Ella Torretta Ona gita deslippada Dopo on para de mes de temp brutt, finalment s'ciòppa foeura la Primavera. Mì e el mè marì decidom de andà a respirà on poo de aria bòna. De mattina bonora se inviom vers l'Appennin. Se fermom a Godiasco. In d'ona bottega ancamò a l'antiga (come i nòster postèe d'ona vòlta) fa bella mostra, sora on piatt s'ciappellaa, on codeghin 'pena còtt ch'el spantega on profumin mes'ciaa a l'odor de pan fresch. Comprada anca ona bottiglia de vin de "l'Oltrepò" e on tocchell de formagg nostran, se inviom per la Vall Curone fin'a quand rivom a Caldirola dove, foeura del paes on para de kilometri lassom l'automobil. Ciamom informazion per andà in scima al monte Ebro a duu giovin che se preparen a tapascià sù per i bricch.... "Lì, a sinistra c'è un cartello 'fontana nascosta' e dopo un tratto di carrareccia si trova il sentiero che con-duce alla vetta". Ringraziom e se saludom. La giornada l'è bella. On'arietta fresca la giuga cont i foeuj del fò, piant che impienissen el bosch de ombria e de misteri. La voeuja de rivà in scima l'inziga i gamb a seguità la salida. Da la vetta l'è come vess sora a on "aereoplano". Se veden filer de montagn che se perden in la nebbiolina grisa. Paren i quint d'on palchscenich grandios, poeu bosch de lares, de fô, praa e coltivazion contornaa da on naster celest, sberlusent sòtt 'al sô de magg. La meditazion per gòd sta pas la finiss semper tròpp in pressa. Tra ona fermada e l'altra per rimirà on fior e scoeud la set a la "fontana nascosta", se troeuvom in fond vall che hinn ormai i vòtt or de sera. Al parchegg gh'è pù nissun! "In fond... proeuva a guardà ben in fond al sacch... in la sacòccia de sora... in quella de fianch... in quella de dent..." Questi hinn i paròll che disi al mè marì quand el ravana per cercà i ciav de l'"automobil". Possibil avei perduu! ma dove? Milla supposizion, ma i ciav gh'hinn pù! A pee se inviom vers Caldirola a cercà... cosa? Almen on telefono per dà notizia de sta deslippa a chi pòdaria damm ona man, el nòster fioeu... Vemm dent in l'unich Hotel-Ristorant dove se ved pizz on ciar. Ona signorina, scoltada la nòstra situazion l'è disposta a damm on passagg con la soa "auto" fin'a Voghera, dove l'è adree andà. Con tanti ringraziament per sta gentilezza, se settom in 'macchina' intanta che lee la carega tutt quell che la dev portà a cà. Che fortuna!... avè trovaa sta tosa... che fortuna! "Scusate, devo portare con me anche un cagnolino, spero non vi disturbi!" "Ma che la se figura, nissun fastidi!" ...poeu, la dis al mè marì: "Scusi, lei seduto dietro le spiace tenere in grembo questa torta e queste due bottiglie?... vado a casa a festeggiare il compleanno del mio ragazzo!" Inscì la ghe refila in man ona scatola de carton con dent ona torta quattada de lattimel e guarnida de sciresitt con la scritta: "AUGURI MAURO" Quand tuscòss l'è a pòst, compar ona camerera cont in brascia ona bella tosettina. Nun credom che la saluda... inveci... "Signora, durante il viaggio, sia gentile mi tenga la piccola?... si è appena svegliata, ma vedrà si riaddormenterà subito tra le sue braccia". "Volentera... ghe mancaria alter!" Finalment la se mett a la guida e se va. On viagg on pò movimentaa per la verità, minga tant per i curv, ma per el gasaghee che ven foeura! La tosetta de ses mes la tacca a piang, perché la voeur stà in brascia a lee che la guida cont ona man sola, la se vòlta de spess a dagh on'oggiada e la 'macchina' la sbanda. El cagnoeu in agitazion come on saltamartin perché el sent el profum de la torta, el tenta de leccala, el se slonga per pocciagh dent on sciampin e per tutt el viagg el sguagniss. "Scusate, il cane piange perché ha paura di essere abbandonato... l'ho raccolto per strada un mese fa e quando si trova in macchina fa così... abbiate pazienza!" Per fòrza devom avegh pazienza, pòdom fà nient'alter! El mè marì l'è infesciaa cont in scòssa la torta che la sbrodola rosoli pattachent prima sui calzon, poeu l'impiastra de righ ross fina el sedil de l'"automobil"! Dòpo on'ora bòna, rivom a la stazion de Voghera. La signorina la derva la portera e el cagnoeu el sbilza foeura 'me on fulmin. El corr, el traversa la strada, el va a scondes tra i giardinett de la piazza. Lee la ghe corr adree, le ciama, ma la torna indree mortificada, perché l'è scappaa! "Per favore signore, posi pure la torta sul sedile e mi aiuti a cercarlo!". Mì sto in 'macchina' con la tosetta indormentada a spettà che la vegna bòna. A sto pont senti:... slapp, slapp, slapp... El cagnoeu, tornaa indree a l'improvvis, l'é saltaa dent in la torta e finalment se la gòd! El spantega lattimel e ciccolatt depertutt intanta ch'el lecca, quasi el se ingòssa per mangià a quatter ganass sta bontà rivada finalment a tir! Se forma on ròccol de gent che rid a vedè el cagnoeu cont impastaa sul mus on tòcch de ciccolatt con scritt: "MAURO" Riva de corsa la signorina cont el mè marì per capì còsa l'è tutt sto gazzaghee e la dis: "No! cattivo cagnolino... non dovevi mangiarla... Adesso che cosa porto a Mauro?" Ghe ven el magon a vedè l' "automobil" tutta impiastrada. Adess tocca a nun dagh ona man. El mè marì el va in cerca d'on offelee per compragh on'altra torta, intanta che nun nettom el disaster. La tosetta la seguita a dormì con vesin el cagnoeu, pien 'me on oeuv. Rivada la torta, se saludom e se scambiom i ringraziament. Corrom in stazion giust in temp per ciappà l'ultim treno! Ona gita difficil de desmentegà ...tusscòss per ona ciavetta perduda tra i erbabicch del Monte Ebro! di Ella Torretta da SCIROEU de MILAN