Ada Lauzi Poesie ********************* PASSEGGIADA A FABREZZA La par proppi la via del Paradis in quell silenzi profumaa de vent: l'orchestra del torrent giò per i prei, el cipettà di usei in mezz ai pin, e in alt, dessoravia on "confin" de celest e de bombas; su on verd che 'l par de ras, sgorattà de parpai de cent color ingord de libertà che cerchen, per pondà, in mezz a tanti fior, el pussee bell... poeu, là sora on murell on pin de fresca età. Me incanti e fermi el pass: gott de rosada, luster 'me coràj basaa di ragg de sô l'hann guernii de sferett tutt coloraa... semm in lùj, ma per mì l'è già Natal. Pian, pian giri i mè pass invers la cà, su la porta, a spettà gh'è 'na figura calma, sicura, rogora senza età. El par on Patriarca di nost dì, duu oeucc dolz o sever bon de vedè e capì, de legg anca i penser ... la barba inzipriada e la parlada s'cetta de Ambrosian pront a slongatt 'na man, a rid, a piang con tì. Mì tornaroo a Milan, ma on tocchell del mè coeur (se 'l permett Padre Ambroeus) el resta chì. PROFUMM Profumm de mar saraa in d'ona conchiglia Profumm d'altar incens che se consuma come l'amor duraa 'na vita intera Profumm de quij silenzi che vosaven al vent i tò torment sopii. Profumm de fior... de tì ròsa de magg infogada de sô de primavera, ingorda de respir e de rosada profumm d'erba tajada... E teved de lugher in fond al coeur a la lus de quij oeucc de quell soris che me carezzen denter 'na cornis da SCIROEU de MILAN