Quj de Biegrass Quand passavi denanz a l'ostaria de la Barona, l'Ettore l'era semper lì a l'ombra di fraschett de la vid canadesa denanz a on tavolin con la cicca in bocca e i gamb slongaa sù ona cadrega che el pareva on american del cinema. " Ciao Luisin! Va pian che te ve lontan." "Ciao Ettore! Tegn de cunt la salud e stracchet minga tropp." 0n dì l'Ettore me dimanda de portall a Biegrass: "Se tratta d'ona scampagnada tra amis. Vegnaria el Pederpanscia che t'el cognosett anca tì, quel che sta in del vicol di Lavandee, el Ginetto de l'ostaria del'Amba Lagi, e poeu ancamò on alter, ma quell t'el cognosset minga." "Ma...- ghe disi - fa bisogn de ciappà el tassi per andà a fà ona scampagnada? Te savaree che la benza al dì d'incoeu la costa cara." "Tì cascet nò. Te gh'hee forsi paura de vess bidónaa? Tassi o minga tassi el proverbi el dis "Quando paghi... caghi"... E poeu l'è minga el tò mestee?" "Quand l'è inscì, per mì và ben." " Allora diman mattina ai vòtt." A la mattina ai vòtt s'eri lì denanz de l'ostaria a caregà la compagnia, ma la me pareva minga ona ròba ciara. S'eren tiraa adree on sacch e ona valisetta... Sul viagg se parlaven a bassa vos in "zerga" e se faseven di sègn per minga fass capì de mì. Rívom a Biegrass e me intaj che hinn gnervós. L'Ettore el baccaia: "Fermett chì in piazza col tassi e moeuves nò. Nûn vemm a cercà on amis." Ho mangià la foeuja e invece de fermà el tassi hoo faa el gir de la piazza e hoo ciappà la strada del ritorno a tutta tavoletta e senza fà parola. E lor: "Ma Luisin s'te fee? Te dee foeura de matt? Fermes! Fermes! Torna indree!" E mì dur, e lôr. "Disgraziaa d'on disgraziaa... te sét on mammalucch! Te me fee andà a mont on affari de milión." Domà quand semm staa in vista de Gaggian me son fermaa. " Adess se voree andà giò, andee e fee quell che voree. Mì foo nò la spia ma di voster mestee voeuri minga savèghen." Hinn andaa giò che bestemaven come turch e mì via de corsa per minga che, di vòlt, ghe saltass el ruzz de damm ona resentada. Dopo on quaj més me son fermaa a l'osteria de la Barona e per curiosità hoo dimandaa cunt de l'Ettore, datosi che da quel dì l'avevi pù veduu. "L'Ettore?.. Galbusera? Com'è? Le sà nò? L'è in gaioffa per rapina. Lù e i sò bej amis che el gh'aveva intorna." "Ma de bon? L'ha faa ona rapina? E in dove?" " A Biegrass. Eren andaa in bicicletta e hann svojaa ona banca; hann cascià la pila in d'on sacch e ind'el tornà indree hann pensaa ben de scónd el sacch dree ona sces sù la rivetta d'on praa con l'idea de tornà el dì dopo a ritirall cont ona macchina. Domà che el dì dopo el sacch l'era ancamò lì, ma ligaa a ona pianta e tutt in gir i "fratelli Branca" travestii de paisan faseven finta de lavorà la terra. L'era ona trappola bella e bona preparada perché on quajvun i aveva veduu a scónd el sacch el dì prima." Son restaa lì per la sorpresa e poeu me son ditt: "Luisin te l'hee scampada bella!" Ma l'Ettore me l'ha minga perdonada e quand dopo cinqu ann l'è tornaa a cà l'è vegnuu in de mì a rantégà: "Colpa tóa." "Colpa mia?.. E de còsa?" "Colpa tóa... perché se fodessóm staa in tassi e minga in bicicletta succedeva nagòtt; vegnevom drizz a Milan bej come el sóo..."