[Pàgina principal] Raonament de Telamó e d' Ulixes, en lo setge de Troia, davant Agamenó, aprés mort aquil·les, sobre les sues armes Joan Roís de Corella [Pàgina principal] [Enviar comentaris][Fitxa de l'obra] [Índex de l'obra][Baix] Raonament de Telamó e d' Ulixes, en lo setge de Troia, davant Agamenó, aprés mort Aquil·les, sobre les sues armes Joan Roís de Corella Mort lo gran fill de Tetis, pestilència terrible dels troians, vall a segura defensa de les tendes gregues, tramuntana ferma de noble victòria, lo qual moltes vegades de la real sang de Príam tenyint los camps troians, a la fecunda Hècuba havia fet quasi estèril, poblant de cada dia los inferns de nobles ànimes troianes; aquell, lo qual Júpiter no gosà engendrar, tement la resposta de Proteu, armat de les forts armes de Vulcano, banyat en l'estany per lo qual jurar los déus no poc temen; a la fi, vençut per l'extrema bellea de Policena, lo vencedor de tots los hòmens fón mort, ab sola una fleixa tirada del flac braç d'Alexandre Paris; e, cremat lo seu cos, aldre no en romàs al mòn del fort Aquil·les, sinó una tan poca cendra, que envides no bastà omplir un no molt gran vaixell; les armes del qual, orfes, Ulixes e Telamò ab egual instància demanen; havent per bo, lo savi duc Agamenà que, davant ell, ensems ab los altres ducs e reis, cascú d'ells raonàs ab quin dret de posseir tals armes se feia digne. E girant los ulls Telamò a les naus gregues, ab superba ira féu principi a tals paraules: -O immortal Júpiter! Si, ensems ab les altres virtuts, justícia en tu reposa, ¿com comportes que davant les nostres naus Ulixes ab mi gose contendre, lo qual no dubtant dar lloc a les flames troianes, fón forçat, per l'estalvi de tota Grècia, jo sols contrastas a l'animosa força d'Hèctor, apagant lo foc de nostres ja cremants fustes? Mas deixaré lo treball de recitar mos actes a la fama, puix ella per mi en eterna memòria los recita: diga Ulixes los seus, per a la veritat dels quals fretura de testimonis. Jo no ignore, ni menys negue, les armes d'Aquil·les ésser gran premi, però és fet poc per demanar-les Ulixes; lo qual tant los perills tem, que los murs no li paren armes saldes; i ara, desarmat, ab mi gosa contendre, puix ab paraules se pot atènyer la fi de nostra contesa; e no pot acampar sens glòria, que, perduda l'esperança del que demana, serà alegre ab Telamó haja comptes. E si per pròpies virtuts vos par nostra justícia dubtosa, essent jo nét del gran Júpiter, la claredat de mon llinatge, e l'acostat deute que tinc a Aquil·les, declara Ulixes prest l'esperança perda de tals armes. Doncs, ¿d'on te ve a tu, Ulixes, fill del gran lladre Sísifo, al qual en lladronicis no dessembles, haver deute ab la noble e real sang d'Aquil·les? Jo deman les armes, perquè primer e sens força he ofert ma persona a Menelau, en venja dels seus reals tàlems. «Si tu res digne de premi has fet, lo guardò a Palomides s'esguarda, que descobrí la virtut de la tua ficta e temerosa follia. E plagués a Déu que fos estada, o almenys creguda, perquè vixqués l'animós Palomides, o, si ja fos mort, visquera la sua ínclita fama quítia de criminosa infàmia, la qual tu, maliciosament e no vera, li has imposat. Així saps tu ofendre! Ab tals engans deu ésser temut Ulixes, lo qual, ab tot que en belles paraules vença la saviesa de l'antic Nèstor, no el socorregué quan, enmig dels troians, pesat per vellea, li demanà socors, no podent, sinò ab tards passos, dels enemics retraure's. Però Ulixes, desemparant lo tan honrat duc, recorregué al seu segur ofici: fugint, no ab suaus passos, car la temor als seus peus