Prosper ESTIEU LA CANSON OCCITANA *************** - LO RAIBE - A LA COMTESA ADELAIDA DE TOLOZA - A LAS SÈT DONAS DE LA CORT D'AMOR - CANSONS D'AMOR - LA CANSON DE LA CASTÈLANA - LA FLOR D'AMOR **************** LO RAIBE Ai fait un raibe encantador Qu'en aicest libre venjador Afogadament me plai de colcar. Una nèit, soscant à Montfort, M'apareguèt dins un bèl ort Un porta-lahut grand e fort, Dont lo front de luts venguèt me tocar. Abià lo verbe profetic, E sus sa boca era un cantic Suau e potent qu'ai trop pauc auzit. Me venian de son estrument Resons comols d'encantament, E, com en plen espertament, L'auzisiai me dire : " Amic, t'ai cauzit! " T'ai cauzit per que 's Occitans Poguen enfin als Francimans Parlar am los mots del Castigament ! Som, ieu, l'eternal Esperit Qu'am lait de justicia es noirit, E, quand me vei encolerit, Lo Conquistador a 'spaventament. " Sens mals de cap apreni tot; Sens corre en loc, trèvi pertot; Mon engenh es dius e no pod finir. Pren lo lahut que t'ai portat Dins las mescladas es estat E te dira, sempre alertat, Tot l'orre pasat d'un Pople-Martir. " Ai balhat lo flam poètic A Tirtèu, grand aède antic; Mon cap clarejant retrais un fanal Immortal, rizi del tombèl ; Ai congrelhat tot so qu'es bèl, E de mon poderos cerbèl, Aprèp Archiloc, nasquèt Juvenal. Ai inspirat als Trobadors Lors sirventescs aparadors, Quand los Estrangers subratalentats Orrejaban la Terra d'Oc E, dins lo sang e dins lo foc, Espotisian en tant bèl loc Tos valents Aujols e lors libertats. " Auzis-me plan ! Voli tornar Demest los Vincuts, e tronar Suls debrembadors e subre l'agrum Dels malfazents politicians! Remembratz-vos tempses ancians, Trop aflaquits Lengadocians, E pauzatz l'Esper sus vostre front trum ! ********** Cansons Gaujosas I A LA COMTESA ADELAIDA DE TOLOZA Domna, de bon coratge Vos am, e ja no m fass amors joyos Si el mon es res qu' ieu am tan cum vos ! ARNAUD DE MARUEIL. O comtesa Adelaïda Qu' ètz encara tant polida ! Arnaud, lo gai trobador, Ara devengut felibre, Vol, en comensant son libre, Vos redire son ardor, Som que lo filh d'un lauraire, Comtesa, mas per me l' traire, L'amor prigond qu'ai per vos, Me caldrià perdre la vida : Per l'escondre, o ma polida ! Me caldrià perdre la vots. L'Ibern fuj e ven la Prima, Que fa naise flor e rima, Que fa cantar l'auzèlum ; Ajatz lo front mens raibaire, Acatatz vès lo Trobaire Vostres èlhs que li fan lum Ducs de Fransa e de Borgonha Vos parlaran sens vergonha, Ambe mots comols d'ardor, De lor amor tormentaire ; Mas de vos se chautan gaire Volon vostre terrador ! E, sens l'Amor, qu'es la vida ? Qu'es, ma bèla Adelaïda ? Lo cor a sempre vingt ans... L'ala del Plazer nos frèga, E, per aco, dizi grèga Als ducs e comtes lèntans. M'auretz per vostre aparaire ; Serai res que vostre fraire; Serai que so que voldretz E, s'oc cal, Adelaïda, Arnaud pasara sa vida Al pèd de vostras parets. Mas ai fe que, tard o d'ora, Vincuda per ma mandora, Per de bon m'escotaretz ; Amorozida e crentoza, 0 comtesa de Toloza, Vostre cor me durbiretz. E lo Rei e l'Emperaire D'Arnaud, lo filh del lauraire, Qu'aura plus entrabadis, Alavets seran gelozes, E nos-aus dos, ardorozes, Nos creirem al Paradis. Vos aurai dins ma brasada ; Vostra boqueta abrazacla Me claufira de potons ; E, se l' Nord nos fa la guerra, Per aparar nostra terra, Congrelharem enfantons ! 0 comtesa Adelaida, Qu'ètz encara tant polida Arnaud, lo gai trobador, Ara devengut félibre, A volgut dins aicest libre Vos redire son ardor. ************** II A LAS SÈT DONAS DE LA CORT D'AMOR Yeu farè ta gintet que duraran tres ouros, PÈIRE GODELIN An fait saber qu'à Vila-Franca Debià se tene Cort d'Amor. Per i venir, lo Trobador A pas agut la camba ranca. E vos i dis d'una vots franca, 0 las sèt Donas de bèlor! Qu'enveja de ganhar la flor Pincada à la plus auta branca. Se son esper es comolat, Vostre nom sera 'scrincelat Per el al Temple de Memoria. E, tant-ben el, fara gintet, S'à la joia ondrada de gloria Ajustatz caduna un potet ! ************ III CANSONS D'AMOR