Barzellette tratto da: Barzellette in milanese - Libreria Milanese, via Meravigli, 18 - Milano ************************** E minga vun de pù Per l'ultem de l'ann on scior el voeur fass on regal che l'abbia de durà fin a la scadenza successiva; el va int el speziée e se fa confezionà on pacchett cont on bel galìn de tresentsessantacinch goldon. El paga, l'augura bon ann noeuv e poeu el va. L'ann a prèss stess ritual; alter pacchett, i solit auguri e via. Al terz ann el client el torna ne la stessa spezieria e l'ordena come al solit: " Tresentsessantacinch goldon, fa sù cont on bel galìn! " El speziée el se'zarda de dì: "Forse el vorarà dì tresentsessantases, dal moment che quest'ann a l'è bisestil?" El client che l'è on tipo permalos, contrari a qualsiasi osservazion, anca se giusta, el repetta: "No, gh'hoo ditt tresentsessantacinch e manch vun de pù; el m'avaràa minga scambiàa di volt per on smanios sessual, n'èvera?" El portafoeuij Ne la vedrina d'on pellattée gh'è foeura in esposizion on campionari de bors, borsètt, borsìn, valisètt, portafoeuij e tant'alter articoj che hin fàa de pellam de tutt i sort. Ona sciora passand ghe tira l'oeucc on esemplar de portafoeuij de bel color incarnàa; ma ghe par che el prezzi confront a quij alter el sia sbaijàa e ghe ne ciama cunt al pellattée. " No sciora, l'è propi regola del noster laoreri de stimà el prezzi a segond de la qualità de la pèll e naturalment de la quantità che ne doperen segond l'articol. ; la ved quel lì l'è on tocch foeura usual! " " Sarà come el dis lù " - la rebadìss la sciora - " ma centmila franch per on portafoeuij color incarnàa, respett a vottantamila d'ona borsa de coccodrill hin semper tant, l'è ona esagerazion! " El pellatée el se vesina a la sciora e cont vos bassa, che la vorariss vèss pudor, el mormora: " Quel portafoeuij lì l'è on ver tocch unegh. ona rarità, dègn de ben figurà int ona collezion; a l'è de pèll de on usell rar. lée la de immaginà el trebulà per la concia; l'è pèll de cazz! " La sciora la resta on poo penserosa, ma poeu la replica ancamò: " L'è ona rarità, va ben, ma hin semper centmila franch! " El descors l'è ormai a la conclusion; la sciora indecisa e tentada, el pelatée che non voeur mollà sul convegnùu; a la fin la clienta la dimanda: " D'alter presg cossa el gh'ha 'sto portafoeuij, via del color incarnàa e la rarità? Domà el prezzi? " " E no sciora, l'è quest el secrètt de questa rarità: se ghe serviss come portafoeuij el va come l'è, ma se al moment giust la ghe da ona bella leccada ghe torna comed come valisa!" El telegramma On viaggiador de commercio, rappresentant d'ona cà renomada de ogni tipo de vestiari e biancheria el gh'ha de fà on viagg per visità i client cont i noeuv campionari; l'ha de stà via on bel poo de temp e l'è in penser per la miée che l'è ona bissa e lù l'è gelos come on gatt sorian. Prima de partì el se troeuva cont on amis fidàa e ghe fa promett de curà con discrezion la miée durant la soa tornée; ghe lassa on prontuari de tutt i città che l'ha de fermass de manera c'he di per di el pò informall nel cas che quijcoss vaga minga per el vers giust. Poeu el partiss; passen i di e se sposta da cna città a l'altra e tucc i di el va a controllà se gh'è novità al fermo posta come d'accord. Per ogni di che passa el tira on sospir de solliev. l'è squas a la fin de la soa tornée quand el recevon telegramma da l'amis e leggend quel che gh'è scrivùu per poch ghe ven " minga " on colp apoplettich. " Torna subet; el mercàa l'è adrée a dà i numer. i pedagnin hin in rialz; i mudand in ribass e gh'è on vastissim assortiment de pellisseria! " El Vairon de campagna Quand che a Milan gh'eren non anmò i grattacieli nej press de la stazion central, on campée vegnù per la prima volta in città, vedend el palazz indove se stampen i giornaj, squas sul canton de la via Vitruvio, (via Antonio