Llilbre de l'Orde de Cavalleria Ramon Llull Llibre de l'Orde de Cavalleria Ramon Llull Endreça Déus honrat, gloriós, qui sóts compliment de tots béns, ab gràcia e ab benedicció vostra comença aquest llibre qui és de l'orde de cavalleria. Pròleg Per significança de les set planetes, qui són corsos celestials e governen e ordonen los corsos terrenals, departim aquest Llibre de Cavalleria en set parts, a demostrar que los cavallers han honor e senyoria sobre lo poble a ordonar e a defendre. La primera part és del començament de cavalleria; la segona és de l'ofici de cavalleria; la tercera és de l'examinació qui cové ésser feta a l'escuder con vol entrar en l'orde de cavalleria; la quarta és de la manera segons la qual deu ésser fet cavaller; la quinta és de ço que signifiquen les armes de cavaller; la sisena és de les costumes que pertanyen a cavaller; la setena és de la honor qui cové ésser feta a cavaller. En una terra s'esdevenc que un savi cavaller, qui llongament hac mantengut l'orde de cavalleria en la noblesa e força de son alt coratge, e saviesa e ventura l'hagren mantengut en la honor de cavalleria en guerres e en torneigs, en assauts e en batalles, elegí vida ermitana con viu que sos dies eren breus e natura li defallia per vellesa a usar d'armes. Enadoncs desemparà sos heretatges e heretà sos infants; e en un boscatge gran, abundós d'aigües e d'arbres fructuoses, féu sa habitació, e fugí al món, per ço que lo despoderament de son cors, en lo qual era esdevengut per vellesa, no el deshonràs en aquelles coses on saviesa e ventura llong de temps l'havien tengut honrat. On, per açò, lo cavaller cogità en la mort, remembrant lo traspassament d'aquest segle en l'altre, e entès la sentència perdurable a la qual havia a venir. En un bell prat hac un arbre molt gran, tot carregat de fruit, on lo cavaller vivia en aquella forest. Dessots aquell arbre hac una fontana molt bella e clara, de la qual era abundós lo prat e els arbres qui li eren entorn; e lo cavaller havia en costuma tots jorns de venir en aquell lloc adorar e contemplar e pregar Déu, al qual fasia gràcies e mercès de la gran honor que li havia feta tots temps de sa vida en est món. En aquell temps, en l'entrada del gran hivern s'esdevenc que un gran rei, molt noble e de bones costumes bé abundós, hac manades corts; e per la gran fama qui fon per la terra de sa cort, un asaut escuder, tot sol en son palafrè cavalcant, anava a la cort per ésser adobat a novell cavaller. On, per lo treball que hac sostengut de son cavalcar, dementre que anava en son palafrè, adormí's. E, en aquella hora, lo cavaller qui en la forest faïa sa penitència fon vengut a la font contemplar Déu e menysprear la vanitat d'aquest món, segons que cascun jorn havia acostumat. Dementre que l'escuder cavalcava enaixí, son palafrè eixí del camí e mès-se per lo boscatge; e anà tant lla on li plac per lo boscatge, tro esdevenc en la fontana on lo cavaller estava en oració. Lo cavaller, qui viu venir l'escuder, lleixà sa oració e assecse en lo bell prat a l'ombra de l'arbre, e començà a llegir a un llibre que tenia en sa fauda. Lo palafrè, con fo a la font, bec de l'aigua; e l'escuder, qui sentí en dorment que son palafrè no es movia, despertà's e viu denant si lo cavaller, qui fo molt vell, e hac gran barba e llongs cabells e romputs, vestiments, per la vellea e per la penitència que fasia, fo magre e descolorit e, per les llàgremes que gitava, sos ulls foren apoquits e hac esguard de molt sancta vida. Molt se meravellà la un de l'altre, car lo cavaller havia llongament estat en son ermitatge, en lo qual no havia null hom vist depuis que hac desemparat lo món e es lleixà de portar armes; e l'escuder se meravellà fortment con era esdevengut en aquell lloc. L'escuder davallà de son palafrè saludant agradablement lo cavaller, e lo cavaller l'acollí on pus bellament poc, e assegren-se en la bella herba un prés de l'altre. Lo cavaller, qui conec que l'escuder no volia primerament parlar -per ço car li volc dar honor-, parlà primerament e dix: -Bell amic, qual és vostre coratge, ni on anats, ni per què sóts ací vengut? -Sènyer -dix l'escuder-, fama és per llongues terres que un rei molt savi ha manada cort e farà si mateix cavaller, e après farà cavallers altres barons estranys e privats. On, per açò jo vaig a aquella cort, per ésser novell cavaller; e mon palafrè, dementre que jo m'adormia per lo treball que he haüt de les grans jornades, ha'm amenat en aquest lloc. Con lo cavaller ausí parlar de cavalleria, e remembrà l'orde de cavalleria e ço que hi pertany a cavaller, adoncs gità un sospir e entrà en consirer, membrant en l'honrament en lo qual cavalleria l'havia llongament mantengut. Dementre que lo cavaller cogitava en si mateix, l'escuder li demanà de què era son consirer. Lo cavaller dix: -Bell fill, mos pensaments són de l'orde de cavalleria, e del gran deute en què és cavaller con mantenga l'alta honor de cavalleria. L'escuder pregà lo cavaller que li dixés l'orde de cavalleria qual és, ni per qual manera hom lo pot mills honrar e conservar en la honor que Déus li ha donada. -Com, fill! -ço dix lo cavaller-, e no saps tu qual és la regla e l'orde de cavalleria? Car negun cavaller no pot mantenir l'orde que no sap, ni pot amar son orde ni ço que pertany a son orde, si no sap l'orde de cavalleria ni sap conèixer lo falliment que sia contra son orde; ni negun cavaller no deu fer cavaller si no sap l'orde de cavalleria, car desordonat cavaller és qui fa cavaller e no li sap mostrar les costumes qui es pertanyen a cavaller. Dementre que el cavaller deia aquestes paraules e reprenia l'escuder qui demanava cavalleria, l'escuder demanà al cavaller: -Sènyer, si a vós plasia que em dixéssets l'orde de cavalleria, assats me sent coratge que l'orde apendria, e que seguiria la regla e l'orde de cavalleria. -Bell amic -ço dix lo cavaller-, la regla e l'orde de cavalleria és en aquest llibre en lo qual jo llig alcunes vegades, per ço que em faça remembrar la gràcia e la mercè que Déus m'ha feta en aquest món, per ço car honrava e mantenia l'orde de cavalleria a tot mon poder; car enaixí con cavalleria dóna tot ço que pertany a cavaller, enaixí cavaller deu donar totes ses forces a honrar cavalleria. Lo cavaller lliurà lo llibre a l'escuder; e con l'escuder l'hac llest, en lo qual entès que cavaller és un de mil hòmens elet a haver pus noble ofici que tots, e hac entesa la regla e l'orde de cavalleria, adoncs consirà un petit e dix: -Ah, sènyer Déus!, beneït siats vós qui m'havets aduit en lloc e en temps con jo haja coneixença de cavalleria, la qual he llong temps desirada, sens que no sabia la nobilitat de son orde, ni l'honrament en què Déus ha posats tots aquells qui són en l'orde de cavalleria. -Amable fill -dix lo cavaller-, jo són prés de la mort e mos dies no són molts; on, con aquest llibre sia fet per retornar la devoció e la lleialtat e l'ordonament que cavaller deu haver en tenir son orde, per açò, bell fill, portats-vos-en aquest llibre a la cort on anats, e mostrats-lo a tots aquells qui volen ésser cavallers novells. Guardats-lo e car lo tenits, si amats orde de cavalleria. E con serets adobat a novell cavaller, retornats, per aquest lloc e digats-me quals són aquells qui seran fets novells cavallers e no hauran estats obedients a la doctrina de cavalleria. Llilbre de l'Orde de Cavalleria Ramon Llull Copyright (c) Institut Joan Lluis Vives, Banco Santander Central Hispano 1999-2000 Llilbre de l'Orde de Cavalleria Ramon Llull I. Del començament de cavalleria Defallí caritat, lleialtat, justícia e veritat en lo món. Començà enemistat, deslleialtat, injúria e falsetat. E per açò fo error e torbament en lo poble de Déu, qui era creat per ço que Déus sia amat, conegut, honrat, servit e temut per home. Al començament, con fo en lo món vengut menyspreament de justícia per minvament de caritat, covenc que justícia retornàs en son honrament per temor. E per açò de tot lo poble foren fets milenaris, e de cascun mil fo elet a triat un home pus amable, pus savi, pus lleial e pus forts, e amb pus noble coratge, ab més d'ensenyaments e de bons nodriments que tots los altres. Encercat fo en totes les bèsties qual és pus bella bèstia e pus corrent e que pusca sostenir més de treball, ni qual és pus covinent a servir home. E car cavall és la pus noble bístia e la pus covinent a servir home, per açò de totes les bèsties hom eleec cavall e donà-lo a l'home qui fo elet de mil hòmens. E per açò aquell home ha nom cavaller. Con hom hac ajustada la pus noble bístia al pus noble home, enaprés covenc que hom elegués e triàs, de totes les armes, aquelles que són pus nobles e pus covinents a combatre e a defendre hom de nafres e de mort. E aquelles armes hom donà e aproprià e cavaller. Qui vol, doncs, entrar en l'orde de cavalleria, aesmar e pensar li cové lo noble començament de cavalleria; e cové que la noblea de son coratge e son bon nodriment se concord e es covenga ab lo començament de cavalleria, car, si no ho faïa, contrari seria a l'orde de cavalleria e a sos començaments. E per ço no es cové que l'orde de cavalleria reeba sos enemics en sos honraments, ni aquells qui són contraris a sos començaments. Amor e temor se covenen contra desamor e menyspreament; e per açò covenc que cavaller, per noblea de coratge e de bones costumes, e per la honor tan alta e tan gran la qual li és feta per elecció, e per cavall, e per armes, fos amat e temut per les gents, e que per la amor retornàs caritat e ensenyament, e per la temor retornàs veritat e justícia. Home, en quant ha més de seny e d'enteniment, e és de pus forts natura que fembra, pot ésser millor que fembra; car, si no era tan poderós a ésser bo com la fembra, seguir s'hia que bondat e força de natura fos contrari a bonea de coratge e de bones obres. On, enaixí con home per sa natura és pus