Ella Torretta Prestinee l'è còtt el pan? La scoperta e la consumazion del pan se pò minga dì che sia merit domà de immaginazion, perchè a scartabellà i liber se ven a savè che el pan l'era dopraa fin dai temp di Egizian. Par che "Iside" l'abbia trovaa per prima el forment e forsi pròpri per quest l'è diventada la Dea de la Granaja, in italian "La Dea delle Messi". Ona leggenda la cunta sù che el pan l'è staa inventaa da on Egizian per pura combinazion. Sto òmm intanta che l'impastava farina, acqua e levaa el sent strombettà in strada. De gran pressa, invòltiaa l'impast in d'on fregon bagnaa, el corr foeura per vedè passà el Faraon. Quand el torna indree el troeuva la pasta levada e le mett a coeus, inscì nass el pan levaa. I mornee hinn staa i primm prestinee. El forment el vegneva pestaa cont i pee, poeu impastada farina e acqua, poggiaven sta pasta tajada a tòcch intorna a on forno a forma de pedrioeu dove, de denter ghe pizzaven el foeugh. Quand el pan l'era còtt el se distaccava, el borlava in terra e anca s'el rotolava tra sabbia e sassitt el mangiaven istess! Per el pòpol di ebrei el pan l'è minga domà on aliment, ma simbol religios. El pan levaa l'era riservaa ai sciori; i poveritt se contentaven de quell senza levaa ciamaa pan "Azzimo". In Grecia el pan l'era su la tavola de tucc. La preparazion casalinga l'era riservada ai dònn. Quand l'è diventaa on mestee, i prestinee - òmen - faseven el pan con diversi qualità de levaa... hinn rivaa a fann coeus ben cinquanta qualità divers senza cuntà alter vint, giamò consideraa offelleria. Quand i "Greci" hann portaa a Roma el pan, l'è piasuu inscì tanto che dòpo pù nissun de lor mangiava el 'puls", ona specie de polenta romana. In di palazz di sciori ognidun gh'aveva al forno. Domà in del 168 a.C. s'è cominciaa a fà el pan in di bottegh de prestinee, i "pistores"; domà a Roma se ne cuntaven quattercent! Ippocrate el diseva che el pan el fa part de la "mitologia", tant l'è vera che l'ambrosia l'è classificada ona qualità soraffina de pan. Per el pòpol indian el pan l'è consideraa l'origin de la razza umana. In Austria in del 1683, quand Vienna l'era assediada, el prestinee Peter Weindler l'aveva inventa on pan a forma de mezzaluna per fagh on di-spresi ai Turch. A Paris, el dì de Sant Onorato, i prestinee per fà festa al sò protettor, sfilen per i strad: denanz quatter sonador con la grancassa cobbiaa a quatter tosann vestii de bianch, poeu vegnen i prestinee, in fila a duu a duu, che dann via, a gratis, baston de pan frances e in coa se metten i garzon che canten a scarpagozz. La famosa torta Sant Honorè par la sia stada inventada da sto Sant, che prima de vess nominaa Vescov de Amiens l'era staa garzon de prestinee. Per parlà on poo de num ve ricordi i qualità de pan che se usava a Milan: Pan boffet, pan de fior, pan papalin, pan moin, pan pocciaa in del vin, pan de semola, de mej, de melgon, pan cont el chimm, pan basaa, pan biscòtt, pan dòr (pocciaa in del broeud, in l'oeuv e poeu rostii), pan de mistura, pan d'angiol, pan pòss, pan frances, pan con l'uga, pan tranvai, michetta, fassinetta, monta sù, cavorin, rosetta, melonin, filzetta, chiffer, parisina e per ultim podeva minga mancà el 'Pan Grande' che el Resgiô, in occasion del Natal, el tajava a fett per daghen voeuna ai sò de cà come auguri de bònna salud e fortuna. ......chi se ricòrda del gioeugh che faseven i tosanett giò in la cort? "Prestinee l'è còtt el pan?" "Si, l'è on poo brusaa..." "Chi l'è ch'è staa?" "L'è stada la mia tosa de "maridà.. !" Finissi sta cicciarada cont on ringraziament a chi m'ha leggiuu fin in fond... Sii pròpri bon...bon come on tòcch de pan! di Ella Torretta da SCIROEU de MILAN