Enrico Bertazzi poesie ************************ CÀ E CAMPSANT "Oh, sciora Ròsa, gh'ho de fà 'l sofritt, ghe l'ha ona scigoletta de prestamm?" "Carletto dimm, come hinn andaa i tò esamm?" "Delina, ven sù de mì a mangià i nervitt". Tutt el dì in d'ona cà de ringhera se sent a cicciarà gent sana, viva, gent che mai la gh'ha dòss la piva, e semper pronta a fatt la bòna cera. Gris denter e foeura, ormai senza calor, blòcch de cement, quarter 'me dormitòri e tucc istess senz'anima né amor. Gh'hann pù de vitta, paren di mortòri i palazz noeuv, quei che fann sù adèss Manchen domà i firagn longh de cipress. da: El Richetto del Verzée INGREDIENT DE BON SAVOR Per scriv, squasi ben in milanes se dovaria savè on poo d'italian, on ciccin de todesch e de frances, ona quai paroletta in bon "vilan" (magari ben sortida, lì de fresch) 'na scheja penna, appenna de spagnoeu, 'na sbroffada leggera de latin e (chissà mai) con quest, forsi se poeu ris'cià de scriv quaicoss in meneghin. Però, quand se tratta de poesia, per dilla netta, quell che pussee ghe voeur, l'è de mes' cià quell tòcch de fantasia, con quella vos che la ven sù dal coeur. SABET SERA AL MAR Te vedaroo ancamò corr sù la sabbia a pee biòtt in doe l'onda del mar la se trasforma in balonitt bianch. Te vedaroo ancamò levà i tò brasc corrom incontra intant che i tò cavèj giogatten col vent in manera festosa. E vedaroo ancamò i tò oeucc seren in doe mì leggiaroo tutta la giòia che te gh'hee denter al coeur. Si, sont chi, sont chi anca mì. Voraria fermà el temp; fissà sto moment sul quader de la vitta. Me contenti de speggià i mè oeucc in di tò l'è inscì el ver amor. Ma el temp el và. Mì e Tì in genoeugg ringraziom el Signor, se inciochissom d'amor e 'l lassom andà. EL TERREMOT Se podessi parlà con Ti, o Signor, gh'havaria dò paròl de di a quattroeucc, cont tutt rispètt, scrusciaa sora i genoeucc, sicome se convèn davanti a on scior. Domandaria, sq uas sensa parlà, che sensa Ti madura gnanch 'na taccola e quand te gira la ciribiciaccola mar e montagn se metten a tremà. Par de sentì la Toa santa reson: "Voeuri che vialter paghì fina in fond el gran peccaa de avè consciaa el mè mond. Gh'hoo nò bisògn de dàv di spiegazion; dentperdent a ghe doo ona scrollada a chi cred che mi sia... acqua passada! HINN ClNQUANTA Se 'l Signor el me ten chì la mia Emma, insemma a mì tajaremm el bell traguard di "cinquanta", me scires: ogni ann on gandolin. Sia quìì bon che de travaj s'hinn mes'ciaa come coraj d'on gioiell tutt a perlin. Sfumadurd, arcobalen cont'na scala de color meneman smort o foghent Hinn passaa in d'on moment! Sì... di volt'na quaj tronada ma poeu, dopo la lusnada de bell noeuv ecco el seren. Cinquant'ann de matrimoni!. Semm rivaa alle "Nozze d'oro" e a fagh festa, gh'è on bell coro: doo tosan n e trii nevod!. Fina chì ghe semm rivaa. Mì de man a la mia Emma minga facil a sto mond!. Te ringrazzi Madonnina del regall d'ona tal sposa al prim att, 'na bella tosa poeu de seguit, santa donna bòna mader, tre vòlt nonna ma, che var anmò pussee ona perla de miee. Se dovessomm tornà indree? Tra des'ann a la donora, gh'avremm temp de pensagh sora! LA SCALA La vitta l'è ona scala pondada invers el ciel con tanti o pocch basei d'on legn che anluu el stagiona e col passà del temp l'è ferma o la dindonna segond, me tira el vent sta scala bolgironna. Però de tant