aparellat a haver noble coratge e a ésser bo que la fembra, enaixí home és pus aparellat a ésser àvol que la fembra; car, si no era, no seria digne que hagués major nobilitat de coratge e major mèrit d'ésser bo que fembra. Guarda, escuder, què faràs si prens l'orde de cavalleria; car, si est cavaller, tu reeps l'honrament e la servitud qui es cové als amics de cavalleria, car, en quant has pus nobles començaments, est pus obligats a ésser bo e agradable a Déu e a les gents; e si est àvol, tu est lo major enemic de cavalleria e est pus contrari a sos començaments e a son honrament. Tant és alt e noble l'orde de cavalleria, que no basta a l'orde que hom lo faés de pus nobles persones, ni que hom li donàs les pus nobles bísties ni les pus honrades armes; ans covenc que hom faés senyors de les gents aquells hòmens qui són en l'orde de cavalleria. E car senyoria ha tanta de nobilitat, e servitud ha tant de sotsmetiment, si tu qui prens l'orde de cavalleria est vil ni malvat, pensar pots qual injúria fas a tos sotsmeses e a tos companyons qui són bons; car per la viltat en què est, deuries ésser sotsmès, e per la nobilitat dels cavallers qui són bons, est indigne que sies apellat cavaller. Elecció ni cavall ni armes ni senyoria encara no abasta a l'alta honor qui pertany a cavaller, ans cové que hom li dó escuder e troter qui el servesquen e qui pensen de les bèsties. E cové que les gents aren e caven e traguen mal, per ço que la terra lleu los fruits on viva cavaller e ses bèsties, e que cavaller cavalc e senyoreig e haja benanança d'aquelles coses on los hòmens han maltret e malanança. Ciència e doctrina han los clergues, con pusquen e sàpien e vullen amar, conèixer e honrar Déu e ses obres, e que donen doctrina a les gents e bon eximpli en amar e honrar Déu; e per ço que sien ordenats a aquestes coses, aprenen e estan en escoles. On, enaixí con los clergues, per honesta vida e per bon eximpli e per ciència, han orde e ofici con enclinen les gents a devoció e a bona vida, enaixí los cavallers, per noblea de coratge e per força d'armes, mantenen l'orde de cavalleria, han l'orde en què són per ço que enclinen les gents a temor, per la qual temen a fer falliments los uns hòmens contra los altres. La ciència e l'escola de l'orde de cavalleria és que cavaller faça a son fill mostrar de cavalcar en son jovent; car si l'infant en son joven no aprèn a cavalcar, no ho porà apendre en sa vellesa. E lo fill del cavaller cové que, dementre que és escuder, sàpia pensar de cavall; e lo fill de cavaller cové que sia enans sotmès que senyor, e que sàpia servir senyor car, en altra manera, no coneixeria la nobilitat de sa senyoria con seria cavaller. E per açò lo cavaller deu sotsmetre son fill a altre cavaller, per açò que aprenga a tallar e a guarnir, e les altres coses qui es pertanyen a la honor de cavaller. Qui ama orde de cavalleria cové que, enaixí com aquell qui vol ésser fuster ha mester maestre qui sia fuster; e aquell qui vol ésser sabater cové que haja maestre qui sia sabater, enaixí qui vol ésser cavaller cové que haja maestre qui sia cavaller; car enaixí és descovinent cosa que escuder aprena l'orde de cavalleria d'altre home mas d'home qui sia cavaller, con seria descovinent cosa si el fuster mostrava a l'home qui vol ésser sabater. Enaixí con los juristes e els metges e els clergues han ciència e llibres, e oen la lliçó e aprenen llur ofici per doctrina de lletres, tant és honrat e alt l'orde de cavaller, que no tan solament abasta que a l'escuder sia mostrat l'orde de cavalleria per pensar de cavall, ni per servir senyor, ni per anar ab ell en fet d'armes, ni per altres coses semblants a aquestes; oc encara seria covinent cosa que hom de l'orde de cavalleria faés escola, e que fos ciència escrita en llibres, e que fos art mostrada així com són mostrades les altres ciències; e que los infants fills dels cavallers, en lo començament que apresessen la ciència qui pertany a cavalleria, e enaprés que fossen escuders e que anassen per les terres ab los cavallers. Si falliment no fos en clergues ni en cavallers, quaix a penes fóra falliment en les altres gents; car per los clergues hagra hom devoció e amor a Déu, e per los cavallers temera hom injuriar son proïsme. On, si los clergues han maestre e doctrina, e estan en escoles per ésser bons, e si tantes ciències són que estan en doctrina e en lletres, injúria molt gran és feita a l'orde de cavalleria con no és enaixí una ciència demostrada per lletres e que en sia feta escola, con és de les altres ciències. On, per açò, aquest qui compon aquest llibre soplega al noble rei e a tota la cort qui és ajustada a honor de cavalleria que sia satisfet e restituït a l'honrat orde de cavalleria qui és agradable a Déu. II. De l'ofici qui pertany a cavaller Ofici de cavaller és la fi e la intenció per la qual fo començat l'orde de cavalleria. On, si cavaller no usa de l'ofici de cavalleria, és contrari a son orde e a los començaments de cavalleria damunt dits; per la qual contrarietat no és ver cavaller, jassia apellat cavaller; e aital cavaller és pus vil que lo tixedor ne lo trompador qui segueixen llur ofici. Ofici de cavaller és mantenir e defendre la sancta fe catòlica, per la qual Déu lo pare tramès son Fill pendre carn en la verge gloriosa nostra dona Sancta Maria, e per la fe a honrar e a muntiplicar soferí en est món molts treballs e moltes hontes e greu mort. On, enaixí con nostro senyor Déus ha elets clergues per mantenir la sancta fe ab escriptures e ab provacions necessàries, preïcant aquella als infeels ab tan gran caritat que la mort sia a ells desirable, enaixí lo Déu de glòria ha elets cavallers qui per força d'armes vencen e apoderen los infels qui cada dia punyen en lo destruïment de la Sancta Esgleia. On, per açò Déus té honrats en est món e en l'altre aitals cavallers qui són mantenidors e defenedors de l'ofici de Déu e de la fe per la qual nos havem a salvar. Cavaller qui haja fe e no ús de fe, e sia contrari a aquells qui mantenen la fe, és així con enteniment d'home a qui Déus ha dado raó e usa de desraó e d'ignorància. On, qui ha fe e és contrari a fe, vol ésser salvat per ço qui és contra fe; e per ço son voler se concorda ab descreença, qui és contrari de fe e de salvació, per la qual descreença hom és jutjat a treballs qui no han fi. Molts són los oficis que Déus ha donats en est món a ésser servit per los hòmens, mas tots los pus nobles, los pus honrats, los pus acostats dos oficis qui sien en est món, és ofici de clergue e ofici de cavaller; e, per açò, la major amistat que sia en est món deuria ésser entre clergue e cavaller. On, enaixí con clergue no segueix l'orde de clerecia con és contra l'orde de cavalleria, enaixí cavaller no manté orde de cavalleria con és contrari e desobedient als clergues, qui són obligats a amar e a mantenir l'orde de cavalleria. Orde no tan solament està en los hòmens qui amen llur orde, que enans està en ells per amar altres órdens. On, amar un orde e desamar altre orde no és mantenir orde, car null orde no ha Déus donat contrari a altre orde. On, enaixí con alcú home religiós qui ama tant son orde que n'és enemic d'altre orde, no segueix orde, enaixí cavaller no ha ofici de cavaller con ama tant son orde que en menyspreu e en desam altre orde. Car si cavaller tenia l'orde de cavalleria desamant e destruent altre orde, seguir s'hia que Déu e orde fossen contraris, la qual contrarietat no pot ésser. Tant és noble cosa ofici de cavaller, que cascú cavaller deuria ésser senyor e regidor de terra, mas per los cavallers, qui són molts, no basten les terres. E a significar que un Déu és senyor de totes coses, emperador deu ésser cavaller e senyor de tots los cavallers; mas, car emperador no poria per si mateix réger tots los cavallers, cové que haja dessots si reis qui sien cavallers, per tal que li ajuden a mantenir l'orde de cavalleria. E los reis deuen haver dejús si comtes, comdors, varvassors, e així dels altres graus de cavalleria; e dejús aquests graus deuen ésser los cavallers d'un escut, los quals sien governats e posseïts per los graus de cavalleria damunt dits. A demostrar l'excel·lent senyoria, saviea e poder de nostro senyor Déus, qui és un, e pot e sap réger e governar tot quant és, descovinent cosa fóra que un cavaller pogués per si mateix réger totes les gents d'aquest món; car si ho faés, no fóra tan bé significada la senyoria, lo poder e la saviea de nostro senyor Déus. On, per açò, Déus ha volgut que a réger totes les gents d'aquest món haja mester molts oficials qui sien cavallers. On, lo rei o el príncep qui fa procuradors, veguers, batles, d'altres hòmens qui no sien cavallers, fa contra l'ofici de cavalleria, con sia cosa que cavaller sia pus covinent segons dignitat de son ofici a senyorejar poble que altres hòmens; car per la honor de son ofici li deu ésser feta més d'honor que a altre home que no sia tan honrat en ofici. E per la honor en què és per son orde, ha nobilitat de cor; e per nobilitat de coratge s'enclina pus tard a malvestat e a engan e a vils fets que altre home. Ofici de cavaller és mantenir e defendre senyor terrenal, car ni rei ni príncep ni null alt baró sens ajuda no poria mantenir dretura en ses gents. On, si el poble o alcun home és contra lo manament del rei o del príncep, cové que los cavallers ajuden a llur senyor, qui és un home sol enaixí com un altre home. On, lo cavaller malvat qui ajuda enans al poble que a son senyor, o qui vol ésser senyor e vol desposseir son senyor, no segueix l'ofici per lo qual és apellat cavaller. Per los cavallers deu ésser mantenguda justícia, car enaixí com los jutges han ofici de jutjar, així los cavallers han ofici de mantenir justícia. E si cavaller e lletres no se podien covenir tan fortment que cavaller per ciència abastàs a ésser jutge, jutge deuria ésser cavaller; car aquell per