ANTONI DE VILAREGUT «PROHEMIS DE LES TREGÈDIES DE SÈNECHA» Seguexen-se los prohemis de les Tregèdies de Sènecha he son dites tregèdies per ço com contenen dictats plorosos de crueltats de reys he de grans prínceps les quals tregèdies son deu en nombre : La primera tregèdia conté la gran furor de Ercules, la qual pres en lo sacrifici que feu de Litus qui perseguia sa muller Maguera, e per ço tragèdia pus fàcilment sia entesa devem en loch d'argument presuposar que Ercules fon fill de Almena en altra manera dita Altimena muller del rey Amphitrion de la qual segons los poetes, Júpiter fill del deu del çel, de Saturno hac aquest fill, ço és Ercules, lo qual Juno, deessa he muller del dit deu Júpiter, com agués per mal volença enugat ell assat per grans treballs mana-li que anàs al infern ab Tesseu per ço que morís allí, la qual anada Ercules acceptà ab gran esforç e com agués lo dit Ercules presa per muller a Maguera filla del rey Creon, de la qual agués molts fills, e estant en infern Litus, lo qual Ercules avia exel.lat, pres per impugnació la ciutat de Tebas he hocis lo rey Creon pare de Maguera he los germans de aquella, he après demana per muller a Maguera, la qual com aço totalment denegàs Litus li proposà la mort de ella he de sos fills sinó volia consenti r a son voler. En aprés Ercules tornant dels infers ab gran victòria de tots los perills que allí eren, informat de açò que Litus havie comès, mata a ell he a tots los seus, e com Hèrcules fes sacrifiçi de Litus aprés quel hac mort he fes oració a Júpiter, aprés lo dit sacrifiçi Juno la dita deessa havent grant enveiga e desplaer del retornament de Ercules dels inferns, feu venir a aquell faent la sua dita oració tanta de furor que oçis sa muller Maguera he tots sos fills, de què Ercules retornant en sí mateix se dolgué molt, e altres dien que Ercules absent sos fills cometeren adulteri ab sa mare Maguera, he Ercules retornant, he sabuda la malvestat de aquells, oçis-los, de què indignada Maguera fon convertida en cha, segons possa Ovidi en lo segon de Mathamorfoseos. La segona tregèdia de Sènecha és de Tiestes he Atreu a la qual devem en loch d'argument presupondre que Atreu he Tiestes eren germans he Tiestes cometé adulteri ab la muller de Atreu, de què Atreu estech fortment ençès en hoy he rancor contra Tiestes. He no content lo dit Ateu que occupant-se lo regne de Tiestes son frare he exel.làs aquell de tota sa terra, ans encara volent-se aver pus cruelment contra aquell volent-se a ell reconsiliar presos sos fills enresenes dona-li la mitat de son regne. En aprés Atreu apel.là Tiestes per convidar-lo e faent-li gran festa en lo convit mata-li sos fills he donals-li a menjar he mesclant hi la sanch d'aquells ab vi dona-li a beure, de la qual inormitat abominable lo sol indignat fugí, les esteles se amagaren. E acabat lo convit, Atreu presenta a Tiestes los caps de sos fills dient-li que tot ço que fallia d'aquells se avia ell menjat he axís demostra la matèria de la present tregèdia. La terça tregèdia és de Ethebaris en la qual devem presupondre per argument que Hedipus lo qual mathà son pare he pres sa mare per muller he lo qual en aprés per aquests hòrreus peccats se tragué los uils hat dos fills de sa mare e sa muller ço és Ethiocles, e Polimites, e una filla apellada Antígona, en aprés los fills crexcuts en edat foragitaren lo pare de son regne, lo qual se partiren entre'lls en aquesta manera que la un any regnàs la hun he l'altre altre, e aquell que no regnàs l'any fos exil.lat. Esdevench-se per sort que primer regnà Ethiocles, he tench lo regne mes que no fonch paccionat, l'altre germà Polimites