina, E quoura se vei varalhant Sus l'ounda couma un tros de sieure. Ei-ti peissās, moustre ou crestian ? S`es crestian, a prou fach de vieure E sous jours saran lču finits. Sarič-ti la moustrousa laucha, La que, dins sa courrida baucha, Creba gangui, coua e canės? Ou sauprem lču; d'en Capoulieira, Diriās que seguės la dressieira, I'anam ? sarā ce que sarā ! Vague ! " Ie soun dins una escoussa E trovoun Lalet que s`espoussa Dins soun nega-fol aterrat. Pioi, s'assetant dessus lou tčune, Desplega un moucel de pan tčune, Lou crousteja, e d'un bralle gai: -- --" Ou vesčs, n'en sara pas mai; N'en passarem d'autras encara." E, tout disent aco, se carra Couma un capitani de mar Qu'aurič tengut testa ā Jan Bart. Segur qu'ou disič per s'encreire, Car desempioi an pouscut veire Qu'avič fossa sermat soun vin. Ben i' a vougut de faire ansin... Entre que las aigas soun plenas, Cassaire, cassa ā las pantenas E laissa-me ta barca au pau. E tus, pescadou, resta siau. Entremens que l'estanc repoufa, Que lou magistrau crana e boufa, Se vos fa quicom de toun corp, Adouba toun mourre-de-porc, Sarcės tous ars, pega ta barca, Fougueja toun rem que s'enarca, As pas long tems ā trefoulė; Lou magistrau a lču falit: Tres jours lou mai e pioi s'escana. Se pot que reprengue au vent-drech, Mais, vengue ā boufā tramountana, Entre que sentirā lou frech, Lou veirés lču cercā la cauma, De long de la mar enrebat, Couma un lusert davans sa bauma, Que dau sourel beu lou rebat. Alor de longa, au largue ! au largue ! Escampa toun rasal sans pōu. Ara, ou jamai nou, farās bōu. Cassaire, escandalha toun cargue, Cala toun las de tamarės; Aqueste cop auras pas blanca: Cai vai venė de cassa blanca Couma ome vieu n'a jamai vist !