qui justícia pot ésser mills mantenguda és mills covinent a ésser jutge que altre home, ab què lo cavaller sia covinent a ésser jutge. Cavaller deu córrer a cavall, bornar, llançar a taulat, anar ab armes, torneigs, fer taules redones, esgremir, caçar cers, orses, senglars, lleons, e les altres coses semblants a aquestes que són ofici de cavaller; car per totes aquestes coses s'acostumen los cavallers a fets d'armes e a mantenir l'orde de cavalleria. On, menysprear la costuma e la usança de ço per què cavaller és pus aparellat a usar de son ofici, és menysprear l'orde de cavalleria. D'on, enaixí com totes aquestes usances damunt dites pertanyen a cavaller quant al cors, enaixí justícia, saviesa, caritat, lleialtat, veritat, humilitat, fortitudo, esperança e espertesa, e les altres virtuts semblants a aquestes, pertanyen a cavaller quant a l'ànima; e per açò lo cavaller qui usa d'aquestes coses qui pertanyen a orde de cavalleria quant al cors, e no usa quant a l'ànima d'aquelles virtuts qui pertanyen a cavalleria, no és amic de l'orde de cavalleria; car si ho era, seguir s'hia que lo cors e cavalleria fossen ensems contraris a l'ànima e a ses virtuts, e açò no és ver. Ofici de cavaller és mantenir terra, car, per la paor que les gents han dels cavallers, dubten a destruir les terres, e per temor dels cavallers dubten los reis e els prínceps venir los uns contra los altres. Mas lo malvat cavaller qui no ajuda a son senyor terrenal natural contra altre príncep, és cavaller sens ofici, e és així com fe sens obra, e és així com descreença qui és contra fe. On, si aital cavaller seguia l'orde e l'ofici de cavalleria, cavalleria e son orde seria injuriosa al cavaller qui es combat tro a la mort, per justícia e per son senyor a mantenir e a defendre. No és negun ofici qui sia fet que no pusca ésser desfet; car si ço qui és fet no podia ésser desfet ni destruït, ço qui és fet seria semblant a Déu, qui no és fet ni pot ésser destruït. On, con l'ofici de cavalleria sia fet e ordenat per Déu, e sia mantengut per aquells qui amen l'orde de cavalleria e qui són en l'orde de cavalleria, per açò lo malvat cavaller qui s'ix de l'orde de cavalleria desamant l'ofici de cavalleria, desfà en si mateix cavalleria. Rei o príncep qui desfà en si mateix orde de cavaller, no tan solament desfà cavaller en si mateix, que enans ho fa als cavallers qui li són sotsmesos; los quals, per lo mai eximpli de son senyor, e per ço que sien amats per ell e seguesquen sos malvats nodriments, fan ço que no pertany a cavalleria ni a son orde. E per ço los malvats prínceps no tan solament són contraris en si mateixs a l'orde de cavalleria, que enans ho són en llurs sotsmesos, en los quals desfan l'orde de cavalleria. On, si gitar un cavaller de l'orde de cavalleria és molt gran malvestat e gran viltat de coratge, quant més ho és qui molts cavallers gita de l'orde de cavalleria! Ah, con és gran força de coratge en cavaller qui venç e apodera molts malvats cavallers! Lo qual cavaller és príncep o alt baró qui ama tant l'orde de cavalleria que, per molts malvats hòmens qui són apellats cavallers, e qui cada dia li consellen que faça malvestats, falliments e engans on destrua en si mateix cavalleria, lo bonauirat príncep, ab sola nobilitat de son coratge, e ab l'ajuda que li fa cavalleria e son orde, destruu e venç tots los enemics de cavalleria. Si cavalleria fos en força corporal més que en força de coratge, seguiria's que orde de cavalleria se concordàs pus fortment ab lo cors que ab l'ànima, e si ho faés, lo cors hagra major nobilitat que l'ànima. On, con nobilitat de coratge no pusca ésser vençut ni apoderat per un home ni per tots los hòmens qui són, e un cors sia vençut per altre e pres, lo malvat cavaller qui tem pus fortment la força del cors, con fuig a la batalla e desempara son senyor, que no fa la malvestat e la flaquesa de son coratge, no usa de l'ofici de cavaller, ni és servidor ni obedient a l'honrat orde de cavalleria, qui fo començat per noblea de coratge. Si la menor nobilitat de coratge se convengués mills ab l'orde de cavalleria que la major, concordaren-se flaquesa e volpellatge ab cavalleria contra ardiment e força de coratge; e si açò fos enaixí, flaquea e volpellatge foren ofici de cavaller, e ardiment e força desordenaren l'orde de cavalleria. On, con d'açò sia lo contrari, per açò si tu, cavaller, vols ni ames molt cavalleria, a esforçar-se cové que on pus fortment hauràs defalliment de companyons e d'armes e de messió, hages ardiment de coratge e esperança contra aquells qui són contraris a cavalleria. E si tu mors per mantenir cavalleria, doncs tu has cavalleria en ço que més la pots amar e servir e tenir; car cavalleria en null lloc no està tan agradablement com en nobilitat de coratge. E null hom no poria més amar, ne honrar, ni haver cavalleria, que aquell qui mor per la honor e l'orde de cavalleria. Cavalleria e ardiment no es covenen sens saviesa e seny; car si ho faïen, follia e ignorància se covenrien ab l'orde de cavalleria. E si açò era enaixí, saviesa e seny qui són contraris a follia e a ignorància, serien contraris a orde de cavalleria, e açò és impossíbil; per la qual impossibilitat és significat a tu, cavaller que has gran amor a l'orde de cavalleria, que enaixí con cavalleria per nobilitat de coratge te fa haver ardiment, e et fa menysprear los perills per ço que cavalleria pusques honrar, enaixí orde de cavalleria cové que et faça amar saviea e seny ab què pusques honrar l'orde de cavalleria contra lo desordonament e el defalliment qui és en aquells qui cuiden seguir la honor de cavalleria per follia e per minva d'enteniment. Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí con és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors, e los menors hagen refugi als majors, enaixí és costuma de l'orde de cavalleria que per ço car és gran e honrat e poderós, sia en socors e en ajuda a aquells qui li són dejús en honrament e en força. On, si forçar vídues qui han mester ajuda, e heretar òrfens qui han mester regidor, e robar e destruir los hòmens mesquins e despoderats a qui hom deu donar socors, se concorda ab l'orde de cavalleria, malvestat, engany, crueltat e falliment se covenen ab orde e ab nobilitat e honrament. E si açò és enaixí, doncs cavaller e son orde és contrari al començament de l'orde de cavalleria. Si Déu ha donat ulls al menestral per ço que veja obrar, a l'home pecador ha donats ulls per ço que pusca plorar sos pecats. E si al cavaller ha donat lo cor perquè sia cambra on estia la nobilitat de son coratge, al cavaller qui és en sa força e en son honrament ha donat cor per ço que hi sia pietat de mercè a ajudar e a salvar e a guardar aquells qui lleven los ulls ab plors e llurs cors ab esperança als cavallers que los ajuden, e els defenen, e lur donen a llurs necessitats. On, cavaller qui no haja ulls ab què veja los despoderats, ni ha cor ab què pens llurs necessitats, no és ver cavaller ni no és en l'orde de cavalleria; car tant és alta cosa e noble cavalleria, que tots aquells qui són abcegats e han vil coratge: gita de son orde e de son benifet. Si cavalleria, qui és tan honrat ofici, fos ofici de robar e de destruir los pobres e los despoderats, e d'enganar e de forçar les vídues e les altres fembres, ben gran e ben noble ofici fóra ajudar e mantenir òrfens e vídues e pobres. On, si ço qui és malvestat e engan era en l'orde de cavalleria qui és tan honrat, e per malvestat e per falsia e per traïció e crueltat, cavalleria era en son honrament, quant més pus fortment sobre cavalleria seria honrat l'orde qui hauria honrament per lleialtat e cortesia e liberalitat e pietat! Ofici de cavaller és haver castell e cavall per guardar los camins e per defendre llauradors. Ofici de cavaller és haver viles e ciutats per tenir dretura a les gents, e per congregar e ajustar fusters en un lloc, ferrers, sabaters, drapers, mercaders e los altres oficis qui pertanyen a l'ordonament d'aquest món, e qui són necessaris a conservar lo cors a ses necessitats. On, si los cavallers per mantenir llur ofici són tan bé llogats que són senyors de castells e de viles e de ciutat; si destruir viles, castells e ciutats cremar e tallar los arbres e les plantes, e auciure lo bestiar e robar los camins era ofici e orde de cavaller, obrar e edificar castells, forces, viles e ciutats, defendre llauradors, talaies tenir a camins segurs, e les altres coses semblants a aquestes, serien desordonament de cavalleria; e si açò era enaixí, la raó per la qual cavalleria és atrobada seria una cosa mateixa ab son desordonament e son contrari. Traïdors, lladres, robadors, deuen ésser encalçats per los cavallers, car enaixí com destral és feta per destruir los arbres, enaixí cavaller ha son ofici per destruir los mals hòmens. On, si cavaller és robador, lladre, traïdor, e los robadors, traïdors, lladres, deuen ésser morts per los cavallers e preses; si lo cavaller qui és lladre o traïdor o robador vol usar de son ofici e usa en altre de son ofici, ab l'orde de cavalleria se cové mills en altre que en si mateix. E con no és cosa lleguda que null home aucia si mateix, per açò cavaller qui sia lladre, traïdor e robador, deu ésser destruït e mort per altre cavaller. E cavaller qui sofira ne mantenga cavaller traïdor, robador, lladre, no usa de son ofici, car si usava de son ofici, contra son ofici faria si los hòmens lladres, traïdors, qui no son cavallers auceïa ni destruïa. Si tu, cavaller, has dolor o alcun mal en una mà, aquell mal pus prop és a l'altra mà que no és a mi o a altre home; on, cavaller qui sia traïdor ni lladre ni robador, pus prop és son vici e son falliment a tu qui est cavaller, que a mi qui no són cavaller. On, si lo teu mal te dóna major treball que lo meu, per què escuses ni mantens cavaller enemic de la honor de cavalleria?, ni per què blasmes los hòmens