ENRIC CASASSAS FIGUERES (n. 1951) Començament dels començaments i ocasió de les ocasions VENJANÇA A dins del pit jo hi tinc punyals de coloraines clavats als troncs dels pins cridant venjança! Ben lluny s'emporti el crit la tramuntana. Avall, camí del mar, la terra es fa més aspra, hi ha marges recremats i una barraca i els dos dragons gegants guardant la cala. El boig ferit de por s'asseu arran de l'aigua fent rigalets, amor, amb pedres planes que fan sis o set bots i santes pasqües. EPISODINA A Barcelona a veure el cul de la mona Mireu quin cas que va passar no sota un pi que va ser cas barceloní barceloní a una parella que baixava eixample avall a una hora de bastant de guirigall Just que passaven per davant de la cangrí ella va dir digues que sí digues que sí i ell va dir sí però però però però ja saps que no daixò que no daixò Un antropoide que s'estava per allí va ensumar carn esbufegant com un garrí la bava li va caure barba avall just quan passava un operari amb un mirall Tu no estàs bé, que ella seguia, no estàs bo just quan passava un gat fugint d'un assassí vestit de gossa ja del tot fora de si Malament rai pensà el goril.la amb un badall i l'operari que xiulava cantà un gall completament angoixantment fora de to seguit d'un greu renec amb veu de tro Va quasi caure ensopegant amb el felí i el mirall sí, va tocar terra, i un bocí surt disparat i va de dret a fer-li un tall al dit pelut del cap pelat cap de carall Llavors el gos sense saber què feia o ben dirigit com per un màgic ultrasò clavà les dents al dit sagnant del mal veí i així la parelleta del perill s'escapolí Mentre ell deia que sí però però però però bé prou que ho saps que no dallò i ella dient digues que sí digues que sí just quan tombaven el cantó de la cangrí REFRANY Al pot petit hi ha poca confitura i al cor trencat la veritat més dura: mal amagat és mal que no té cura, la llibertat, la llei que és més segura, la veritat, bandera que no es jura, i el paradís, un bon plat de verdura. Calç UN AIRE La nit és un privilegi teixit tot de seda i or i ara et jugues el teu sostre per tastar-ne la finor. I et lleva la pell, et guanya les bales, fa ballar les portes, tot perquè t'hi vegis. Llavors obren els llavis finestres de l'amor i sembla que s'ofeguin, que diguin per favor. La nit és déu vist de cara. No hi érem RETRUC Abandonat i parlant sol, amb déu, sí, com aquell que dirigeix la pensa a un nen no nat: em sents? No tinc defensa de fe ni de no fe. Puc creure'm teu tot esperant que vinguis al món, déu, a sentir no els sonets, llegir la pensa, dansa folla de plàncton, indefensa: la sorprendràs quan li diguis: sóc teu. Ella et dirà que és teua, nom de déu, i t'aviciarà, vici de pensa, fent-te tou, fins que no tinguis defensa, i et deixarà dient: problema teu, per tu faràs, ja sents els meus dictats: no comptis que ningú te renti els plats. NARCÍS Estàs enamorat de tu mateix com un pebrot vermell, com un pinyol de cirera vermell i si no què? Com una taula de cent vint canals, com un ruixat que ho devastava tot, com un escàndol que ha d'arruïnar tot un imperi, com un accident de pura mala sort, com el rocam filosofal, com l'Ebre cap a Flix, com un lleuger vaixell de vela eixint del golf, i encara com un gra de sal, com escorpins, renecs caragolats, vora el camí baladres plens de pols i com el gall que gira com el vent. La cosa aquella EL PREFACI FACI'L FÀCIL Més boig que Roig (ni tinc ni cinc ni fetge de metge ni ple d'alè), fent doble redoble de mots, singlots en vers advers i sec a frec de foc, remoc els fems del temps, desfaig l'empatx del viure, tinc lliure l'orella, la cella cremada, cansada la vista, duc llista de muts perduts i restes de testes i canes humanes, dels cors dels morts, refaig l'escaig del viu, un riu emmerda la merda que llenço, condenso aquest paquet, no taca butxaca, el duc a la nuca molest i que resti si em maten gravat en paraules em plau, les rebusco i m'ofusco i m'emprovo si el trobo un viure de riure, la fe de re, un somni d'insomni, un dau que cau a l'u, menú menut he dut a taula (paraula): no hi ha més pa, tot és només cabòria d'història d'Espanya en canya vulgar i en part cascada, balada serena que mena metzines divines del front on són de massa a plaça perquè l'alè dels rots de tots airegi l'arpegi d'un sol llençol ratat, tacat tan brut que put a pares i mares si volen i dolen. Descans. D'equivocar-se així LA COVA A LA MUNTANYA Jo estava enamorat dels ossos dels seus ossos del crani del seu crani per a fer-li l'amor res més ni menys que fer-nos eh l'amor no sé si hagués bastat la vida que ens quedava però ella ja sabia que jo sóc l'esquelet del seu bell esquelet.