portava ales, pensa los Déus ab ulls justs miren les coses humanes. E, així, fóra raó qui mal socorregué fos mal socorregut, e lo desemparant fos desemparat. «Jo viu Ulixes ab altes e paurugues veus, dignes de misericòrdia, reclamar als grecs que de mort lo restaurassen; al qual no tard socorreguí: cobrint-lo ab lo meu escut, restaurí la sua vida, mort de molts innocents. O Ulixes! Si ab mi vols contendre, torna davall lo meu escut, ab aquella mateixa temor, e d'allí narra los teus singulars actes! Cavalier no conegut sinó en treves, vet: Hèctor ressuscita, llançant foc a nostres naus, defensa-les tu ab pintades paraules, puix jo sol les delliurí ab forts e ofensives armes, e fui pluja que apaguí lo foc de nostres ja cremants fustes! O grecs! ¿Per mil naus, les quals jo he reservades, no us par mereixca les armes? Car, sens mi, perpetu exili sostinguéreu per minva de fustes. »E si no vull celar lo ver de ma demanda, les armes, desitjoses cobrar senyor no menys fort que el primer, demanen més a Telamó, que Telamó a elles. »Parle Ulixes dels seus furts, recite la mort de Resus, lo furt del Pal·ladí; les quals coses, fetesde nit, no creent a Diomedes són quasi faules. Ne jo sé Ulixes per què les desitja, puix ell, desarmat, ab nit escura engana los poc cautelosos enemics; ni, si les te donen, lo teu flac cos les porà sostenir; ans, si proves la fort llança d'Aquil·les, serà pilar pesat als teus dèbils braços; ne la tua mà esque ra, hàbil sol en furtar, porà sostenir lo pesat escut, en lo qual la imatge del món està figurada. »Cavaller egualment flac en ànimo i en persona: si l'error del poble aquestes armes t'atorga, no hauràs causa d'ésser temut, mas prest despullat; essent honrada despulla als enemics, faràs present poc agraït als troians de belles armes; o, carregat de tan gran pes, no atenyeràs les tues vençudes victòries, les quals sovint aconsegueixes; e perdràs lo nom de lleuger guanyat ab vergonyoses fuites. »O Ulixes! Pensa que el teu escut no és menys romput ne menys despintat del primer dia, d'on n'hages a desitjar altre! Lo meu, guast i envellit per molts colps, és raó repose, e que altre, nou e fort, en tan perillós ofici li succeeixca. Tu, renova d'esperons, los quals són infançonia e socors a la tua gran temor. »¿Penses que jo desitge tolre't aquestes armes perquè crega, essent desarmat, sia ta vida més perillosa? Ans só cert les armes d'Aquil·les mort corporal prest te procurarien; e per ço treball per tu no sien posseïdes, puix, vivint, mors cada dia, multiplicant en lletgea de covards actes. »No t'embelleixca la fortalea de tals armes, que, per ésser forts, volen dobladura d'ardit ànimo, la qual en tu no trobarien. E pensa tots jorns se prenen castells ben proveïts, per minva de flacs defensors. »Les tues segures armes sien ambaixada demanant treva, e faràs més llarga la tua deshonrada vida: que la llebre, ab son acostumat fugir, no resistint se restaura. »E perquè la fi de nostra demanda no sien llargues paraules, o nobles ducs!, llançau les armes enmig dels forts enemics: e siau contents sien posseides per aquell qui detal presa les farà salves.» Acabant en semblants paraules Telamó la fi de sa demanda, un poc espai, baixant los ulls, se girà Ulixes als reis e ducs, esperant del poble lo murmur cessàs, perque les sues avisades paraules, ab dispost silenci, lloc de millor ésser enteses trobassen; les quals, de gentil estil ornades, aumentaven la veritat de sa justicia, responent: -Si els vostres desigs, o animosos ducs!, ensems ab lo meu se complien, no seria dubtós l'hereu d'aquestes armes; mas tu, Aquil·les, posseiries