qui no són cavallers dels falliments que fan? Cavaller lladre, major lladronici fa a l'alta honor de cavalleria con li embla si mateix e son nom, que no fa con embla diners o altres coses; car emblar honrament és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna d'ésser lloada e honrada. E car honor e honrament val més que diners ni que aur ni que argent, per lo és major falliment avilar cavalleria que emblar diners ni altres coses qui no són cavalleria. E si açò no era enaixí, seguir s'hia o que diners e les coses que hom embla fossen mellors que home, o que fos major lladronici emblar un diner que emblar molts diners. Si hom traïdor qui aucia son senyor, o jau ab sa muller, o si traeix son castell, és cavaller, qual cosa és home qui mors per honrar e defendre son senyor? Ni si cavaller traïdor és blandit per son senyor, qual falliment porà fer de què sia punit ni reprès? Ni si senyor no manté la honor de cavalleria contra son cavaller traïdor, en qui la mantendrà? Ni senyor qui no destruu son traïdor, qual cosa destruirà ni per què es senyor, ni home, ni nulla re? Si ofici de cavaller és reptar o combatre traïdor, e si ofici de cavaller traïdor és escondir-se e combatre lleial cavaller, qual cosa és ofici de cavaller? Ni si coratge tan malvat con és lo de cavaller traïdor cuida vençre coratge de cavaller lleial, l'alt coratge de cavaller qui es combat per lleialtat, qual cosa cuida vençre ni sobrar? Ni si cavaller amic de cavalleria e de lleialtat és vençut, qual és lo pecat que ha fet, ni on és anada la honor de cavalleria? Si robar fos ofici de cavaller, donar fóra contrari a l'orde de cavalleria; e si donar se convengués ab algun ofici, quanta de valor fóra en aquell home qui hagra ofici de donar? Ni si donar les coses toltes se covenia ab l'honor de cavalleria, restituir ab què es covendria? Ni si tolre ço que Déus dóna deu posseir cavaller, qual cosa és que cavaller no deja posseir? Poc sap de comanar qui a llop famejant comana ses ovelles, e qui sa muller bella comana a cavaller jove traïdor, ni qui son fort castell comana a cavaller avar e robador. E si aital home sabria poc de comenar ses coses, qui és aquell qui sos béns sàpia comanar?, ni qual és aquell qui ses comandes sap retre ni guardar? Has vist null cavaller qui son castell no vulla recobrar?, ni vist anc cavaller qui a cavaller traïdor no vulla sa muller guardar ni vist anc cavaller robador qui no s'escondís de robar? E si negun d'aitals cavallers has vist, regla ni orde porà'ls ja tornar en l'orde de cavalleria? Tenir gint son arnès e manescalsir son cavall és ofici de cavaller; e si jugar son arnès, ses armes e son cavall és ofici de cavaller, doncs ço que és e qui no és, és ofici de cavaller. On, si açò és enaixí, doncs ofici de cavaller és e no és; on, con res e no-res sien contraris, e destruir son arnès cavalleria no és, adoncs cavalleria sens armes qual cosa és?, ni per qual raó cavaller nomenat és? Manament és de llei que hom no sia perjur; on, si fer sagrament falsament no és contra orde de cavalleria, Déus, qui féu lo manament, e cavalleria són contraris; e si ho són, on és l'honrament de cavalleria, ni qual cosa és son ofici? E si Déus e cavalleria se covenen, cové que jurar falsament no sia en aquells qui mantenen cavalleria. E si fer vot e prometre a Déu e jurar en ver no és en cavaller, què és ço en què està cavalleria? Si justícia e luxúria se covenen, cavalleria, qui es cové ab justícia, se cové ab luxúria; e si cavalleria e luxúria se covenen, castedat, qui és lo contrari de luxúria, és contra l'honrament de cavalleria; e si açò és enaixí, seria ver que cavallers volguessen honrar cavalleria per mantenir luxúria. E si justícia e luxúria són contraris, e cavalleria és per mantenir justícia, doncs cavaller luxuriós e cavalleria són contraris, e si ho són, en cavalleria deuria ésser esquivat pus fortment que no és lo vici de luxúria; e si era punit lo vici de luxúria segons que deuria, de negun orde no serien gitats tants hòmens con de l'orde de cavalleria. Si justícia e humilitat eren contraris, cavalleria, qui es concorda ab justícia, seria contra humilitat e concordar s'hia ab orgull. E si cavaller ergullós manté l'ofici de cavalleria, altra cavalleria fo aquella qui començà per justícia e per mantenir los hòmens humils contra los ergulloses injusts. E si açò és enaixí, los cavallers qui són en aquest temps no són en l'orde en lo qual eren los altres cavallers qui foren primers. E si aquests cavallers qui ara són tenen la regla e usen de l'ofici del qual usaven los primers, ergull ni malvestat no és en aquests cavallers que veem ergulloses e injurioses. E si ço que par que sia ergull e injúria res no és, doncs humilitat e justícia en què és, ni on és, ni què és? Si justícia i pau eren contraris, cavalleria, qui es concorda ab justícia, serà contrari a pau, e si ho és, doncs aquests cavallers qui són ara enemics de pau e amen guerres e treballs, són cavallers; e aquells qui pacifiquen les gents e fugen a treballs, són injurioses e són contra cavalleria. On, si això és enaixí, e los cavallers qui ara són usen de l'ofici de cavalleria, si són injurioses e guerrers e amadors de mal e de treballs, deman qual cosa ni què eren los cavallers primers qui es concordaven ab justícia e ab pau, pacificant los hòmens per justícia e per força d'armes. Car, enaixí com en lo temps primer, és ara ofici de cavaller pacificar los hòmens per força d'armes; e si los cavallers guerrers, injurioses, qui són en aquest temps, no són en l'orde de cavalleria ni han ofici de cavaller, on és doncs cavalleria, ni quals ni quants són aquells qui són en son orde? Moltes maneres són per què cavaller pot e deu usar d'ofici de cavalleria; mas con nós hajam a tractar d'altres coses, per açò nos en passam con pus abreujadament podem, e majorment con a requesta d'un cortès escuder, lleial, vertader, qui llong temps ha seguida la regla de cavaller, hajam fet aquest llibre abreujadament, per ço car en breu temps deu ésser adobat a novell cavaller. III. D'examinar escuder qui vol entrar en l'Orde de Cavalleria A examinar escuder cové examinador qui sia cavaller amant l'orde de cavalleria; car alscuns cavallers són qui amen plus gran nombre de cavallers que qui sien bons. E car cavalleria no guarda multitud de nombre e ama nobilitat de coratge e de bons nodriments, per açò si l'examinador ama més multitud de cavallers que nobilitat de cavalleria, és incovinent a ésser examinador, e hauria mester que fos examinat e reprès de la injúria que fa a l'alta honor de cavalleria. En lo començament, cové demanar a l'escuder qui vol ésser cavaller si ama ni tem Déu; car sens amar e tembre Déu, null home no és digne d'entrar en l'orde de cavalleria, e temor fa dubtar los falliments per los quals cavalleria pren deshonor. On, con s'esdevé con l'escuder qui no ama ni tem Déu és fet cavaller, si l'escuder pren honor per reebre cavalleria, cavalleria reep deshonor en l'escuder qui no la reep honrant Déu, que ha honrada cavalleria. E car reebre honor e donar deshonor no es covenen, per açò escuder sens amor e temor no és digne d'ésser cavaller. Enaixí con cavaller sens cavall no es cové ab l'ofici de cavalleria, enaixí escuder sens noblesa de coratge no es cové ab l'orde de cavalleria; car nobilitat de coratge fo començament de cavalleria e viltat de coratge és destruïment de l'orde de cavaller. On, si escuder ab vil coratge vol ésser cavaller, doncs vol destruir l'orde que demana; e si és contra orde, per què demana orde?, ni cavaller qui fa escuder ab vil coratge, per què desfà son orde? Noblesa de coratge no la demans a la boca, car tota hora no diu veritat; ni no la demans a honrats vestiments, car sots alcun honrat mantell està vil cor e flac, on ha malvestat e engan; ni noblea de coratge no la demans a cavall, car no et porà respondre; ni no demans noble cor a guarniments ni arnès, car dins los grans guarniments pot ésser volpell cor e malvat. On, si vols trobar nobilitat de coratge, demana-la a fe, esperança, caritat, justícia, fortitudo, lleialtat e a les altres virtuts, car en aquelles està noblea de coratge, e per aquelles noble cor de cavaller se defèn a malvestat e a engan e als enemics de cavalleria. Edat covinent se cové a novell cavaller; car si és trop jove l'escuder qui es vol fer cavaller, no pot haver apreses los nodriments qui pertanyen a escuder ans que sia cavaller, e no porà tan bé remembrar ço que promet a la honor de cavalleria, si és en infantesa fet novell cavaller. E si l'escuder és vell e ha debilitat de son cors e vol ésser cavaller, enans que fos vell féu injúria a cavalleria, qui és mantenguda per los forts combatedors e és avilada per flacs, despoderats e vençuts fugidors. Enaixí con mesura està en lo mig de virtut, e son contrari està en los dos térmens qui són vici, enaixí cavalleria està en l'edat qui es cové a cavaller; car si no ho faïa, seguir s'hia que contrarietat fos entre mesura e cavalleria, e si ho era, virtut e cavalleria serien contraris. E si ho són, tu, escuder qui massa et cuites o tardes a ésser cavaller, per què vols ésser en l'orde de cavalleria? Si per bellesa de faisons, ni per gran cors cordat, per rosses cabells, ni per mirall en borsa, escuder deu ésser adobat a cavaller, de bell fill de pagès o de bella fembra poràs fer escuder e cavaller; e si ho fas, antiquitat de llinatge honrat deshonres e menysprees, la nobilitat que Déus ha donada a home major que a fembra davalles en viltat; e per aital menyspreu e deshonor aviles e abaixes l'orde de cavalleria. Paratge e cavalleria se covenen e es concorden; car paratge no és àls mas continuada honor anciana; e cavalleria és orde e regla qui té del començament en lo temps on fo començada, d'entrò ara en lo temps en què som. On, per ço car paratge e cavalleria se covenen, si fas cavaller home qui no sia de paratge, tu