LLUÍS LLACH (n. ?) Nota biogràfica L'ESTACA (arxiu de so en format .wav mono 349 Kbytes) L'avi Siset em parlava de bon matí al portal, mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. Però Siset, fa molt temps ja les mans se'm van escorxant i quan la força se me'n va ella es més forta i més gran. Ben cert sé que està podrida i és que, Siset, pesa tant que a cops la força m'oblida, torna'm a dir el teu cant Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se'l va emportar, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. I, mantre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà. Fe és un cop de falç, fe és donar la mà. La fe no és viure d'un record passat. No esperem el blat sense haver sembrat, no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo, l'hem de treballar, l'hem d'anar regant, encara que l'osada ens faci mal. No somniem passats que el vent s'ha emportat. Una flor d'avui es marceix just a l'endemà. Cal que neixin flors a cada instant. Fe no és esperar, fe no és somniar. Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà. Fe és un cop de falç, fe és donar la mà. La fe no és viure d'un record passat. Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror. Hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d'equivocar-nos. Cal anar endavant sense perdre el pas. Cal regar la terra amb la suor del dur treball. Cal que neixin flors a cada instant. DAMUNT D'UNA TERRA Vailet, et diuen que a les guerres tan sols hi ha tristeses, no s'hi guanya mai. Damunt d'aquesta terra encesa tot allò que és feble vol ignorar els mals. I en Maurici va escoltant però segueix a terra sense fer-ne cas, perquè uns altres li han dit tant que la seva vida és patir sota el fang... Recorda les raons que un dia varen canviar el signe d'aquell temps passat. Ell ha marcat la teva vida amb una ferida que tu has de curar. I en Maurici va escoltant i pensa que ja sap el perquè dels mals. Però se'n torna, està dubtant, i altres veus ressonen també al seu voltant. Vailet, no siguis anarquista i vés a la conquista de l'honor més alt, que al teu costat tindràs la força que ens porta a l'ordre i ens permet la pau. I en Maurici sap molt bé que, si només dubta, poca cosa té. En Maurici sap què fer, trobara els companys i sortirà al carrer. ABRIL 74 Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la. Que encara hi ha combat. Companys, si coneixeu el cant de la sirena allà enmig del mar jo l'aniria a veure. Però encara hi ha combat. I si un trist atzar m'atura i caic a terra porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat. Companys, si busqueu les primaveres lliures amb vosaltres vull anar que per poder-les viure jo me n'he fet soldat. I si un trist atzar m'atura i caic a terra porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat. Quan guanyem el combat. RESPON-ME Amic, que tants de cops em parles aquí assegut, ulls abatuts, mai no has sabut dir-ne el just del nostre absurd. I avui que tinc el cos ple d'ànsia la meva sang, les meves mans, els meus afanys, tots aquests anys estan cridant. Qui va vèncer? Qui dels ferros forjats per les bombes va fer un poble nou? Qui va vèncer? Qui damunt de tants cossos aixafats va aixecar aquella casa per a tothom? Qui va vencer? Qui del llit se n'aixeca amb el dret d'anar pel carrer sense tenir por? Pots dir-m'ho tu? Pots dir-m'ho tu? Saps que ningú. Tots som vençuts; tots hem perdut. I amic, maleiràs amb força aquesta nit de qui som fills, aquests destí, el nostre ahir, que ens ha traït. Però, amic, més que buscar respostes cal adreçar el foc, la llar, hem de guanyar tots aquests anys que estan cridant. Qui va vencer... CANÇÓ SENSE NOM On vas amb les banderes i avions i tot el cercle de canons que apuntes al meu poble? On vas amb la vergonya per galó, i en el fusell hi duus la por que apuntes al meu poble? On vas quan ja l'infant no vol jugar perquè el carrer vessa de sang i ets tu qui l'omples? On vas quan ja l'infant no pot mirar ni el blau del mar, ni aquest cel clar, i ets tu qui el robes? On vas amb les banderes, on vas amb avions, on vas, on vas? On vas amb els fusells, on vas amb els canons, on vas, on vas... LA GALLINETA La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m'esclavitza. I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment, no tindrà cap més ou calent el que de mi se n'aprofita. La gallina ha dit que no, visca la revolució. A canvi d'algun gra de blat m'heu tret la força de volar però, us ho juro, s'ha acabat! Tinc per davant tota una vida i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí no ha d'haver-hi cap perill perquè m'entengui amb les veïnes. La gallina ha dit que no, visca la revolució. I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents, que n'estic farta d'impotents que em fan passar nits avorrides. Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res, i que, posats a fer, no em ve d'un segon restrenyiment. La gallina ha dit que no, visca la revolució. EL BANDOLER Era el segle XIX, i amb el nom d'en Joan Serra es coneix un bandoler per a tothom " en la Pera". Li agradava la sang, i el xiprer encara recorda tant gemecs que allà han pregat: pietat, pietat. - No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No en mateu, us demano per ma mare! - Reseu l'últim "Crec en Déu". - Pietat, pietat. L'endemà de bon matí davant la Verge del Carme, de genolls està pregant i a dos ciris encén la flama. Però ben entrada la nit quan la lluna és com una daga fendirà el cel un nou crit, pietat, pietat. - No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No em mateu, us demano per ma mare! -Reseu l'últim "Crec en Déu". - Pietat, pietat. Però en Joan Serra, avui no ha tingut més sort, dos soldats l'han pres ben fort i ara jeu entre barrots. L'endemà de bon matí veu la forca preparada, en la Pera dóna un crit, és l'última pregària. -Quan jo sigui ben mort i penjat de l'alta forca i defalleixi mon cor i m'aneu a posar a la fossa, que algú resi una pregària davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama. Ningú no ho va fer.