les tues armes, e nosaltres a tu. Però, puix desplau als cruels fats, no veig qui millor puga haver los béns d'Aquil·les, sinó aquell per qui los grecs hagueren Aquil·les. »E, lleixant llarguea de vanes e pomposes paraules, sol consentiu cascú de nosaltres dels propris béns s'alegre, que la claredat de nostre llinatge e les virtuts de nostres avis, solament fan pus clars los nostres actes, mas no em par nostres mèrits més aumenten; ab tot que si Telamó se diu nét de Júpiter, en aquell mateix grau só jo acostat al gran Júpiter, e més a Mercuri, per la part de ma mare. »Però no vull per la vàlua de mos antecessors la mia part sia mes favorable, mas que lleixem los déus en los cels, de nostres misèries poc ansiosos, e los morts en los sepulcres reposen: nosaltres guanyem premis ab mèrits de pròpria virtut! »Si per deute d'acostat parentesc algú tals armes deu posseir, viu encara Peleu, pare d'Aquil·les, e Pirro, son fill, los quals per tal dret primer que Telamó les demarien, sens que no els seran atorgades. Així, puix es forçat ab carta de singulars actes nostre dret raonar, e Telamó tant desitja, en vergonya sua, saber de mos actes (los quals crec per vosaltres no són ignorats, puix al bé de tots s'esguarden), no em sera treball, si l'escoltar a vosaltres no treballa, dir-ne algú, perquè prest Telamó perda l'esperança del que demana, e a vosaltres parega humil la fi de ma demanda, en satisfacció de tan profitosos treballs. Mas jo só content del premi que virtut ab si porta, e les armes sols deman per senyal e mostra de tals obres. »Tement la deessa Tetis les esdevenidores guerres per lo furt de la bella Helena, assajà ab cautelosa indústria mudar o mitigar los implacables e cruels fats, los quals, en los camps de Troia, a son fill Aquil·les de mort menaçaven: vestint aquell ab feminils vestidures, enganà a tots los grecs, e fón meravella lo avisat Telamó, ensems ab ells, fos decebut, d'on les forces troianes, aumentant de cada dia, allargaven nostra victòria: que los forts invencibles murs de Troia, sols del fort vencedor Aquil·les podien ser vençuts. Per que fón forçat a mi, fengint-me mercader, portàs moltes joies a les nobles donzelles en la casa del rei Licomedes, entre les quals, en hàbit femenil, Aquil·les reposava, poc ansiós de sullar ses mans en sang troiana. Mas, perquè entre tantes donzelles millor conegués lo vergonyós jove, ensems ab les altres joies jo portí una no poc gentil flança, acompanyada d'un molt bell escut; lo qual, sens tarda, Aquil·les pres, poc curant de la vàlua de les altres coses que a la femenil condició s'esguarden; e, ab indústria mia, ell conegué quant perjudicava a la real e noble sang de son llinatge. E veu com jo só estat causa, ell, en ajuda nostra e aument de sa honor, haja obrat tals e tants actes, que, per a recitar-los, en gran part tinc fallença de paraules: ha fet present de la mort del quasi immortal Hèctor, vida e segura defensa dels troians, entrant ab ell en pus estreta batalla que Telamó; e no solament ha apagat lo foc de nostres naus, mas ha tolt la vida e lo poder al qui altra vegada les poguera encendre. »Jo deman aquelles armes, les quals Aquil·les per mi posseí. Telamó: tu vols que en mon dret la mia indústria em noga, la qual indui a l'esforçat capità Agamenó sacrificar sa filla, e despullant-se la pietat de pare, remé los vents ab la innocente verge sang d'Efigènia. »De mos actes no vull més recitar, perquè no convé ais savis reis ésser coronistes de llurs victòries; ni vull minvar lo premi de mos treballs ab superba jactància. Mas, perquè veges no tinc del