i n tant se creppa on quai basell se perd ona quai scheia e scappa on quai sgarbell. Ma guai se manca el fiaa, se cala la speranza, la forza per rivà anca on basell per volta, ben fiss i n del penser che nò se torna indree, intant che te vee su ghe resta el voeui dedree. Ma numm a rampegà, per grazia semm in duu e l'è minor fadiga de chi, purtropp, rampéga indeperlù. L'OMBRIA DEL CIPRÈSS L'è l'ora: i ombrii se slonghen in del campsant del paés. La longa ombria del ciprèss la taia in mèzz la prèia, el nòm m, i virtù scopellaa sora 'l sass che 'l covèrcia la fòssa. Lì, gh'è sòtta mia mader! Eren tanti i virtù de mia mamma e l'è stada inscì greva la Soa Crôs. Ma è vegnuu l'ora, adèss che l'om bria del ciprèss sù quell sass la scond via sia i virtù che '1 Sò nòmm. Oh, che ombria malarbetta! Voraria streppà-sù quell ciprèss. Voraria streppà-sù pròpi tutt'i ciprèss se scancellen a tòrt, anca per on moment, virtù e nòmm di nòst mòrt. MILAN VEGGIA E MILAN NOEUVA De baja la someja a ona balla debòna l'è invece stòria vera; a Milan a se derv ben pòcch la Scala, gh'è giò el scurament 'me in temp de guèrra; Ai noeuv de sira, poeu, gnanca on pilatt el gira in strada; dent in Galleria sì e nò forse te troeuvett quatter gatt; gh'è finii la cuccagna e l'alegria; Prima, quand l'era propi poerètta e gh'hera nò la metròpolitana, la gent la se settava quiètta quiètta al Castèll e intorna a la fontana. La sira, quand pèna el sô el calava Milan a I'era tutta in aIlegria; al Ronchètt se cantava e se balava, e se giugava ai bòcc a l'ostaria. D'estaa, per scoeud la famm, o che goduria setaa sul cadreghin a la ringhera se lavavom la faccia con l'inguria. L'era on bèll viv de quell bon pòcch che gh'era. On tirà innanz inscì de pòera gent senza pretes, tant serom poarètt, se contentavom de quèll pòcch o nient: sgobà del dì e la sera el trisètt. Chi l'era già rivaa a 'na certa età, passada ormai da on pess la stupidera, el se rangiava cont duu pass da cà ò quatter ciaccer sora la ringhera. I alter, per intendess, i pivèi, intorna per Milan con pòcch quattrin, cantando se infilaven come usèi al Botonùu, in Fior Ciar, dent ai casin. E senza invidia e per sentiss in se i fioeu di sciori cont i sò rivaven finna in San Peder a l'Ort con la caròzza per tornà indree a pée. Chi a Milan pareva semper fèsta la fèsta giusta, vera, guadagnada de chi, finii de laorà, ghe rèsta on para d'or per fà ona cantada. Alta sul Dòmm, e con la soa bandera, la Madonina d'òra sberlusenta je vardava girà matina e sera contenta de vedè la gent contenta. Adèss semm diventaa tutti mezz màtt, gh'èmm l'Alfa, minimo la centvintòtt, in cà tivuu, frigor e lavapiatt; la vita in strada la var pù nagòtt; El Biffi in Dòmm quand hinn vòtt or el sara, la Scala, se pò dì, la dèrva nanca, el Motta, l'Alemagna, ròbba rara, la scighera I'è grisa, a l'è pù bianca; Me domandi se tutt stò cambiament l'è colpa de la dròga o di "scipoeur", di terorista o alter delinquent che impèsten tutt Milan pèna el dì el moeur. Per mi stì barlafuss gh'entren nagòtt: la vita de Milan la s'è cambiada da quand han sarasù tutti i casòt in pòch paròl l'è stada 'na fregada! ON GIR DE CORAI On gir de corai intorna 'l tò coll, cadènna de roeus, color de l'amor. Perlìtt sberlusent, collana de vèrs che canten l'amor de tutt el mè coeur, con tant sentiment e fed genuina. On gir de corai