Tug amador son guay e cantador. BERNARD DE VENTADORN De far cansons m'es mestier, Cansons novas per vos plaire E que dins lo monde entier S'en van subre alas del aire, Donas al èlh trebolaire ! Per lauzar vostra bèlor Qu'es dins sa flor. Roza, qu'abètz front autier, Vostre bais reviscolaire Tindara pas ai mostier... Non es roza en mon terraire Pro bèla per vos retraire ; Vostra gauta a mai bèlor Qu'aquel flor. Jacinta, abia qu' un quartier. De vostre agait viu d'esclaire La Loba de Pèch-Nautier. E com trobi 'mbelinaire Vostre pel.long e boclaire Que del espic, per calor, A la color! Angelica, lèu molher, L'auzèl blau, l'auzèl parlaire, M'a parlat d'un cabalher Qu'enveja de vos complaire. Nizara l'auzèl aimaire Al agradiu nids d'amor, Am grand baudor. Ortensia, en viu cosirier Abètz mes vostre fringaire, Un jorn que, jol amorier, Èlhs clucats dormisiatz gaire ; Mas s'el sab èstre pregaire Sauretz cambiar en dosor Son amaror. Mirtila, per un guerrier Que prèp vos non pod estaire, Abètz mortal encombrier. Sabi 'n autre conquistaire, Dont l'amor es pacientaire. Garira vostra malor Sa viva ardor. Veronica, lauzenger, Desleial, crudèl, raubaire Es lo galant estranger Qu'aimatz mai que lo Trobaire Quand l'auretz per debrembaire, Vos laisara que furor Lo traïdor. Margarida, vertadier Es.lo cant que vau vos faire : Abant vostre atge tardier, Veiretz nostre Oc triomfaire De Paris, nostre estofaire, E clamaretz la lauzor Del Trobador, Dont far cansons es mestier, Cansons novas per vos plaire E que dins lo monde entier S'en van subre alas del aire, Donas al èlh trebolaire ! Per lauzar vostra bèlor Qu'es dins sa flor. **************** IV LA CANSON DE LA CASTÈLANA Ab joi e ab joven m'apais. LA COMTESA DE DIA Temps de Pascor es respelit E lo solelh me rescaudura. Per languituda e per fredura Mon cor semblaba sebelit; Mas lo Joglar qu'a lo pel saure Enfin me dezenujara. Donas, que l' Plazer nos enaure! Grand gauch per la que l' sentira ! Tant-lèu qu'auzisi la canson Que me dis subre la mandora, Per lo quitar es totjorn d'ora, Tant dins mon cor met fernizon ! De cortezia es jamai paure, E sabi plus so qu'avendra. Donas, que l' Plazer nos enaure ! Grand, gáuch per la que l' sentirá ! Flor de jovensa lèu, se mor ; Calla culhir pla perfumada., Aimi, pramor que som aimada ! Dins lo grand vaze qu'es mon cor, Ma viva ardor no pod plus caure Sentisi que s'escampara. Donas, que l' Plazer nos, enaure! Grand gauch per la que l' sentira Quand m'agradara lo tristum, Ma fresca pèl sera 'secada 0 dins lo cros serai colcada. L'Astre d'amor me fague lum ! Se mon Senhor aucis lo Maure, Lo bèl Joglar m'abrasara... Donas, que l' Plazer nos enaure ! Grand gauch per la que l' sentira ************ V LA FLOR D'AMOR E pus no us aus ren dir a rescos, Dirai vos o, sivals, en mas chansos. ARNAUD DE MARUELH. SABI l'ila d'azur, lo païs subrastrat Ont umanas dolors pel Raibe son garidas, Ont rares son los cercadors que l'an trobat, Ont voldriam vos raubar, fruts de las Esperidas ! Es la terra ont lo cor pod se durbir al cor Com la roza à l'albada, aprèp la nèit claroza; Ont l'ama siaudament troba aquela ama-sor Que non coneis lo mal e la mesorga afroza. Es la terra florida, es lo campèstre bèl Dels auzèls blaus e de las Fadas amorozas, Ont jamai las nibols escurison lo cèl, Ont, autant que 's Umans, las Cauzas son urozas. Abètz compres, segur, o filha del Mièchjorn, Vès qual orizon es la riba benezida. Viratz-i vostra vela e fazètz-i sejorn, Per i trobar solas ambe l'Ama cauzida! Dins aquela ila es una flor, dont lo perfum Tant regaudis, e tant trebola, e tant caresa, Qu'enfada la jovensa e fa jove l' vièlhum : Es ela sola qu'es la dots d'embrïaiguesa. Tots volon la culhir per son perfum audos; Son nom es : Flor d'Amor, e com languis, soleta ! La tenèm pas jamai, se nos trobam pas dos Per l'arrancar à sa pecolha menudeta. Parelh amorozit, parelh sofrent, nos cal Debrembar lèu l'anciana vida e sa trumada. Dins l'Ort tant agradiu qu'enloc n'a son egal, Caminem am baudor vès la Flor embaumada !