da RECANATE) che poch el san, el se informa da on chauffeur de piazza. " Che me scusa scior, mì ho vedùu on cert andà e venì in quel palazz valt che l'è lì de facciada, on bel pò de gent, ma chi l'è che ghe sta de cà denter lì? " El chauffeur el capiss de vegh a che fa cont on vairon e miccand el ghe da d'intend che in quella cà ghe sta on gigant. " El ved? Foeura se veden i finester come se la fudess de vott pian, ma in realtà in domà trì pian; han dovùu respettà la facciada per i solit quistion de estetica. " El campée l'è minga tropp convint, nanca quand on camion el comencia a scaregà cassett de frutta e verdura per la mensa interna e n'aveva profittàa el chauffeur per da d'intend che gh'era rivàa l'ortolan. Cont on'oggiada dubbiosa, tra i dent el dis: " Chissà quanta gent gh'è denter lì. " Ormai gh'era pù motiv de andà innanz cont el descorr. el chauffeur el fa per andà via; al porton del palazz, intant se ferma on camion cont rimorchio tutt pien de rotol de carta per stampà i giornaj. El campée el destorg i oeucc, el gh'ha on sautter, el pettega on poo, poeu el tratten per el brasc el chauffeur e con vos tra vergognosa e l'entusiasta el dis: " Che el me scusa se prima hoo mettùu in dubbi la soa parola; ma adess che hoo vedùu che gh'han portà la carta igienica a ghe credi che ghe sta de cà on gigant! " I Gondon El Pierino el va dal speziée; gh'è tanta gent, ma lù sgombetand e sbuttonand el 'riva al banch e senza tant riguârd el vosa a la commessa : " Tre confezion de goldon! " El speziée da l'altra part del banch ghe da ona sdoggiada che se el podess el fulmina e ghe da de vos: " Ei ti, nariggiatell, prima de tutt te de avè rispètt de chi tocca prima de ti; in segond loeugh tee de parlà men sgoajàa; infin tee de savè che certi articoj gh'è l'interdision de daghi ai fioeu. " Pierino el destorg la bocca, el se pelucca el nas, poeu senza scompones pù de quel tant e semper a valta vos el replica: " Hin minga per mì, hin per la mia sorèla! " I paparazz Dù robacoeur de paes van su la piazza principal, l'è on di de festa; ghe van adrée ai tosann ne l'ora che tornen da la benedizion e van a spass, a vardà i vedrin dei bottegh o da l'offelée a toeu quijcoss de bon. Tosseghen voeuna, topicchen l'altra, proeuven cont ona terza, ma resten a bocca succia, perchè tiren via per la soa strada. Sbircen ona terna de tosann che vegnen foeura da l'offelée cont el sorbètt in man e a la prima che ven sotta vent vun ghe dis: " Come te el lècchet ben! " Silenzi. el segond voeur da d'intend de vèss a moeud e insci el dis: " L'è propi vera, l'hoo semper ditt che i " Grazii " van a tre a trel " La risposta impreveduda e pronta de la pussée scaltra dei tre tosann la lassa de stucch i dù merli. " Hin i coijon che van a dù a dù! " In silenzi a tucc i cost Ona società de viagg per fass on pò de propaganda lamett a disposizion de chi voeur fa l'abitudin a l'aeroplano on esemplar de la soa flotta; on gir su la città per ona cifra tant modesta che non quatta i spes, in pù hi emozion d'ona giravolta, ona piroletta, on fint voeuj d'aria, ona discesa a picch e ona rimonta in vertical. Per quij che hin bon de dì manch ona parola ne fa quij versin durant tutta l'esibizion ven restituida la quota de viagg. L'idea l'ha gh'ha un successon, ma che viaggia a macca per el moment ghe n'è minga; el pilota l'è on birbon smaliziàa de quatter cott e cont i pirolett e sgiribizz el fa sgarrì tucc i client. Ven on bel moment che se presenten dù spos scozzes; ciappen post, el pilota el comencia a volteggià, el fa tucc i sò numer, el fa finta de borlonà giò a vid, l'impenna, l'imponta, el scarliga nel silenzi pussée complèt. A la fin, convint de vegh a che fa cont gent coraggiosa el torna a terra; ghe ven incontra el scozzes e ghe streng la man, con tant de compliment: "Ve sii propi goadagnàa el viagg; ma gh'avìi mai avùu