fas ésser contraris paratge e cavalleria en ço que fas; e per açò aquell que fas cavaller és contra paratge e cavalleria; e si ho és, e és cavaller, què és ço en què està cavalleria? Si tu has tant de poder en l'orde de cavalleria que hi pusques metre cell qui no li cové, de necessitat se cové que tu hages tant de poder que pusques trer de l'orde de cavalleria aquell qui per paratge és covinent a ésser cavaller. E si cavalleria ha tanta de virtut que tu no li pusques tolre sa honor ni cells qui per paratge li covenen, doncs tu no pots haver poder en fer cavaller home vil de llinatge. En quant natura corporal, aitan honrada és natura en los arbres e en les bèsties con en los hòmens; mas per la nobilitat d'ànima raonable, qui participa tan solament ab lo cors de l'home, per açò natura ha major virtut en cors humà que en cors bestial. On, per açò l'orde de cavalleria consent que, per moltes nobles costumes e per molts nobles fets e per nobilitat de príncep, pusca haver cavalleria alcun home de novell honrat llinatge. E si açò no era enaixí, seguir s'hia que cavalleria mills se convengués ab natura de cors que ab virtut d'ànima, e aço no és ver, con sia cosa que nobilitat de coratge, qui es cové ab cavalleria, se covenga mills ab ànima que ab cors. Segons examinació d'escuder qui dega ésser cavaller, se cové que hom deman de sos nodriments e de ses costumes; car si malvats nodriments e malvades costumes giten de l'orde de cavalleria los malvats cavallers, quant menys és cosa covinent que malvat escuder sia cavaller, ni que entre en l'orde d'on hagués eixir per vils fets e per desagradables costumes! Si cavalleria se cové tan fortment ab valor que tots los amics de deshonor gita de son orde; si cavalleria no resebia aquells qui valor han e amen e mantenen, seguir s'hia que cavalleria se pogués destruir en viltat e que no es pogués refer en nobilitat. E car açò no és ver, per açò tu, cavaller qui examines escuder, est obligat pus fortment a encercar valor e nobilitat en escuder que neguna altra cosa. Saber deus per qual intenció escuder ha voluntat d'ésser cavaller, car si volia cavalleria per ésser ric o per senyorejar o per ésser honrat, sens que no faça honor a cavalleria, ni honre los honradors qui a cavalleria fan honrament e honor, amant cavalleria ama sa deshonor, per la qual deshonor és indigne que per cavalleria haja riquesa, ni benanança, ni honrament. Enaixí con intenció se desment en los clergues qui són elets a ésser prelats ab simonia, enaixí malvat escuder desment son voler e sa intenció con vol ésser cavaller contra l'orde de cavalleria. E si clergue en tot quant fa és contra la preladia si ha en si simonia, escuder en tot quant fa és contra l'orde de cavalleria si a falsa intenció ha l'ofici de cavalleria. A l'escuder qui vol cavalleria cové saber lo gran càrrec de cavalleria e los grans perills qui són aparellats a aquells qui la volen pendre e mantenir; car cavaller deu més dubtar blasme de gents que mort, e vergonya deu donar major passió a son coratge que fam, ni set, ni cald, ni fred, ni altra passió ni treball a son cors. E per açò tots aquests perills deuen ésser mostrats e denunciats a l'escuder ans que sia adobat cavaller. Cavalleria no pot ésser mantenguda sens l'arnès qui pertany a cavaller, ni sens los honrats fets e les grans messions qui es covenen a l'ofici de cavalleria. E per açò escuder sens armes e qui no haja tanta de riquesa que pusca mantenir cavalleria no deu ésser cavaller; car per defalliment de riquesa defall arnès, e per defalliment d'arnès e de messió malvat cavaller esdevé robador, traïdor, lladre, mentider, fals, e ha d'altres vicis qui són contraris a orde de cavaller. Home contret, o massa gros, o qui haja altre defalliment en son cors per lo qual no pusca usar d'ofici de cavaller, no deu ésser en l'orde de cavalleria. Car viltat és de l'orde de cavalleria si resep home qui sia entecat, ni corromput, ni despoderat a portar armes; e tant és noble cavalleria e auta en son honrament, que riquesa ni nobilitat de cor ni de llinatge no abasta a escuder qui sia afollat en alcun membre. Demanat e enquest deu ésser a l'escuder qui demana cavalleria si ha feita malvestat ne engan qui sia contra l'orde de cavalleria; car tal falliment porà haver fet, e tant pot pujar lo defalliment que ha fet, que no és digne que cavalleria lo reeba en son orde, ni que el faça companyó d'aquells qui mantenen la honor de cavalleria. Si escuder ha vanaglòria de ço que fa, no és semblant que sia bo a cavaller, car vanaglòria és vici qui destrueix los mèrits e els guardons dels benifets qui són donats per cavalleria. Ni escuder llagoter no es cové ab ofici de cavaller, car llagoter ha corrompuda intenció, per la qual corrupció destrueix e afolla la volentat e la lleialtat qui es cové a coratge de cavaller. Ergullós escuder, mal ensenyat, sutze en ses paraules e en sos vestiments, ab cruel cor, avar, mentider, deslleial, pereròs, iròs e luxuriós, embriac, glot, perjur, ni qui haja d'altres vicis semblants a aquests, no es cové ab l'orde de cavalleria. On, si cavalleria podia reebre aquells qui són contra son orde, seguir s'hia que orde e desordonació fossen una cosa mateixa. On, con cavalleria sia pura ordonació de valor, per açà deu ésser examine tot escuder ans que sia fet novell cavaller. IV. De la manera segons la qual escuder deu reebre cavalleria En lo començament, con escuder deu entrar en l'orde de cavalleria, cové que es confés dels falliments que ha fets contra Déu, lo qual vol servir en l'ordre de cavalleria; e si és sens pecat, deu reebre lo preciós cors de Jesucrist segons que es cové. A fer cavaller se cové alcuna festa de les honrades de l'any, per ço que per la honor de la festa s'ajusten molts hòmens en aquell dia, en aquell lloc on l'escuder deu ésser fet cavaller, e que tuit preguen Déu per l'escuder, que Déu li dó gràcia e benedicció per la qual sia lleial a l'orde de cavalleria. L'escuder deu dejunar la vigília de la festa, per honor del sant de qui és feta festa; e deu venir a l'esgleia pregar Déu la nit ans del dia que deu ésser cavaller, e deu vetlar e estar en pregueres e en contemplació e en oir paraules de Déu e de l'orde de cavalleria. E si escolta joglars qui, canten o parlen de puteria ni de pecat en lo començament que entre en l'orde de cavalleria, comença a deshonrar e a menysprear l'orde de cavalleria. A l'endemà, cové ésser cantada la missa solemnialment, e l'escuder deu venir denant l'autar e deu-se oferre al prevere, qui té lloc de Déu, e a l'orde de cavalleria, per tal que sia servidor de Déu; e cové que s'oblic e es sotsmeta a honrar e a mantenir lo dit orde, de tot son poder. En aquell dia cové ésser fet sermó, en lo qual sien recontats los catorze articles en las quals és fundada la fe, e los deu manaments, e los set sagraments de la sancta Esgleia, e les altres coses qui pertanyen a la fe. E l'escuder deu fort remembrar totes estes coses, per ço que sàpia acordar l'ofici de cavalleria ab les coses qui pertanyen a la sancta fe catòlica. Los catorze articles són aquests: Creure un Déu és lo primer article. Creure en lo Pare e en lo Fill e en lo Sant Esperit són tres articles. E cové que hom crea que lo Pare e lo Fill e lo Sant Esperit sien un Déu eternalment, sens fi ne començament. Creure que Déus sia creador de tot quant és, és lo cinquè. Sisè és creure que Déu sia recreador, ço és, que haja reemut l'humanal llinatge del pecat que Adam e Eva faeren. Setè és creure que Déus darà glòria a aquells qui són en paradís. Aquests set articles pertanyen a la deïtat. Aquests altres set pertanyen a la humanitat que el fill de Déu pres en nostra dona Sancta Maria, los quals set són aquests: Creure que Jesucrist fos concebut de Sant Esperit, con sant Gabriel saludà nostra Dona, és lo primer. Segon és creure que Jesucrist sia nat. Terç és que sia crucificat e mort per nós a salvar. Quart és que davallàs la sua ànima en infern per delliurar Adam e Abraham e los altres profetes qui creïen en lo seu adveniment ans que morissen. Cinquè és creure que Jesucrist vendrà al dia del judici, con tuit serem ressuscitats, e jutjarà bons e mals. Tot hom és tengut que crea aquests catorze articles, qui són testimonis de Déu e de les sues obres, e sens aquests articles null hom no es pot salvar. Los deu manaments que Déu donà a Moisès en lo mont de Sinai són aquests: Un Déu tan solament adoraràs e serviràs. No sies perjur. Colràs lo dissabte. Honraràs ton pare e ta mare. No faràs homei. No fornicaràs. No faràs lladronici. No faràs fals testimoni. No envejaràs la muller de ton proïsme. No hauràs enveja dels béns de ton proïsme. A tot cavaller cové saber aquests deu manaments, per ço que en son orde no sia desobedient als manaments que Déus ha donats. Los set sagraments de Sancta Esgleia són aquests: Baptisme. Confermació. Lo sacrifici de l'altar. La penitència que hom fa de sos pecats. Les órdines que el bisbe fa con fa prevere, diaca e subdiaca. Matrimoni. Unció. Per aquests set sagraments nos havem a salvar, e a honrar e a complir aquests set sagraments és obligat lo sagrament de cavalleria, e per açò pertany a tot cavaller que sàpia son ofici a quals coses és obligat. De totes aquestes coses damunt dites deu preïcar lo prevere, e de les altres coses qui pertanyen a cavalleria. E l'escuder qui vol ésser cavaller deu pregar Déu que li dó gràcia e benedicció, con ell pusca ésser en per tots temps de sa vida son servidor. Con lo prevere ha fet ço que pertany a son ofici, adoncs cové que lo príncep, o l'aut baró qui vol fer cavaller l'escuder que demana cavalleria, haja virtut e orde de cavalleria en si mateix, per tal que pusca per gràcia de Déu dar virtut e orde de cavalleria a l'escuder qui vol orde e virtut de cavalleria. E si lo cavaller no és ordonat e virtuòs en si mateix, no pot donar ço que no ha, e és de pijor