intorna 'l tò coll mia sposa regina. PAROLL Hin nò domà paroll che scrivi su on foeuj bianch: Hinn sentiment, gott d'anima che la se lassa andà a bisbillià preghier per on moment; la se dindonna in di ritaj del temp che l'ha sbiavii i regord. Hinn lusnad che s'ciarissen l'ombria di robb perduu; spegasc de gioventù che co i color del ciel insemma sbarlusissen. Hinn penser che giugatten dent e foeura con la memoria che ogni tant la fiada. Hin nvos, sospir de amis perduu per strada... Hinn foeuj passii penna crodaa di ramm in mezz a quell giardin Che l'è la vitta. Hinn nò domà paroll de fantasia, hinn poesia! PAROLA DE PAPÀ Se pò dì, senza sbaglià che nò gh'è, mamma o papà, minga pront al giurament che 'l sò fioeu, l'è el mej de cent. Se poe u e l cas, l' è d' o n a tosa beIla, dolza, legriosa, la bauscia del papà nò gh'è verso de sugà. Soo de vu n che ha mettu u al mond na tosetta. oeucc profond cavei negher de color, 'na popòla, on vero amor! "Elisa" on nomm che l'è on programma, l'è radiosa la soa mamma! el papà poeu tutt content ai amis e ai conoscent el ritratt el mostra inscì "Proppi tutta istess de mì" poeu el desl iga on tal soris che 'l ven foeu ra di barbis. E l'è nò domà bauscia, gh'è tuscoss de lù che buscia. Brillen i oeucc de contentezza e poeu, senza timidezza: "Come lee, gh'è bell domà el ritratt che 'l sò papà con orgoeuj el ten i n man e...fee pocch i gorgovan, féla vialter, fanfaron, voeunna istess, se sarii bon! PROEBIZIÒN DE TIRÀ I BÀLL L'era el moment e l'ora del disnà quand riva in cà, cont el televisor, la vòs, la faccia de l'annunciador che me par el sia ad ree a straparlà. Da incoeu el sindich d'ona gran città, insèmma col consens di assesor, el voeur fà castigà, e cont rigor, i fioeu che gh'hann la voeuia de scarligà. La név, in quèlla vàll l'è semper tanta, ma se dév rispettala 'me la vèn e nò fà bàll per fà el tir-a-sègn. Òoh, dòve sèmm rivaa, Madonna santa! Puttost che proibì i bàll de név, saria mèi dàggh on poo men bàll de bév. RABBIA SÒTTA CONTRÒLL Tutta la rabbia che te gh'eet adòss, gioinòtt cressùu in questa brutta era, l'è per el come l'è, nò el come l'era sto mond refaa a misu ra di balòss. L'è per i bosch restaa senza 'na pianta, per i fòss pien de tòssegh e pèss mòrt, per el catramm in riva al mar, i tòrt che t'ha impost la gent, e se ne vanta. La toa rabbia, gioinòtt, l'è revoltàss a quii che mazza i passarìtt per bòria sicur magari de passà a la stòria. Ma la toa forza l'è de refudàss de impregnà el tò sangu de velen anch s'hann robaa perfin l'arcobalen. SCHERZANDO IN "ÉS" Son vun che scriv in milanes, foo poesii de pocch pretes, pussee de voeunna se son distes e, se la rima la troeuvi in "es". O car Gesù d'amor acces damm in di man, el giust arnes lapis o penna, sia ben intes per mì l'è istess, el sia pales che tant (e nò per vess scortes) mì m'je procuri a des a des; son vun che varda nò tanto ai spes. Mi metti in rima el malintes col mè dottor, per via del pes ch'el m'ha tegnuu col fiaa sospes prima de dimm, ciar e cortes e con la flemma d'on vero ingles. "El sa che luu, l'è in sorapes? ch'el se controlla, 'na voIta al mes ma biott biottent, minga in borghes; el dovaria calann de sés perchè el me par on tantin obes". A sta sortida me senti ofes e 'l mandi drizz al sò paes. Lù el me rispond, semper cortes: "Ghe voo tutt'i ser...mì stoo a Vares!".