La rónsgia del sassee Là in fond de la Magolfa, dove finiven i cà, tra el Navili Grand e quell che, senza premura, el và a Pavia tranquill con la sua acqua verda e scura, tra i òrt e l'inguriera correva ona rónsgia sul bòrd d'on vegg sentee. La ciamaven la "rónsgia del sassee". L'era minga on mar ma domà on foss limpid e ciàr con tanti sass che ghe faseven de tappee, però ai temp de la mia infanzia quell l'era el mar di bollettari, la spiaggia dove andaven i fiolitt a fà el bagn intanta che sù i piant d'intorna nïad de passaritt faseven on concert, in l'aria fina e profumada di prà, che dava allegria. Nun sérom allora trii bagaj, amís, malnatt, risiatt; trii compagn de spalléra, fioeu d'operari che vegnevom dai cà de ringhéra. Se bigiava la scoeula, naturalment, e lì al pónt de la conchetta, dove el navili el va giò vers Pavia, prima anmò de Moncucch, se ciappava un sentee che partiva dalla sponda de destra, ai pee del terrapien de la ferrovia; el Boda Torello dénanz, de dree el Gino e mì, ultim, in fila, viscor e lughii. El sentee el moriva su i spond del foss. Per nun trii baloss desperaa el mar del sassee l'era la manna, la cuccagna, a l'era on paradís. Se correva, saltava, trusciava; se rampegava su i piant come di gatt. Vestii de nient, come el dì che serom nassuu, lontan del mond, foeura del temp, se sguazzava in la rónsgia come tanti pessitt, se noâva contra correnta. Hinn passaa i ann. Al post di piant che faseven ombria ghe scorr in longh e in largh el vial Càssala cont un viamént de auto che fà spavént. Depoch distant d'on mur quattaa de tèppa (i rest del porteghett di stall d'ona cassina) per chi voeur, gh'é tòll e tólitt de oli extra per motor e super-benzina. Là dove in ciel, liber, volaven i parpaj coloraa e se ninava l'acqua del la rónsgia, gh'é lì in mostra l'ingress sbarlusent d'on super-mercaa che scond via on tocch de terrapien de la ferrovia. Tutt quell che vanza del foss, ciamaa dai fioeu "mar del sassee", ona pociacca che bolgíra l' aria de marsc e cloroformi e intacca la salud. Del Boda Torello, dispers per i stepp de la Russia, se gh'ha pù notizia e i oss del Gino, denter ona cassa de serís, riposen per semper in santa pas in del sacrari militar d'ona vall de montagna. I ann córren al galopp ma i regòrd corren nò e tutt i vòlt che passi da quel vial me par de vedè la rónsgia e i me amis d'infanzia che gh'hinn pù.