AUCA DE L'ENFADÓS (O LA FI DEL CAGAELÀSTICS) Pel Sant de la Pilarica a dintre del llit es fica. Diuen que és un refredat que ja el tenen controlat. Quan agafa la gripota té por d'estirar la pota, perquè el cor se li ha embalat i el ronyó se li ha parat. Tot el "bunker" s'esvalota i ja no toquen pilota. La família i el Marquès diuen que no serà res, però criden amb urgències moltes doctes eminències. Tots els metges de l'equip diuen: "Pobre! Ja està RIP!" Però com que són manats, controlats i ben pagats, va i l'entuben i l'injecten, i l'enxufen i el connecten, tot dient: "es fa el que es pot mal que ens quedi un trist "robot". I així es queda dia i nit, tot ben "lúcid" i ... adormit! Però, ai! que un mal matí amb la caca i el pipí la mala sang concentrada se li'n va d'una bufada. Valga'ns Sant Nin i Sant Non! Tot l'equip es descompon. L'Arquebisbe ho vol curar amb el "manto" del Pilar. Quan l'hi planten al damunt es pot dir que és mig difunt. El Marquès diu: "Prou folló! Li farem l'operació". I en un lloc provisional ja me l'obren en canal. Li han trobat al païdor més forats que a un colador. El sargeixen ben sargit i el tornen a ficar al llit. Per ràdio i televisió diuen Visca! ja està bo! Tots els "ultres" del país van bevent glopets d'anís bo i dient: "Miracle gran! viu i tot, el farem Sant". Mes ... l'eufòria es va acabar quan se'ls hi torna a escolar. L'equip creix i ell empitjora: vint doctors i una doctora. (La doctora que és tanoca per si cal fer un boca-a-boca.) I tots diuen: "Tu-ru-rut! ja hem fet tot el que hem pogut". Però el Marquès diu: "Cabrons! ja en tinc plens els collons! Tant si us pesa com si us plau, el portarem a la PAU. Allà hi tinc més maquinetes i enfermeres molt maquetes i amb una mica de sort ressuscitarem el mort". Dit i fet. Ben embalat a la PAU l'han facturat: Han escombrat els malalts de les sales principals. Un dia, amb gran cerimonial l'han tornat a obrir en canal. Per si un sí o per un no li tallen el païdor. (Tan d'estómac que tenia ai, Senyor, ves qui ho diria!) Quan el tenen ben cosit el tornen a ficar al llit. Això sí: ben entubat, enxufat i connectat. La maquinària a tot gas el fa viure al seu compàs. Si es parés un sol minut ... "qui gemega ja ha rebut"! La família mentrestant guarda joies tot resant. Van i vénen tots els dies les més altes jerarquies, preguntant pel Carcamal de la sala principal. També escriuen, puntuals, llepaculs habituals (adherències d'ajuntaments i associacions innocents). Però allò tan esperat: un "Què tal?" d'un Cap d'Estat ... no els arriba al teletip; i és que el món n'està molt tip! Mentrestant els reporters que es gelaven pels carrers, ara, dins de l'edifici avorrits de tant desfici van dient que ja n'hi ha prou de tant "parte" amagant l'ou. De tant en tant un "xou" de donacions, de floretes i ronyons. (De les Urdes un gallut li ha cedit el seu canut.) I així els dies van passant i la mòmia es va aguantant. Aguantant? Torna a fer el ruc i als tres dies: Catacruc! Ara, els sucs tan mal païts se li'n van pels descosits. El Marquès, fora de si, decideix tornar-lo a obrir. Diu, quan veu el mullader: "mala peça té el teler". I tallant d'aquí i d'allà li treuen el budell culà. I altre cop tot ben cosit el tornen a ficar al llit. I el deixen drogat i sol com un "hippi" qualsevol. Passa un dia, dos i tres i els "partes" no diuenres. Res més que dorm com un soc i que tot va a poc a poc. Les beates i els merdetes van portant-li medalletes; els normals i els eixerits conten "xistos" divertits. I entre el qui plora i qui riu passa el post-operatiu. (Algun dia es morirà i ningú no s'ho creurà.) Però al tomb dels quatre dies tornen les anomalies. Diuen que es torna a escolar i ningú no ho pot parar. Tothom prepara el xampany que està en fresc fa més d'un any. I que si això no s'acaba ja tindrà "bouquet" de cava. Amb l'orella al transistor, l'ull ficat a la televisió, tots els nervis en tensió i el xampany dintre el porró, esperem el gran final d'aquest "xou" fenomenal. L'últim "parte" demencial de l'equip de l'hospital diuen que l'han "invernat" com un mero congelat. El cas és fer-lo durar; ningú sap per què serà. Hi ha una explicació concreta: és per fer-nos la punyeta! Ens consola que ha patit com pertoca a un mal parit. VINT DE NOVEMBRE GLORIÓS S'HA ACABAT EL _GRAN MERDÓS_. I aquests són els quatre fàstics de la fi del Cagaelàstics! Anònim del segle XX. MUNTANYES DEL CANIGÓ Muntanyes del Canigó fresques són i regalades, més que més ara a l'estiu que les aigües són gelades. Tres mesos hi sóc estat sens veure persona nada sinó un trist rossinyolet que nit i dia cantava; mes ara em penso que és mort, tres dies ha que no canta. M'ha vingut enyorament i una cruel mala gana. Ningú no m'entén el mal, ningú coneix el que