extant en lo exil.li pres per muller la filla del rey Adastrus, e com aquest Polimites ab gran adjutori de son sogre Adastrus volgués aspugnar son jermà a gitar-lo del regne com lo tengués ultra lo temps entre ells paccionat esdevench-se que abduyí per nafres de la un al altre morriren en la batalla. Segons posa Sançius car Sènecha en aquesta tragèdia no prossegueix la fi de la batalla. La quarta tregèdia és de Ypòlit, en la qual devem presupondre que Ypòlit era fill de Theseu et Antiopa regina de les amatzones lo qual Ypòlit amava forment Fedra madastra sua, muller de Theseu, e com Ypòlit no volgués consentir en cometre adulteri ab dita Fedra madastra sua fon falsament acusat per elle ço és que Ypòlit la volia forçar de peccar ab ella, de que lo pare Theseu indignat exel.là Ypòlit de tota sa terra, e com Ypòlit anàs en l'exili, e fos prob de mar, los cavalls qui portaven lo carro espanten-se de la maravella de la mar derrocaren lo carro entre les roques hi eren prop la mar entre les quals Ypòlit fon mort he espesejat he quant Fedra hac hoÿt açò de gran dolor quen hac com sabe de Ypòlit matà a si mateixa. La quinta tregèdia és de Adipus, la qual se deu en loch de argument presupondre que com Lavis rey dels tebans hagués de sa muller Yocasta un fill apel.lat Adipus del qual lo dit Lavis fos instruït per lo deu Ffebus que mataria son pare he prenie sa mare per muller. Tantost que lo fill Edipus fou nat lo pare tement-se d'açò que lo dit deu li avia dit, pres lo fill he forada-li ab un ferri foguejant los peus. E lança'l en un mont ecçeron, e com per aquell mont pasàs un príncep de pastors apel.lat Phorbas pres l'infant Edipus e dona'l a un hom vell de Coríntia, lo qual donà dit infant a la regina de Coríntia la qual lo pres ab gran goig he l'adoptà en fill. E com fos nodrit en casa de Políbio rey de Coríntia cuydàs Edipus que fos fill del rey he de la regina apel.lada Menape. En aprés quan Edip fon crescut en edat, certeficat que ell devia matar son pare he pendre sa mare per muller segons lo dit del deu Phebus havent themor que açò nos conplis en lo rey Polibeus he en la reyna Manope los cuals creya ésser pare he mare seus partís de aquí he anasen per terres stranyes com si fos exel.lat e com fortuna lo adugués en lo loch on era lo rey Lavis son ver pare ocçís aquell ignorantment. Aprés algun temps axí mateix pres per muller sa mare vertadera, Yocasta regina de Tebas en vida de son marit Lavis rey, e com gran pestilència de mortaldat devoràs axí los hòmens com les bèsties del regne de Tebas, Edipus demanà a Crehon, jermà de Yocasta sa muller he sa mare, com poria ésser foragitada del regne la dita pestelènçia e Crehon li respòs que no podia ésser purgada la terra de la mortaldat fins que aquell que ocís lo rey Lavis fos exel.lat del regne de Tebas segons lo'n avia certificat lo deu Phebus. Edipus volent era saber qui ere aquell qui avia mort lo rey Lavis ignorant ésser ell mateix interrogà d'açò hun profetari, o adeví apel.lat Tnesias lo qual certificat per los deus infernals dix que Edipus era lo qui avia mort lo rey Lavis he qui avia presa sa mare per muller. Edipus no posant fe en lo dit deví fon certificat per judicis de sa muller he per informació del vell de Coríntia he del pastor qui'l trobà en lo mont que açò serà seguit he verificat en ell mateix, e com de tot lo dit Edipus fos plenàriame nt informat he certificat ab ses pròpries mans tragués los ulls, e Yocasta mare e muller sua vehent açò pres un coltell he matà si mateixa. La sisena tregèdia és dita Trohas a la qual devem presupondre que Troya destruÿda per los grechs, e complits deu anys de la