Ella Torretta L'UMANITARIA "Incoeu vemm a trovà i nònni!" Eren i paròll che diseva la mia mamma el dì che l'aveva decis de andà a l'Umanitaria. Fasevi el dover, i compit de scòla, poeu vers i dò or, saludà el papà ch'el se inviava in uffizi, num ciappavom el tram 28 a l'Ortiga. Liron, liran sul tram ghe voreva on'ora bònna per rivà in Via Solari, dove al numer 40 gh'era l'Umanitaria. Me regòrdi che quand el tram el passava in piazza Aquileja, vedevom ona cappella con pizz tanti ciaritt per i mòrt. La mia mamma la me leggeva quell che gh'era scolpii: "Quell che sarete voi noi siamo adesso. Chi si scorda di noi scorda se stesso". Mi farfojavi on "requiem" senza tanto guardà, perchè me faseven impression quei crapp de mòrt faa de sass che sbilzaven foeura del mur. El tram finalment el rivava in piazza del Rosari. Mi, slongada in punta de pee, sonavi el campanell. Tanti volt, el tram el se fermava domà per num denanz a la farmacia in via Solari. Appena giò usmavom on'aria special, piena de ricòrd de gioventù per la mia mamma Dedree di veder d'on finestroeu, compagn d'on soldaa in vedetta, ecco la prima amisa che ciamava: "Ginetta, ven sù anca in cà mia".... e la saludava cont allegria. Fasevom minga in temp a rivà sòtt'al porton che già ne trovava on'altra ....e chi l'era el primm botton! L'Umanitaria l'era ona cà granda, voeuna di primm cà popolar faa sù a Milan cont i danee lassaa da Moise Loria, industrial e bancher mantovan. Cà senza ringher e cont i servizi in ògni appartament de duu o trii stanz. I trè cort eren quattaa de sass de rizzada che spungeven 'me gugitt sòtt ai mè pescitt cont i scarpett a la bebè de soeula fina. Chì tucc se cognosseven, se parlaven adree, ma se voreven ben e se iuttaven quand gh'era de bisògn. Appena in cà i basitt de la mia nònna, on quai bonbon, poeu... lor derviven el liber di ricòrd, di ciaccer, di notizi e cominciava el zabettament: "... te se ricòrdet de la Mariuccia?... l'è scappada, l'è andada a stà in d'ona cà de ringhera sul Navili cont el fioeu de la Teresa, la lavandera de color.... "....te see ch'el Richetto, el marì de la Luisina, quell balabiòtt che l'alzava semper el gombed, l'è staa ricoveraa a la Cà Granda?.. alcolizzaa... adess povera tosa, inscì de per lee..." Rivava de corsa la zia Rosetta: ...."gent...che notizia..... in cort hoo vist el fioeu del Peder, el strascee de via Olona... quell che l'era andaa in 'Merica a cercà fortuna...l'è rivaa cont ona macchina 'mericana, longa 'me on tram.....con sù on tòcch de tosa bionda... che se la ten minga d'oeucc...." Lor seguittaven a cicciarà e mi me stuffivi....allora ciappavi l'occasion per andà giò in cort, ma siccome gh'avevi sempre sù ona bella vestina, i tosanett me smicciaven, poeu taccaven a ciamamm....."Spuzzina!" Offesa, correvi in del mè zio che se l'era minga in Cooperativa - inscì se ciamava l'osteria de l'Umanitaria - l'era in del gioeugh di bòcc. Quand el me doggiava per saludamm el me slongava ona mezzonza inscì i mè ganasitt, giamò ross per la vergògna de vess in mezz a tanti omasc che vosaven intanta che giugaven ai cart ò a la mòra, diventaven 'me duu pòmm granaa. Se però vegneva dent in l'osteria l'òmm cont in man la sacchetta nera di balett e la cesta in spalla a tracòlla, el mè zio el me faseva tirà la buschetta per pescà on quai croccantin ò guadagnà on manuscristi. Poeu andavom in l'òrt del mè nònno... me piaseva pròppi, me pareva de vess in campagna. Giravi in mezz ai proeus de verz, d'insalata, de fasoeu, de cornitt.... el me faseva streppà sù i ravanei, i caròtol, i scigoll...Quell che me divertiva pussee l'era quand podevi cattà i figh bei madur, negher... eran pussee quei che mangiavi che quei che mettevi in del cavagnoeu quattaa de foeuj per fai stà al fresch; me piaseva anca ravanà sòtt'ai foeuj per cercà i magioster invernighent e savorii. In l'òrt gh'era el pozz ch'el mè nònno al desquattava domà s'el doveva tirà sù l'acqua cont el sidell de ramm. Bevevi come on rosòli st'acqua fresca da un cazzuu gibolaa. In del cassinòtt gh'era on rebelòtt de cattanaj: pedrioeu, cadin, restell, sedass, badii, sacchett cont i somenz, bottigliett, masnin, sidelitt, cribbi, cavagnoeu de diversi misur. Mi ghe fasevi milla domand per savè cosa ie doprava de fà. In d'on canton ona veggia poltrona de velluu seris la tentava tucc a schiscià on visorin quand el sô el brusava tanto che fina i formigh ronfaven tra l'erbetta di proeus. Tornavom a cà giust in temp per mett i gamb sòtt'al tavol: gh'era pront el risòtt a l'ongia cont i fasoeu. Mi ie scernivi foeura, ie mettevi sul scòss del piatt, poeu de nascondon ie slongavi a la mia cusina che, in d'on fazzolett minga semper nett de bugada, ne faseva ona polpetta ben, ben schisciada in sù la front..."domà inscì - la diseva - i fasoeu vegnen bon e savorii!" Quand la mia mamma l'aveva cicciaraa assee cont i sò de cà e se rivava ai salud, compariva in sù l'uss la Rosoeu, altra vesina-amisa, con le "Ultimissime" capitaa in quella cà granda, piena de gent cont el coeur in man, brava gent milanesa, lavoradora che la viveva e credi che la pòpola ancamò l'Umanitaria. di Ella Torretta da SCIROEU de MILAN