Porta Ticines cuna de Milan In d'i temp indree la vitta intima del popol de Milan l'era concentrada a la porta Ticines che, da la pusterla de Sant'Ambroeus a quella de Santa Eufemia, la se slargava foeura d'i navili fin a la mura e al borgh de San Gottard, com on crespín. L'era la cuna de la razza latino-celtega, che conservava i monument d'i romani e i ges del Medioevo e, con lor, el dialett s'cett d'i noster vecc e i sò tradizion, i avanz del circo, i colonn de Massimilian Erculeo, la basilega de San Vincenz in praa (la pussee veggia de Milan), quella de San Vittor al corp, quella de San Lorenz (dò volt trada giò e trè volt refada), el santuari de la Vergin a San Cels, San Calimer e tant alter antighità in mezz a ona distesa de cà sbirolent e miserabil, ratter, streccioeu, pasquee, vicoj, fossaa, tabernacoj, bottegh, baltresch. Fà besogn de regordà la Calusca, el Scaldasôo con la gesetta de San Peder, la Viarenna col tombón? Sit de lócch e de barabba, de gimbàrd e i sò rocchetta, certament, ma anca de galantomm, de lavorador, pescaria menudra de omm de fadiga, magutt, operari, magnan, strascee, bagatt, facchin, molètta e lavandee... Tutt l' era "veggiabbia" ...anca l'acqua del Seveso che la cambiava nomm, Vettabbia. E anca i strad ciappaven nom dal latin; da "veterum" via Vetere e piazza Vetra ("vetera") a i Vedrasch da "veterasco". Sul "pont de la mort" che scavalcava on acqua torbora e spuzzolenta andaven a la forca i condannaa, però che fodessen minga nobil perche a qui là era reservada la decapitazion in la piazza d'ì mercant arent al Brolett. Ma anca fra i condannaa gh'era d'i innocent, vittim de l'ignoranza e de la superstizion d'i secoj passaa, come el pover barbee Gian Giacom Mora condannaa per untor, e la Catarina da Broni, brusada per stria a cunt d'on capitan spagnoeu che se n'era innamoraa. Al centro del crespín gh'era el carrobbi de porta Ticines ("carrubium"), el pussee important de la città, dove faseven sosta i carriagg che rivava de foeuravia, semper che i avessen minga sleggerii de marcanzia i scapuzzador nîaa in d'i bosch de Lacciarella e Morivion. Al carrobbi gh'era el Perrelli, on mercant de vin, dove i congiuraa in d'el 1851 g'hann passaa sott man al Sciesa tappezzee i manifestitt de taccaa cont i obbladin sul mur de la corsia de la Lupa, incoeu via Torino, e frequentaa anca da quell ciocchetton d'el Boggia ch'el cóppàva la gent in la cantina de la stretta Bagnera. Ma pussee famosa l'è l'ostaria d'i Trii Scagn, perche fin dal Medioevo partiva da lì el corteo d'i "Re Magi" in del dì de la Befana; tanto famosa che i Trii Scagn fann bella mostra ricamaa sul gonfalon de porta Ticines e la festa l'è celebrada ancamò al dì d'incoeu. Milan, a dì la verità, (a differenza de tanti alter città d'Italia che voltra a offrì a i forestee i bellezz naturaj ghe mostren procession in costumm tradizionai, cortei e tornei) l'è on center commercial, industrios de brava gent ma che, senza offesa, la tira domà a danee. De fest inscì a la bonna, allegher, popolar, ghe n'era e ghe n'è restaa domà dò e tucc dò in sto quartier. Voeuna d'estaa, a l'ultema domenega de luij, quand tutta la gent la se riversa su la ripa a magnà e bev, e cantà: "Din, don, dan San Cristofen l'èpos diman pan e salamm per nun l'è assee" e via su i barconi infioraa fin a la gesetta sul navili! L'altra d'inverna e l'è quella di Re Magi. Sti taj eren omen de la pleba che se metteven in coo ona corònna de tòlla, e indoss on camison cont on mantell coloraa e inscì consciaa andaven a settass su i trii scàgn per ricev onor da i autorità de la contrada e del comun. Poeu dopo, cont on sèguit de cavalier e de soldaa a dedree la ciurma d'i cittadin, con denanz on bagaiott che faseva corr per l'aria la stella cometta de carta, andaven a pee fin a la baselega de Sant'Eustorg adree a la mura. Faseven tutta la "cittadella" passand denanz a i colonn de San Lorenz e sotta i arch de porta Ticinese in mezz al vosà e al sbuttonass de la maraja che la pregava e la cantava. In la gesa portaven regaj e offert al "sepulcrum trium magorum" e se inginoggiaven a pregà. Se sa però che el "sepulcrum" l'era voeuj perche qui baloss de todesch del Barbarossa aveven robaa le sacre reliquie, a l'epoca che con l'aiutt d'i bon pavés e d'i lodigiàn hann desfaa Milan e buttaa la saa su i fondament. A la fin i trii Magi spariven. Lassaa i corònn e i pagn i sacrestia tornaven a cà " in incognito" per altra strada. Ma l'è on gran bell ancamò incoeu vedè la gent a tripillà, e toccà de vesin la gioia del popol de Milan, la soa fed come foeugh covaa sotta la carisna d'i secoj, in d'el loeugh consacraa dove battezzava san Barnaba, el primm cristian de la nostra città. E l'è per quest che, da semper, l'arcivescov el fà la soa prima entrada a Milan da porta Ticines.