impugnació de aquella, com los grechs volguessen a ses habitations anar lo navili de aquells aquells foren detenguts en la mar per contrarietat de temps, ladonchs Archiles qui era mort en la batalla de Troya aparech de nit a Calcas profetari o adeví, reprenent los grechs com axí en desliberadament se'n tornave no faen sacrifici algú en honor del seu sepulcre. Manà donchs Archilles al dit Calcas que Polixena filla del rey Príam he de Ecuba morís al seu sepulcre, e com Pirro fill de Archilles instàs a ço he demanàs Polixena ab gran furor per complir lo manament de son pare Agamenon rey he capità dels grechs, lo qual tenia Polixena retes fort difícil a la demanda de Pirro per ço com lo dit Agamenó havia preposat de tenir-la per amiga. E aprés gran altercació entre Pirro he Agamenon fon-ne demanat de consell a Calcas adeví lo qual dix que si volien que lo navili partís d'aquí, e fes son cors, Polixena devie ésser sacrificada, a Achilles, e aprés que matasen Astinas fill petit de Ector he de Andromata, lo qual Astinas sa mare avie amagat per ço que no'l matasen. E con Ulixes rey a indicis he menaçes fetes a la mare hagús haüt Astinas a son voler lançal de una alta torre la qual ere romasa en Troya, en tant que sa oçís aquell, Pirro pres Polixena de la falda de la mare he mata-la al sepulcre de son pare Archilles. E les dites dues mares de Polixena he Destinas foren duytes a perpetual captivitat. La setena tregèdia és de Medea la qual devem presupondre que Jeson per inducçió de son oncle Peleu rey dels mirmidons aparella una nau he presa ab si companyia anà a la ylla de Colcos per conquistar lo vellor d'or. E com Medea filla del rey Colcos vehés Jeson ençenés fortment en amor de Jason ab instrucçió e consell de la qual vençuts molts he diverssos perills obtengué lo dit vellor d'or, ladonchs Medea lexats pare he mare seguí Jeson prenent aquell per marit, e com Jeson pasàs per la terra de Creon rey veent lo dit rey la victòria que Jeson havia haüda del vellor d'aür volch li dar sa filla per muller apellada Creusa, manà que Medea axí com a maleyta fetillera per sos maleficis moris. Jeson veent açò obtengué ab pregàries sues que la pena de mort li fos mudada en exil.li, e com Medea hagués obtengut de Jeson espay de un dia ans de anar en lo exil.li tremès en aquell espay a Creusa esposa de Jeson una alcandora texida ab sanch de diverses bèsties verinoses la qual vestís Creusa lo dia de ses noçes he quant Creusa desplegàs la dita alcandora per veure quina era sobtosament d'aquella ixqué foch molt poderós qui cremà Creusa he son pare ab tot son poder, he no contenta encara Medea d'a questa vengança pres los fills los quals avia haüts de Jeson oçis-los-li davant he fogí de continent. La uytena tregèdia és de Agamenon a la qual se deu presupondre que Tiestes he Atreu eren jermans he Atreu agué dos fills, ço és Agamenon e Menalau los quals prengueren per muller dues germanes filles de Tinderi he de Leda. La muller de Agamenon hac nom Clitamestra he la de Menalau hac non Elena, Agamenon hac de sa muller hun fill apellat Horestes e una filla apellada Elena, he com Agamenon fos elet en duch he capità major dels grechs anant a la batalla de Troya he estant a setge Clitamestra muller sua fon ençesa en amor devers Egistus lo qual Tiestes avia engendrat de sa fílla, Agamenon axí mateix avia he hac a son voler moltes dones estant en lo diti siti. He fenida la batalla Agamenon se'n tornàs en son realme he agués presa per muller Casandra filla del rey Príam, Clitamestra sabent açò fonch fortment indignada contra ell, e de continent ella ab Egistus que avia pres per marit tractaren la