em mata, sinó una nina que hi ha que és la meva enamorada. Un dia jo l'encontrí, l'encontrí a punta d'alba; al torrent de Sant Martí l'encontrí que ensabonava. Jo li dón el Déu-te-guard, paraula no m'ha tornada; jo que li torno a donar i ella calla altra vegada. - Jo no sé amb què comparâ't, amb el vent o amb la gelada; te compararé amb el vent, que cada hora fa mudança: al dematí vent serè, a les onze marinada, a migdia vent de dalt i a la tarda tramuntana -. ODA A CLEMENTINA Recordes, Clementina, aquell oreig que, removent de Venus el parrús, enravena del tot el que, difús, llanguia a l'entrecuix en estiueig? Recordo la remor i l'estrany pledeig dels teus sotsllavis reclamant l'intrús que començava d'espargir, confús, pels solcs obacs son trèmul degoteig. I ara em demano, ja esgotat el doll: si tu no, ¿quina dea apassionada en jo trempar signava el meu capoll? Puix hi hagué goig, no Gràcia, en l'abraçada; ¿Fóres tu la qui em féu cridar, com foll: "Clementina, collons, quina cardada!"? "Carles Riba" EL GRAN SECRET Als hackers de tot el món Regnaràs, Kibib! Els altíssims tabrons dels teus guerrers es forjaran aquí, sota el sol clement, amb orbi mesurat i al so de les crisalles. Hem triat camins esparcs de culpa: jutges en la boira dels teus palaus, escapdem la por en el deliri d'Atenea. Així un tel embrofi els ulls dels qui ignoren el teu nom, i el sacerdot més net ens atorgui el conduveri de les últimes vint-i-cinc verges. ELS SEGADORS (Himne nacional de Catalunya) Catalunya triomfant Tornarà a ser rica i plena. Endarrera aquesta gent Tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! Bon cop de falç, Defensors de la terra, Bon cop de falç! Ara és l'hora, segadors, Ara és l'hora d'estar alerta, Per quan vingui un altre juny, Esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç! Bon cop de falç, Defensors de la terra, Bon cop de falç! Que tremoli l'enemic En veient la nostra ensenya, Com fem caure espigues d'or, Quan convé seguem cadenes. Bon cop de falç! Bon cop de falç, Defensors de la terra, Bon cop de falç! Cançó anònima del segle XVII. [La versió del s. XVII era més llarga: aquesta versió és d'Emili Guanyavents, que va guanyar el concurs convocat per la revista La Nació Catalana l'any 1899 per dotar l'himne català d'una lletra més curta.] L'ESTACA (arxiu de so en format .wav mono 349 Kbytes) L'avi Siset em parlava de bon matí al portal, mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. Però Siset, fa molt temps ja les mans se'm van escorxant i quan la força se me'n va ella es més forta i més gran. Ben cert sé que està podrida i és que, Siset, pesa tant que a cops la força m'oblida, torna'm a dir el teu cant Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se'l va emportar, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. I, mantre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. Lluís Llach HIMNE DEL BARÇA Tot el camp és un clam. Som la gent blaugrana, tant se val d'on venim, si del sud o del nord. Però ara estem d'acord, estem d'acord, una bandera ens agermana. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom: Barça, Barça, Barça ! Jugadors, seguidors, tots units fem força. Són molts anys plens d'afanys, són molts gols que hem cridat, i s'ha demostrat, s'ha demostrat, que mai ningú no ens podrà tòrcer. Blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom: Barça, Barça, Barça ! Lletra: Jaume Picas i Josep Maria Espinàs Música: Manuel Valls Gorina Click on the icon next to the poem to read the English original LA NIT DE LA IGUANA [poema tret de la pel.lícula "La nit de la iguana" tal com va aparèixer en l'emissió de TV3. Aquest poema el va escrivint al llarg de la pel.lícula un personatge secundari, el vell cec que s'està a l'hostal juntament amb la seva filla ... El vell mor de l'emoció en acabar el seu propi poema.] Amb quina calma la branca d'olivera contempla del cel la nova pal.lidesa, sense una llàgrima, sense un sol prec, sense un senyal de desesper! Un dia, quan la nit comenci a enfosquir-li les arrels el gemec de l'existència de l'arbrell haurà passat per sempre més. I en aquell precís moment començarà a escriure's una història diferent, una crònica que ja no serà d'or, un pacte que la boira fa amb fang i, finalment, la malmenada soca fulminada caurà sobre les roques. I, aleshores, una relació potser poc adequada per uns éssers d'una mena tan daurada, la puresa dels quals està molt per damunt del terrenal amor, tan corromput, i encara el fruit madur i la branca d'olivera contemplaran del cel la nova pal.lidesa, sense una llàgrima, sense un sol prec, sense un senyal de desesper. Oh coratge! Per què no vas voler triar en aquest món més habitatge? Per què només el tronc daurat, per què et vas oblidar d'aquest cor espantat?