condició que les plantes, qui han virtut de donar les unes a les altres llur natura; e açà mateix se segueix de les bèsties e de les aus. Aital cavaller malvat qui desordonadament vol fer e multiplicar orde, fa injúria a cavalleria e a l'escuder e, d'açò per què ell deuria ésser desfet, vol fer ço qui no cové ésser fet. E per lo falliment d'aital cavaller s'esdevé que algunes vegades l'escuder qui pren cavalleria no és tan ajudat per la gràcia de Déu ni per la virtut de cavalleria; on, per açò tot escuder és foll qui d'aital cavaller pren cavalleria. L'escuder davant l'autar se deu agenollar, e que lleu sos ulls a Déu corporals e espirituals, e ses mans a Déu. E lo cavaller li deu cenyir l'espasa, a significar castetat e justícia. E en significança de caritat deu besar s'escuder e donar-li queixada, per ço que sia membrant de ço que promet, e del gran càrrec a què s'obliga, e de la gran honor que pren per l'orde de cavalleria. Aprés que lo cavaller espiritual e lo cavaller terrenal han complit llur ofici en fer cavaller novell, lo cavaller novell deu cavalcar e deu-se mostrar a la gent, per ço que tuit sàpien que ell és cavaller e que s'és obligat a mantenir e a defendre la honor de cavalleria; car on més de gents sabran sa cavalleria, major refrenament haurà lo novell cavaller a fer nulls falliments qui sien contra son orde. En aquell dia deu ésser feta gran festa, de donar de convits, de boornar e de les altres coses qui es covenen a la festa de cavalleria. E lo senyor qui fa cavaller deu donar al cavaller novell e als altres cavallers novells. E lo cavaller novell deu donar aquell dia, car qui tan gran do reep con és orde de cavalleria, son orde desment si no dóna segons que deu donar. Totes aquestes coses, e moltes d'altres qui serien llongament a recontar, pertanyen a donar cavalleria. V. De la significança qui és en les armes de cavaller Tot ço que el prevere vest per cantar la missa ha alcuna significança qui es cové a son ofici. E car ofici de clergue e ofici de cavaller se covenen, per açò orde de cavalleria requer que tot ço qui és mester a cavaller a usar de son ofici haja alcuna significació per la qual sia significada la noblea de l'orde de cavalleria. A cavaller és donada espaa qui és feta en semblança de creu, a significar que enaixí con nostro senyor Jesucrist vencé en la creu la mort en la qual érem caüts per lo pecat de nòstron pare Adam, enaixí cavaller deu vençre e destruir los enemics de la creu ab l'espaa. E car l'espaa és tallant de cada part, e cavalleria és per mantenir justícia, e justícia és donar a cascun son dret, per açò l'espaa de cavaller significa que lo cavaller ab l'espaa mantenga cavalleria e justícia. Llança és donada a cavaller per significar veritat, car veritat és cosa dreta e no es torç, e veritat va davant a falsetat; e lo ferre de la llança significa la força que veritat ha sobre falsetat, e lo penó significa que veritat se demostra a tuit e que no ha paor de falsetat ni d'engan. E veritat és recoldament d'esperança, e així de les altres coses qui són significades de veritat per la llança del cavaller. Capell de ferre és donat a cavaller a significar vergonya, car cavaller sens vergonya no pot ésser obedient a l'orde de cavalleria. On, enaixí con vergonya fa ésser hom vergonyós e fa tenir sos ulls en terra, enaixí capell defèn hom de les coses altes e garda a la terra, e és mitjà qui està enfre les coses baixes e les coses altes. E enaixí con capell defèn lo cap, qui és lo pus alt e lo pus principal membre qui sia en home, enaixí vergonya defèn cavaller, qui és, aprés ofici de clergue, lo pus alt ofici que sia, que no s'enclín a vils fets, ni la nobilitat de son coratge no davall a malvestat ni a engan, ni a null malvat nodriment. Ausberg significa castell e mur contra vicis e falliments; car enaixí con castell e mur és enclòs environ per ço que hom no hi pusca entrar, enaixí ausberg és per totes parts enserrats e tancats, per ço que dó significança a lo noble coratge de cavaller, con no pusca entrar en ell traïció ni ergull ni deslleialtat ni null altre vici. Calces de ferre són donades a cavaller per tenir segurs sos peus e ses cames, a significar que cavaller deu tenir segurs los camins ab ferre, ço és ab espaa e ab llança, ab maça e ab les altres armes. Esperons són donats a cavaller a significar diligència e espertesa e ànsia con pusca tenir honrat son orde. Car enaixí con ab los esperons broca lo cavaller son cavall per ço que es cuit e que corra con pus ivarsosament pusca, enaixí diligència fa cuitar les coses qui covenen ésser, e espertea fa hom guardar d'ésser sobtat, e ànsia fa procurar l'arnès e la messió qui és mester a la honor de cavalleria. Gorgera és donada a cavaller a significança d'obediència, car cavaller qui no és obedient a son senyor ni a l'orde de cavalleria deshonra son senyor e ixse de l'orde de cavalleria. On, enaixí con la gorgera environa lo coll del cavaller per ço que sia defès de nafres e de colps, enaixí obediència fa estar lo cavaller dins los manaments de son senyor e major e dins l'orde de cavalleria, per ço que traïció ni ergull ni injúria ni altre vici no corrompen lo sagrament que el cavaller ha fet a son senyor e a cavalleria. Maça és donada a cavaller a significar força de coratge; car enaixí con la maça és contra totes armes, e dóna e fer de totes parts, enaixí força de coratge defèn cavaller de tots vicis, e fortifica les virtuts e les bones costumes per les quals cavaller mantén la honor de cavalleria. Misericòrdia és donada a cavaller per ço que, si li defallen armes, que es torn a la misericòrdia; car si és tan prop a son enemic que no el pusca ferir ab llança ni ab espaa ni ab maça, que li faça colp ab la misericòrdia. On, aquesta arma misericòrdia significa que lo cavaller no es deu confiar a ses armes ni en sa força, e deu-se tant acostar a Déu per esperança que ab l'esperança de Déu combata sos enemics e aquells qui són contraris a cavalleria. Escut és donat a cavaller per significar ofici de cavaller; car enaixí con l'escut met lo cavaller enfre si e son enemic, enaixí cavaller és lo mitjà qui és enfre rei e son poble. E enaixí con lo colp fer enans en l'escut que en lo cors del cavaller, enaixí cavaller deu parar son cors denant son senyor si alcun home vol pendre ni nafrar son senyor. La sella en què cavalca lo cavaller significa seguretat de coratge e càrrec de cavalleria; car enaixí con per la sella cavaller està segur sobre son cavall, enaixí seguretat de coratge fa estar de cara lo cavaller en la batalla, per la qual seguretat esdevé ventura amiga de cavalleria. E per seguretat són menyspreats molts volpells gabaments e moltes vanes semblances, e són refrenats molts hòmens qui no gosen passar a avant en lo lloc on coratge noble fa estar segur lo cors del cavaller. E tant és gran lo càrrec de cavalleria, que per lleugeres coses no es deuen moure los cavallers. Cavall és donat a cavaller per significança de nobilitat de coratge, e per ço que sia pus alt encavalcat que altre home, e que sia vist de lluny e que més coses tenga dejús si, e que enans sia a tot ço que es cové a la honor de cavalleria que altre home. A cavall és donat fre e a les mans del cavaller són donades regnes, a significança que cavaller per lo fre refrèn sa boca de parlar lletges paraules e falses, e refrèn ses mans que no dó tant que haja a querre, ni sia tan ardit que de son ardiment git seny, e per les regnes entena que ell se lleix menar vers qual part l'orde de cavalleria lo vulla aemprar ni trametre. E con hi serà mester, allarg ses mans e faça messió, e dó segons que es cové a sa honor; e que sia ardit, e no dubte sos enemics; e con dubtarà de ferir, lleix flaquea de coratge. E si d'açò lo cavaller fa lo contrari, son cavall, qui és bèstia que no ha raó, segueix mills la regla e l'ofici de cavalleria que lo cavaller. Testera és donada a cavall per significança que tot cavaller no deu fer d'armes sens raó; car enaixí con lo cap del cavall va primer e davant lo cavaller, enaixí lo cavaller deu anar denant raó en tot ço que fa, car obra que sia sens raó ha tanta de viltat en si, que no deu ésser denant a cavaller. On, enaixí con la testera guarda e defèn lo cap del cavall, enaixí raó guarda e defèn cavaller de blasme e de vergonya. Guarniments de cavall defenen cavall, e per los guarniments és feta significança que el cavaller deu gordar e costoir sos béns e ses riqueses, per tal que pusca bastar a l'ofici de cavalleria. Car enaixí con cavall no poria ésser defès de colps ni de nafres sens guarniments, enaixí cavaller sens aquests béns temporals no poria mantenir la honor de cavalleria, ni no poria ésser defès a malvats pensaments, car pobretat fa hom cogitar enganys e traïcions. Perpunt dóna significança al cavaller dels grans treballs los quals li cové a soferre per honrar l'orde de cavalleria; car enaixí con lo perpunt està dessús a los altres guarniments, e està al sol e a la pluja e al vent, e reep enans los colps que l'ausberg e per totes parts és combatut e ferit, enaixí cavaller és elegut a majors treballs que altre home. Car tots los hòmens qui són dejús sa nobilitat e dejús sa guarda han a recórrer a cavaller, e cavaller los deu tots defendre, e enans deu lo cavaller ésser ferit e nafrat e mort, que los hòmens qui li són comenats. On, con açò sia enaixí, doncs gran és lo càrrec de cavalleria, e per açò són los prínceps e los alts barons en tan gran treball posats a réger e a defendre llurs terres e llur poble. Senyal en escut e en sella e en perpunt és donat a cavaller per ésser lloat de los ardiments que fa e de los colps que dóna en la batalla. E si és volpell ni flac ni retraent, és-li donat lo senyal per ço que sia blasmat e reprès. E car senyal és donat a cavaller per ço que sia conegut si és amic o enemic de cavalleria, per açò cascun cavaller deu honrar son senyal, per