mort a Agamenon, he com Agamenon fos vengut a sa habitació he Clitamestra demostràs fictament haver gran goig de la sua venguda, com Agamenon se despullàs les sues vestidures per metres al lit Agistus fonch prest he apunyalà aquell, he com no fos acabat de morir Clitamestra pres una destral he leva-li lo cap. Volia encara la dita Clitamestra matar son fill Orestes sinó que Elena germana de aquell lo amagà donant-lo ha hun hom apellat Estròphio qui'l tengués en guarda. No res menys Clitamestra feu encarcerar sa filla Elena he feu Casandra la qual Agamenon havia per muller presa. La novena tregèdia es de Octòvia a la qual en loch de argument devem presupondre que Clàudius emperador hac un fill apel.lat Brintànitus he una filla apellada Octòvia de sa muller dita Mesalina la qual feu matar aprés que hac haüts lo dit fill he filla. Aprés que hac feta matar la dita muller sua pres per muller Agiprina la qual era estada muller de son germà, he com Claudius agués donada per muller sa filla Octàvia a Nerés fillastre seu, e fill de Giprina lo dit Clàudius constituí aprés sa mort emperador Neró gendre he fillastre seu deseretant totalment a Britànitus fill seu legítim. E com Neró aprés mort de Clàudius fos exalçat emparador ladonchs repudià e lexà Octàvia, he pres per muller apel.lada Popea de què's mogué gran econmuçió en lo poble de Roma contra Neró no aprovant envers lo repudi de Octòvia. Neró vehent axí lo poble conmogut en crualis fortment he ab gran yra contra aquell exel.lant Octàvia primera muller sua legítima, he a la fi faent lo exili feu matar aquella. La deena tregèdia és darera he és de Ercules, o, Etheu axí nomenat per la çilva o terra en la qual morí, he deu se aquesta tregèdia en loch d'argument presupondre que Emitus rey de Ethòlia hac una filla apel.lada Yoles, la qual Ercules amà molt ardenment, e com no la posqués obtenir á son voler demana-la a son pare Emit lo qual la'y denegà per tal com Ercules avia ja muller pròpia apel.lada Deiamira. Ercules enfellonint-se de la denegaçió destroyi-li tota la sua terra he ocís Emitus he dux-se'n Yoles ab si en la qual mes tota sa amor hoblidant-se totalment sa muller propa Deiamira e com Deiamira agués sabut açò volent enclinar Ercules a sa amor, e voler tremes-li una camisa tenyida de la sanch del centauro lo qual Ercules avia nafrat ab sagetes enerbades, lo qual centaure com agués tenyida ab la sanch la dita camisa dix a Deiamira que si jamés Ercules se lunyana de la sua amor que li trametés aquesta camisa he de continent que la agués vestida tornave en sa amor. Deiamira cobejosa de la amor de Ercules e volen t provar açò tremès-li la camisa per un hom apellat Licas. Com Ercules se agués vestida la camisa de continent fonch ferit de la pestilènçia del verí. En tant que la sua carn se desjunyí dels osos he la camisa se aferrà tant fort ab lo cuyro he la carn ensemps. On com Ercules fos opprimit de intol.lerable dolor ab la sua gran furor matà al dit Licas lo qual li avia aportada la camisa, entretant Deiamira sabuda la dolor de Ercules he que no serà seguit segons lo centaure li dix matà si mateixa. En aprés Ercules no podet pus sostenir la gran dolor del seu cors la qual insesantment lo treballava donà a Philotetes scuder seu l'arch he les sagetes he en la sua Oethea ençès gran foch en lo qual primer lançà la pell del leo, e la sua massa, he en aprés feta la sua oraçió a son pare lo deu Júpiter he demanada a ell la mort lançà así mateix en lo foch en lo qual puix fonch cremat ço que ere mortal, ffon la ànima del dit Ercules segons ficció de poetes treslladada, o aduxta en los çels ab lo deu Júpiter pare seu.