La corsa disperada Gh'è client e client. Gh'è quell che voeur andà adasi perché el và a spass per Milan e quell che voeur andà fort per minga pèrd el treno, l'aereo o l'appontament. Nun se cerca de contentaj tucc, ma in quant a corr, bisogna tegnì semper present i esigenz de la circolazion, i semafori, i lìmit de velocità e i alter segnaj che vann rispettaa, perché la bona volontà l'è minga assee se no l'è compagnada da ona sana prudenza. E se dev minga trascurà l'ipotesi de on imprevist, de on intasamént dove tucc strombètten e nissun se moeuv. La pubblica opinión la me fà carich, a nún tassista, de ona guida spericolada ma sann lór, i critegh, a quanti raccomandazion e a quanti pressión vèmm sóggett da part di passeggér? Se poeu gh'è de mezz ona quaj persona in pericol, allora i lacrimm e i preghiér "a mani giunte" diventen per nun ona ossessión e la corsa la se trasforma in ona sfida a la mort. 0n cas terribil l'è capitaa a on mè amis tanti ann fà. L'aveven fermaa per strada duu spósitt giovin che tegneven in brasc on fiólin de on para d'ann che l'era 'dree a soffegà: "Per carità... all'ospedal pussee svelt ch'el pò. Sta povera creatura la pò morì da on moment a l'alter!." "Faroo tutt el possibil, ve promètti. Sont anca mì pader de famiglia e soo cósa voeur dì!" L'è partii in quarta sonand el clacson in continuazion intanta che el papà dal finestroeu el sventolava on fazzolett bianch per fà capì l'urgenza. La gent la sentiva, la capiva e, impressionada, la se faseva da part. Ma quand el tassista l'è rivaa a on semàforo (che propi in quella ch'el scattava sul ross), on poo per paura de perd del temp prezios e on poo per l'impossibilità de frenà, l'haa tiraa drizz a tutta birra, a sirena spiegada. L'ha ris'ciaa ma le gh'è andada mal. El s'è scontraa cont on'altra macchina che cónt el verd, de via libera, la traversava la strada. E l'è staa el disaster! Invece de vun soll a l'ospedal hinn rivaa in cinqu e minga tucc a salvament... 0n caso terribil ma anca pietos, vun de qui che de impietos gh'è domà el codice penal!... El tassista l'è finii in galera e per gionta condannaa. L'ha perduu la macchina che dessmai l'era bòna per el rottamatt, la patent e el bolletton che gh'hinn staa ritiraa e quand l'è vegnuu foeura l'è restaa a spass. L'assicurazion la rispondeva nò, e nanca on can l'è vegnuu in sò ajutt... sensa cuntà el rimòrs de avè faa involontariament di vittim innocent. Pietà donca per quell pòver omm che voreva salvà ona vitta a cóst de rovinà la soa, pietà anca per i sò fioeu restaa senza pan. La vitta l'è fada inscì. L'è tutta ona confusion del ben e del mal che se córren adree, a segonda del destin che tira la buschetta.