ço que és guard de blasme, qui gita cavaller de l'orde de cavalleria. Senyera és donada a rei e a príncep e a senyor de cavallers a significança que los cavallers deuen mantenir la honor del senyor e de son heretatge; car en la honor del regne o del principat, e en la honor de llur senyor, són honrats e lloats per les gents; e en la deshonor de la terra on són, e del senyor de qui són, los cavallers són pus blasmats que altres hòmens. Car enaixí con per la honor deuen ésser pus lloats, per ço car la honor més està en ells que en altres hòmens, enaixí en la deshonor deuen ésser més blasmats que altres hòmens, per ço car per la llur flaquea o traïció són pus fortment desheretats reis e prínceps e alts barons, e són perduts més regnes e comtats e altres terres que per la flaquea e traïció de nulls altres hòmens que no sien cavallers. VI. De les costumes que pertanyen a cavaller Si nobilitat de coratge ha elet cavaller sobre los hòmens qui li són dejús en servitud, noblea de costumes e de bons nodriments se covenen a cavaller, car noblea de coratge no pogra pujar en l'auta honor de cavalleria sens elecció de virtuts e de bones costumes. On, con açò sia enaixí, doncs de necessitat se cové que cavaller se covenga ab bones costumes e ab bons nodriments. Tot cavaller deu saber les set virtuts qui són rail e començament de totes bones costumes, e són vies e carreres de la celestial glòria perdurable; de les quals set virtuts són les tres teologicals e les quatre cardenals. Les teologicals són fe, esperança, caritat. Les cardenals són justícia, prudència, fortitud e temprança. Cavaller sens fe no pot ésser bé acostumat, car per fe veu hom espiritualment Déu e ses obres, creent en les coses invisibles, e per fe ha hom esperança, caritat, lleialtat, e és hom servidor de veritat. E per defalliment de fe descreu hom Déu e ses obres e les coses veres invisibles, les quals hom sens fe no pot entendre ne saber. Per la fe qui és en los cavallers ben acostumats, van los cavallers en la sancta terra d'Oltramar en peregrinació, e fan d'armes contra los enemics de la creu, e són màrtirs con moren per exalçar la sancta fe catòlica; e per fe defenen los clergues dels malvats hòmens qui per defalliment de fe los menyspreen, e los roben e los deshereten aitant con poden. Esperança és virtut qui es cové molt fortment a ofici de cavaller, car per esperança remembren Déu en la batalla, a llurs cuites e a llurs tribulacions; e per l'esperança que han en Déu han socors e ajuda de Déu, qui venç la batalla per raó de l'esperança e confiança que los cavallers han major en lo poder de Déu que en llurs forces ne en llurs armes. Ab esperança és revengut e enfortit coratge de cavaller; e esperança fa soferre treballs, e fa aventurar cavallers en los perills en què es meten; e esperança los fa soferre fam e set en los castells e en les ciutats que defenen con són assetjats. E si esperança no fos, cavaller no hagra ab què usàs de l'ofici de cavalleria. Cavaller sens caritat no pot ésser sens crueltat e mala volentat; e con crueltat e mala volentat no es covenen ab l'ofici de cavalleria, per açò caritat se cové a cavaller; car si cavaller no ha caritat a Déu e a son proïsme, ab què amarà Déu, ni ab què haurà pietat dels hòmens despoderats, ni ab què haurà mercè dels hòmens vençuts qui demanen mercè? Ni si caritat no és en cavaller, con porà ésser cavaller en l'orde de cavalleria? Caritat és virtut qui ajusta una virtut ab l'altra e departeix un vici d'altre; e caritat és amor, de la qual pot haver tot cavaller e tot home aitanta con n'ha mester a mantenir són ofici; e caritat fa lleuger lo gran càrrec de cavalleria. E enaixí con lo cavall sens peus no poria portar lo càrrec del cavaller, enaixí null cavaller sens caritat no pot sostenir lo gran càrrec que el noble coratge de cavaller sosté per honrar cavalleria. Si home sens cors fos home, fóra home cosa invisible; e si ho fos, home no fóra ço que és. On, si cavaller fos en l'ofici de cavalleria sens justícia, convengra que justícia no fos ço que és, o que cavalleria fos altra cosa contra aquella cosa que cavalleria és. E con cavalleria, haja començament de justícia, qual cavaller acostumat a fer torts e injúries cuida ésser en l'orde de cavalleria? Desfer cavaller és con li és trencada la correja de l'espasa detràs, e li és tolta l'espasa en significança que no ús de cavalleria. On, si cavalleria e justícia se covenen tan fortment que cavalleria no pot ésser sens justícia, aquell cavaller qui fa si mateix enjuriós e és enemic de justícia, desfà si mateix e renega e menyscreu l'orde de cavalleria. Prudència és virtut per la qual hom ha coneixença de bé e de mal, per la qual hom ha saviesa a ésser amador del bé e a ésser enemic del mal. E prudència és ciència per la qual hom ha coneixença de les coses esdevenidores ab les coses presents. E prudència és con per alscunes cauteles e maestries sap hom esquivar los damnatges corporals e espirituals. On, con los cavallers sien per encalçar e destruir los mals, e car nulls hòmens no es meten a tants de perills con cavallers, qual cosa és pus necessària a cavaller que prudència? Usança de cavaller de guarnir e de combatre no es cové tan forment ab l'ofici de cavalleria con fa usança de raó e d'enteniment e d'ordonada voluntat; car més batalles són vençudes per maestria, e per seny que per multitud de gents, ni de guarniments, ni de cavallers. On, con açò sia enaixí, si tu, cavaller, vols acostumar ton fill a l'ofici de cavaller per mantenir la honor de cavalleria, sàpies-lo acostumar a usar de raó e d'enteniment en ço que pusques, perquè sia amador de bé e enemic de mal; car per aital usança, prudència e cavalleria s'ajusten e es covenen ensems a honrar cavaller. Fortitudo és virtut qui està en noble coratge contra los set pecats mortals, qui són carreres per les quals hom va a infernals turments qui no han fi: glotonia, lutxúria, avarícia, accídia, supèrbia, invídia, ira. On, cavaller qui va per aitals carreres no va a l'hostal on noblea de cor fa sa habitació e son estatge. Glotonia engenra debilitat de cors per sangfoniment e embriagament; e glotonia aduu pobresa per trop despendre en menjar e en beure; e glotonia carrega tant lo cors de viandes, que engenra peresa e flaquesa. On, con tots aquests vicis sien contraris a cavaller, per açò lo forts coratge del cavaller se combat ab abstinència e ab continència, e així repausa contra gola e contra sos valedors. Lutxúria e fortitud se combaten la una contra l'altra. On, les armes ab què lutxúria combat fortitudo són: jovent, belles faisons, molt menjar e beure, ornats vestiments, avinentesa, falsetat, traïció, injúria, menyspreament de Déu e de paradís, e poc tembre infernals penes, e ab les altres armes semblants a aquestes. Fortitud combat lutxúria ab remembrar Déu e sos manaments, e ab entendre Déu e los béns e els mals que pot donar, e ab amar Déu, per ço car és digne d'ésser amat e temut, honrat e obeït. E fortitudo combat luxúria ab noblea de coratge, qui no es vol sotsmetre a malvats e a sutzes pensaments, ni no vol davallar de sa alta honor per ésser en blasme de les gents. On, con cavaller sia dit cavaller per combatre vicis ab força de coratge, cavaller sens fortitudo no ha cor de cavaller, ni ha les armes ab les quals cavaller se deu combatre. Avarícia és vici qui davalla sobre coratge a ésser sotsmès de les coses vils, on, per defalliment de noble coratge qui no defèn contra l'avarícia noble cor de cavaller, són los cavallers còbeus e avars, e per la cobea fan injúries e torts, e fan-se sotsmesos e catius d'aquells béns que Déus los ha sotsmesos. Fortitudo ha aital costuma que no ajuda a negun son enemic, e si hom no li demana ajuda, no vol ajudar a home; car tant és noble e alta cosa força de coratge en si mateixa, e tanta d'honor li cové ésser feta, que a les cuites e a los treballs deu ésser apellada, e ajuda li deu ésser demanada. On, con lo cavaller és temptat per l'avarícia a enclinar son noble coratge a alcuna malvestat, deslleialtat, traïció, adoncs deu recórrer a fortitudo, en la qual no atrobarà flaquea ni volpellatge ni despoderament ni defalliment de socors e ajuda. E car ab fortitudo noble cor pot ésser forts a vèncer tots vicis, avar cavaller, diable, per què no est noble e forts de coratge, per tal que no sies sotsmès a vils obres e a vils pensaments per avarícia?, car si avarícia, e cavalleria se covenguessen, l'usurer per què no és cavaller? Accídia és vici per lo qual hom és amador de mal e desamador de bé. On, aquest és lo vici per què hom mills pot veser senyals en home de damnació que per altre vici, e, per lo contrari, d'accídia mills pot hom conèixer senyals de salvació que per altra virtut. On, qui vol vençre ni sobrar accídia cové que haja en son cor fortitud per la qual vença la natura del cors, que per la corrupció e el pecat d'Adam és aparellada a mal. Hom qui haja accídia, totes les vegades que hom fa bé, n'ha desplaer; e con hom fa de son dan, ha despler con lo dan no és major. E per açò aital home de lo bé e lo mal dels altres hòmens ha treball e mal. On, con sia cosa que desplaer dó passió e treball a la persona, si tu, cavaller, vols vençre aquest vici, a pregar te cové fortitudo que enfortesca ton coratge contra accídia, la qual fortitudo venç membrant que Déu, si fa bé a un home o a molts, per tot ço no es segueix que no pusca fer bé a tu, con sia cosa que no li dó tot quant ha ni a tu no tolla res del teu. Supèrbia és vici de desegualtat, car home ergullós no vol haver par ni egual, e per açò ama ésser sol. E car humilitat e fortitud són dues virtuts e amen egualtat e són contra ergull, si tu, cavaller ergullós, vols vençre ton ergull, ajusta en ton coratge humilitat e fortitud; car humilitat sens fortitudo no és forts contra ergull, car en humilitat on no sia fortitudo, força no és; ne ergull