Totò (Antonio de Curtis) La livella Ogni ann, el dù de Novembre gh'è l'usanza Per j noster mort de andàa al Cimiter, tucc gh'hann de fa stà osservanza, tucc tegnen sto penser. Ogni ann, puntualment hinn stò dì, per stà triste e mesta ricorrenza, vuu anca mì, e j fior metti lì sul mònument a mia zia Enza. St'ann m'è capita un'avventura, dopò che alla tomba hòo fa omagg, mamma mia se ghe pensi che paura, ma pòo me sènt fa coragg. El fatto l'è quest, stimm a sentìi, l'hera quasi l'ora de chiusura, e mì pian pianin s'heri 'drée andà via de lì intant che d'oeuggiavi qualche sepoltura. QUI DORME IN PACE IL NOBILE MARCHESE SIGNORE DI ROVIGO E DI BELLUNO ARDIMENTOSO EROE DI MILLE IMPRESE MORTO L'UNDICI MAGGIO DEL '31. El blason cont la curona sura a tutt, sotta ona cros fada cont'j lampadin, trìi mazz de ross e ona lista a lutt, candell candelòtt e ses lumin. Pròpri visin alla tomba de stò grand sciòr, ghe n'hera on'altra piscinina, abbandonada e senza nanca on fior, per segn domà ona crosina. Sura la cros appena se leggeva: BRAMBILLA AMBROGIO SPAZZIN, nel guardala che pena la me faceva, stò pover mort senza nanca on lumin. Varda la vita, la testa l'ha pensava chì el gh'ha avùu tanto e chì nient, e nanca lùu el se aspettava, che pur nell'alter mond l'hera on pezzent. Menter fantasticavi hinn stì me penser s'hera fa quasi mezzanott, che sònt restàa li serasù e prigionier mort de paura davanti aj candelott. Tutt d'on tratt che vedi da lontann, dòo sagom che s'avvicinaven vers part mia, pensavi mah! stò fatt a mì el me par on pòo stran son svegli, dormi o l'è fantasia? Alter che fantasia, l'hera el Marches, cont hinn còo el cappel el monoccol e el pastran quel visin a lù on brutt arnes tutt sporc spuzzolent e con ona scoa hinn man. Ch'el lì de sicur l'è el spazzin, el mort stapelàa, me vegnù de pensa vedendol al ciar dej lumin, hinn mort e varda se l'è l'ora de tornàa. Me heren arriva squasi a lum de nas, quand el Marches el se ferma de bott, e svelt come on razz, el ghe diss all'Ambroeus Giovanotto! Da Voi vorrei saper, vile carogna, con quale ardire e come avete osato di farvi seppellire per mia vergogna, accanto a me che sono un Blasonato! La casta è casta e va sì rispettata, ma Voi perdeste il senso e la misura, la Vostra salma andava sì inumata; ma seppellita nella spazzatura! Ancora oltre sopportar non posso la Vostra vicinanza puzzolente, fa d'uopo, quindi, che cerchiate un fosso tra i Vostri pari tra la Vostra gente! Scior Marches, lè nò colpa mia, mìi maj gh'havria fa stò tort, l'è stada la mia mièe a fa sta fesseria, mì che podevi fa se s'heri mort? Se fussi anmò viv ve faria content, ciaperia la mia cassa e j me quatter oss, e propi adess hinn stò moment, me ne andaria hinn on alter foss. E cosa aspetti, oh turpe malcreato, che l'ira mia raggiunga l'eccedenza? Se io non fossi stato un titolato Avrei già dato piglio alla violenza! Famm vedee ciapa sta volenza, la verità Marches l'è che adess te supporti pu, e se perdi la pazienza, hinn bott, cont tanti pesciadd hinn del cù. Ma tì on Padreterno te credete de vess? Chì denter te voeurett capil che semm tucc istess. Mort te se tì e mort sont anca mì, Ogun come lè nasù l'è tal e qual denter chì. Lurido porco! come ti permetti paragonarti a me ch'ebbi natali, illustri, nobilissimi e perfetti, da far invidia a Principi Reali? Tì chì Natal, Pasqua e Epifania, te voeurett mettetel hinn del còo hinn della cervella che te stèe malà anmò de fantasia? La mort t'el se cosa l'è? l'e ona livella. On Re, on magistràa, on grand omm, denter hinn stò cancell l'è pu nient chì el perd tucc-coss, sia la vita che el nomm, ma te voeuret mettel hin della ment?! Donca damm-atràa, fà nò el fin, tegnom visin a tì come fussi anca mi on LORD, stì pajasciadd ij fann domà j viv, nun semm seri, nun.....semm mort. Traduzione di Carlo Biaggi