la tentazion de vosà?" El scozzes el respond : " A dì la verità sì; mì gh'hoo avùu ona tentazion de vosà quand che gh'è borlada foeura la mia miée, ma hoo capì che tant gh'era pù rimedi e alora hoo strengiùu i dent..." La pasta Int on manicomi se riuniss ona commission de specialista per rendes cunt personalment de quij cas de demenza pussée pericolos e rar, de moeud de fan quistion de studi a fond per i statistich. Subet el direttor l'impegna la discussion cont i convegnùu sù d'on cas verament pietos d'on matt che l'è convint de vèss la " pasta alimentare ", quella de mangià, e quand l'è mezzdì el va de sora on cornison e se mett adrée a vosà: " Mì sont la pasta e me butti nel caldar! " lnscì tucc i dì el direttor l'è obbligàa a curà l'orari e hi infermée stan pront cont el telon per salvall, perchè quell el se butta per de bon int el voeuj. L'è inscì che tucc i partecipant al convègn deciden de vardà el fenomeno; quand che manca poch menut a mezzdì el matt el se pronta a montà sul cornison, el rampega e quand l'è là per arii el va innanz e indrée, fasend moccià el respir a quant staven lì a vedell. Nel cortil gh'era on bel poo de gent, tra infermée, dottor, direttor, commission e alter matt corios. A mezzdì in pont se sent manch ona mosca volà e tucc ponten per arii el nas e tegnen el fiàa. El matt el s'è rendùu cognit de troppa gent a la soa esibizion ; fatt el sta che el se fa de megafono cont i man e poeu el vosa: " Mì sont la pasta... ma incoeu sii in tropp; ciappell ne l'orghen e mangée el ris! " Se toeu via i man da la bocca e piccand la man sinistra sù l'brasc dester el fa quel segn internazional vosand anmò: " Ciappée, ciappée! " Quand l'è propi onafissa La stessa commission dopo quij temp la se reuniss per esaminà i cas de goarigion e mandà a cà i matt che paren rinsavìi. Ciamen anca vun che el gh' ha la fissazion de s'ceppà i veder e comencien a dimandagh : " Se te lassom andà a cà ti cossa te feet? " El matt el respond subet: " Me foo on bel disnà e poeu me vestiss i d e l a festa. " "Bravo fioeu,-ghe dis quel che mèn al'interrogatori - ma poeu dopo cossa te feet? " "Beh,dopovooalcinemaevedideincrosàonaquij bella tosa, pondi se la ghe sta; besogna vedè. " " Te gh'ee ben ciar on programma, - l'interven on alter de la commission - sentem el seguit, cossa te feet? " " Dottor, cossa el voeur che ghe disa? Se la ghe sta la porti int on quij post lontan da oeucc indiscrett, de sta comod; pian pian la ravani coi man, per non da sospett ghe tocchi prima i tett, poeu scarlighi in giò per i gamb, torni in sù fina ai mudand e poeu ghe hi a cavi... e foo... quel che speravi... " Inflessibil oltra ogni mesura quel maccapioeucc d'on inquisidor el segutta: "Va ben, fin chi va ben, ma poeu? Cossa te feet quand te see 'rivàa a cavagh i mudand? " El matt el deventa squas paonazz, ghe se dilaten i oeucc, l'ingolla saliva, infin el sbrotta tutt int on fiàa: " Come foo soo minga e soo minga quand, ma se rièssi a cavagh i mudand ghe streppi via l'elastegh, me foo on bel tirasass, porcass d'on mond satanass, poeu parola mia de Paol fioeu de Peder, torni chi e ve spacchi tucc i veder! " Vun de men On giovedì sira on giovenott l'era passàa in spezzieria a toeu ona scatola de cent goldon; l'aveva portàa a press ona carta colorada e ricamada de quij che se dopera per i regaj e hi aveva fa incartà. Al moment de congedàss el speziée l'aveva saludàa cont on sorrisin tra professional e malizios. El sabet mattina el torna el giovenott cont la faccia stravolta e cont i calimar di oeucc marcàa e serciàa de negher; dondolent, se poggia al bancon e cont on fil de vos ghe dis al speziée: " Mì sont stàa chi l'altrer. hoo tolt una scatola de cent goldon, se regorda?" "Ah, sì me regordi ; quij coss che va minga? " "Tant per dill dottor, eren novantanoeuv! " " Oh, pover fioeu, gh'hoo rovinˆa la serada? "