sens força pot ésser vençut. Con seràs guarnit de totes armes sobre ton gran cavall, seràs ergullós? No, si força d'humilitat te fa remembrar la raó per què est cavaller. E si est ergullós, no hauràs força en ton coratge per la qual vences e gits de ton coratge pensaments ergullosos. Si est enderrocat de ton cavall e est pres e vengut, seràs tan ergullós con eres? No, car força corporal haurà vençut e sobrat ergull en coratge de cavaller, e jassia que nobilitat de coratge no sia cosa corporal, quant més fortitud ni humilitat, qui són coses espirituals, deuen gitar ergull de noble coratge, qui és espiritual nobilitat! Invídia és enveja desagradable a justícia, caritat, llarguesa, qui es covenen ab l'orde de cavalleria. On, con lo cavaller ha flac coratge, no pot sostenir ni seguir l'orde de cavalleria. Per defalliment de fortitudo qui no és en lo coratge del cavaller, enveja gita de son coratge justícia, caritat, llarguesa; e per açò és lo cavaller envejós d'haver altruis béns, e és pererós a guanyar semblants béns per força d'armes; e per açò diu mal d'aquelles coses que volria haver d'aquells qui les posseeixen, on per açò enveja li fa cogitar con pusca fer engans e falliments. Ira és torbament en coratge, de remembrament e entendre e voler. E, per lo torbament, lo remembrament se converteix en oblidament, e l'entedre en ignorància, e lo voler en aïrament. On, con membrar e entendre e voler sien il·luminament per lo qual cavaller pusca seguir les carreres de cavalleria que ira e torbament d'esperit vol gitar de son coratge, cové que recorre a força de coratge, caritat, abstinència, paciència, qui són refrenament d'ira e refrigeri dels treballs que ira dóna. Aitant con la ira és major, aitant és major la força qui venç la ira ab caritat, abstinència e ab paciència. Con la força és major, menor és la ira e major és caritat, abstinència e prudència. E per la minoritat d'ira, e per la majoritat de les virtuts damunt dites, mala volentat, impaciència e los altres vicis són menors; e on menor són los vicis e majors són les virtuts, major és justícia e saviesa. E per la majoritat de justícia e de saviesa és major l'orde de cavalleria. Dita havem la manera segons la qual fortitud és en coratge de cavaller contra los set pecats mortals. Ara direm de temprança. Temprança és virtut qui està enmig de dos vicis: la un vici és pecat per massa granea, l'altre és pecat per massa poca quantitat; e per açò enfre trop e poc cové estar temprança en tan covinent quantitat que sia virtut; car si no era virtut, enfre massa e poc no hauria mijà, e açò no és ver. Cavaller ben acostumat deu ésser temprat en ardiment e en menjar e en beure e en parlar, qui es cové ab mentir, e en vestir, qui ha feita amistat ab vanaglòria, e en fer messió, e en totes les altres coses semblants a aquestes. E sens temprança no poria mantenir la honor de cavalleria, ni la poria fer estar en lo mig, qui és virtut per ço car no està en les estremitats. Usança de cavaller deu ésser en oir missa e sermó, e adorar e pregar e tembre Déu; car per aital costuma cavaller cogita en la mort e en la viltat d'aquest món, e demana a Déu la celestial glòria, e tem les infernals penes, e per açò usa de les virtuts e de les costumes qui pertanyen a l'orde de cavalleria. Mas cavaller qui d'açò fa lo contrari, e creu en auirs e averanys, fa contra Déu, e ha major fe e esperança en lo vent de son cap e en les obres que fan les aus e en los averanys, que en Déu ne en ses obres; e per açò aital cavaller no és agradable a Déu ni manté l'orde de cavalleria. Lo fuster, ni el sabater, ni els altres menestrals no porien usar de llur ofici sens l'art e la manera qui es pertany a llur ofici. On, con Déus haja donada raó e discreció a cavaller con sàpia usar de feits d'armes e con mantenga la regla e art de cavalleria; e lo cavaller lleixa sa discreció e son enteniment, que raó li significa e li demostra; e gita nobilitat de son coratge e segueix auirs e averanys, adoncs és així con l'home foll qui no usa de raó e fa a ventura ço que fa. E per açò aital cavaller és contra Déu, e segons raó deu ésser vençut e sobrat per son enemic qui usa contra ell de raó e de discreció e de l'esperança que ha en Déu. E si açò no era enaixí, seguir s'hia que auirs ne averanys e ànima sens raó se covenguessen mills ab l'orde de cavalleria que Déu, discreció, fe, esperança e gran nobilitat de coratge, e açò és impossíbil. Enaixí con jutge segueix son ofici con jutja segons testimonis, enaixí cavaller fa son ofici con usa de raó e de discreció, qui li són testimonis de ço que deu fer en fet d'armes. E enaixí con lo jutge daria falsa sentència si no jutjava segons testimonis e jutjava per auirs e averanys, enaixí cavalleria fa contra ço qui és de son ofici con desment ço que raó e discreció li demostra, e creu açò que les aus fan per llurs necessitats, e per ço car van volant per l'àer a aventura. On, con açò sia enaixí, doncs per açò cavaller deu seguir raó e discreció e la significança que les armes signifiquen, segons que damunt havem dit; e de ço qui es fa a aventura no deu fer necessitat ni costuma. A cavaller se cové que sia amador de bé comú, car per comunitat de gents fo eleta cavalleria, e ben comú és major e pus necessari que bé especial. E a cavaller se cové bellament parlar e bellament vestir, e haver bell arnès e tenir gran alberg, car totes estes coses són necessàries a honrar cavalleria. Ensenyament e cavalleria se covenen, car vilania e lleges paraules són contra cavalleria. Privadea de bons hòmens, lleialtat, veritat, ardiment, vera llarguea, honestat, humilitat, pietat e les altres coses semblants a aquestes, pertanyen a cavaller; car enaixí con hom deu conèixer a Déu tota nobilitat, enaixí a cavaller deu hom comparar tot ço on cavalleria reeba honor per cells qui són en son orde. Per la costuma e lo bon nodriment que cavaller fa a son cavall, no és tan mantenguda la honor de cavalleria con és en la costuma e en lo bon nodriment que cavaller fa en si mateix o en son fill; car cavalleria no està en cavall ni en armes, ans està en cavaller. On, per açò cavaller qui acostuma ben son cavall e acostuma si mateix e son fill a malvats nodriments, faria de si mateix e de son fill, si fer-ho podia, bèstia, e faria de son cavall cavaller. VII. D'honor qui es cové ésser feta a cavaller Déus ha honrat cavaller, e lo poble ha honrat cavaller, segons que és recontat en est llibre; doncs, cavalleria és honrat ofici e molt necessari a bon regiment del món, e per açò cavaller per totes estes raons, e per moltes d'altres, deu ésser honrat per les gents. Si rei e príncep e senyor de terra deu ésser cavaller, car sens que no hagués la honor qui pertany a cavaller, no mereix ésser príncep ni senyor de terra, doncs los cavallers deuen ésser honrats per los reis e per los alts barons; car enaixí con los cavallers fan estar honrats los reis e los alts senyors sobre los altres hòmens, enaixí los reis e els barons deuen tenir honrats los cavallers sobre los altres hòmens. Cavalleria e franquesa se covenen, e la franquesa e la senyoria del rei o del príncep se covenen, car lo cavaller cové ésser franc, per ço que lo rei e el príncep sia senyor. E con açò sia enaixí, per açò cové que la honor del rei, o de qualque senyor se sia, se covenga ab la honor del cavaller, en tal manera que el senyor de terra sia senyor, e lo cavaller sia honrat. A honor de cavaller se cové que sia amat, car és bo, e que sia temut, car és forts, e que sia lloat, car és de bons fets, e que sia pregat, car és privat e conseller de senyor. On, menysprear cavaller per ço car és d'aquella mateixa natura de la qual home és, és menysprear totes les coses damunt dites, per les quals cavaller deu ésser honrat. Senyor qui en sa cort e en son consell e en sa taula fa honor a cavaller, fa honor a si mateix en la batalla. E senyor qui de savi cavaller fa missatge, comana sa honor a noblea de coratge. E senyor qui multiplica honor en cavaller qui sia son servidor, multiplica sa honor mateixa. E senyor qui ajuda e manté cavaller, ordena son ofici e enforteix sa senyoria. E senyor qui és privat ab cavaller, ha amistat ab cavalleria. Demanar muller de cavaller, ni enclinar-la a malvestat, no és honor de cavaller. Ni muller de cavaller qui ha fill de vilà no honra cavaller e destruu l'antiquitat de llinatge de cavaller. Ni cavaller qui per deshonestat haja fill de vil fembra no honra paratge ni cavalleria. On, con açò sia enaixí, doncs paratge en dona e en cavaller per virtut de matrimoni se cové ab la honor de cavalleria, e lo contrari és a destrucció de cavalleria. Si los hòmens qui no son cavallers són obligats a honrar cavaller, quant més cavaller és tengut a honrar si mateix e son par cavaller! E si cavaller és tengut a honrar son cors en ésser ben encavalcat e gint vestit e arreat, e de bones persones servit, quant més deu honrar son noble coratge per lo qual és cavaller! Lo qual noble coratge és deshonrat con cavaller hi met vils pensaments e malvats, e engans e traïcions, e gita de son coratge los pensaments nobles qui pertanyen a noblea de coratge. Cavaller qui deshonra si mateix e son par cavaller, no deu ésser digne d'honor ni d'honrament; car si ho era, injúria seria feita a cavaller qui cavalleria té honrada en si mateix e en altre. On, con cavalleria sia e estia en cavaller, qui pot tant honrar o deshonrar cavalleria con cavaller? Moltes són les honors e los honraments qui pertanyen ésser fets a cavaller e, on majors són, pus encarregat és cavaller a honrar cavalleria. E car nós havem a parlar del llibre qui és de l'Orde de Clerecia, per açò parlam tan breument del Llibre de l'Orde de Cavalleria, lo qual és fenit a glòria e a benedicció de nostre senyor Déu. Llilbre de l'Orde de Cavalleria Ramon Llull Copyright (c) Institut Joan Lluis Vives, Banco Santander Central Hispano 1999-2000