tot ma esperança en paraules, mira els meus pits, més nafrats que el teu escut, los quals sens llengua per mi parlen. »Tu dius tens romput l'escut: jo la persona. No són mortals los colps dels quals ab les armes hom se pot defendre. Desitges altre escut perquè el teu demolts colps es guast: jo, pel semblant, deuria desitjar altre cos,e tu que mudasses altra ànima, la qual te fes conèixer quant ofens natura humana, que en hàbit d'home est pitjor que animal brut. »Glories-te que has defès del foc nostres fustes, sens que no tens vergonya la glòria de tots apropiar-te. la qual no consent ésser robada, mas acompanya e fa gloriós al qui per gran virtut l'ateny. »O! Bé fóra poc avisada Tetis, que les armes, les quals l'enteniment ensems ab lo cos armen, hagués donat a Aquil·les, perquè après d'ell es posseis un cavaller sens ànima! »Del que m'enculpes de Palamides, e que forçat só vençut a la batalla, no et cur respondre, perquè a tan manifestes falsies la resposta alguna autoritat los daria; pero sies cert que ans se deixaran los rius de córrer e los monts correran, e ans Grècia socorrerà a Troia, que les tues avisades astúcies als grecs aprofiten. »O fallit d'enteniment! ¿E ab los béns de natura, losquals cascú sens delliber posseeix, vols atènyer nom e premi de virtuós, que sinó amb multitud de treballososactes, no es deixa atènyer? E, fiant en la tua nua e corporal força, ¿tens atreviment de demanar tals armes, oblidant-te que els toros e grans orifanys, ab major força que tu, sovint nostre camp han socorregut, sens que no demarien les armes? »O Telamó! Desitja armar l'ànima, puix tens estalvi lo cos de les passades batalles; e no tingues esperança en aquelles coses les quals natura als altres animals pus llibertament que als hòmens atorga. »Pensa que la discreció e prudència humana sovint doma e amansa animals, no menys forts que feroces. Tu, sol batalles ab força, jo, ab animoses astúcies. No est menys diferenciat de mi que un cavaller del capità, o un fort galiot del destre nauxer. »O vosaltres, grecs! Puix coneixeu aquesta diferència, dau les armes a Telamó, per premi de mos treballs, car, si res hi resta per acabadament Troia ésser destruida, Telamó, com ha acostumat, ho delliurarà. E si no us par jo les mereixca, dau-les a aquell per qui posseïu tanta victòria.» E mostrà lo Pal·ladí, que cobert tenia. Paregué a tots los reis les armes fossen d'aquell lo qual ab tan gentils paraules havia raonat los mèrits de sos actes; e fón manifest quant lo gentil estil fa pus clara la justícia. Desesperat, lo fort Telamó, de les tan desitjades armes; aquell qui, no vençut ni jamés sobrat, havia sofert les grans forces d'Hèctor, sobrant e sovint vencent los estranys enemics; a la fi, vençut d'una poca ira de vesibles armes desarmada e tirant la sua pròpia espasa, ab animosa continença, dix als grecs: -No crec la facúndia d'Ulixes baste a tolre'm aquesta espasa: mas encara tem que, en presència de tan justs e avisats jutges, provarà ésser sua; però de present no em vedarà que, així com moltes vegades és estada tinta en la sang dels enemics troians per defensa de vosaltres, ara, banyant-se en la sang de son senyor, li procurarà llibertat eterna. E portaré primer en los inferns a l'animós Aquil·les alegres noves de l'esforçat hereu de ses armes.» Raonament de Telamó e d' Ulixes, en lo setge de Troia, davant Agamenó, aprés mort aquil·les, sobre les sues armes [Pàgina principal] [Enviar comentaris] [Fitxa de l'obra][Índex de l'obra] [Dalt] Joan Roís de Corella Copyright © Institut Joan Lluis Vives, Banco Santander Central Hispano 1999-2000