FERRAN VALENTI «PARLAMENT AL GRAN E GENERAL CONSELL» Emperò ans de la dite determinació, aprés diversos perlaments e col-loquis sobre la demunt dite proposició, ans de la demunt dite determinació feta per lo dit Consell, fou a mi Rafel Perera, notari e scrivà de la dite universitat, liurada una cèdula de paper per honorable Micer Ferrando Valentí, altre dels demunt dits consellers, dient en aquella ésser continuat son vot; la qua requerí ésser continuada en la present determinació, la qual és de la tenor sagüent: La concorrència del temps ha aportat que en tant conspecte de vostres reverències moltes paraules haje hagudes per quant ço u de la orde de aquest Gran e General Consell del present regne de Mallorques, e fas gràcies infinides a Déus inmortal com per lo present me ha posat en lo loch aont só; com si aquell no tingués, haguera investigade e procurade forma posqués a vostres humanitats e reverències parlar e exprimar lo que are en vostre presèncie serà exposat. Mes yo assí primerament vull demanar qual és aquell qui se sper aconsellar a major e pus àrduu negoci que aquell per lo qual nosaltres som assí congregats; qual és aquell qui en tal del.liberació no se sforse trencendre e pessar los térmens de humana consuetut, en trobar e elegir lo medi propi e degut a perfecció de la fi expetida e desijade; qual serà aquell qui en la causa en la qual és posade la fortuna e selut de la sua prosperitat serà necligent e tant imbecible e no's voldrà allunyar lo coltell sobre lo coll posat; e's dirà de aquell si oblida los fills, si no's vol curar de aquella sancta societat conjugal, si la patrie ha en odi, si si mateix desempare. Per cert, no vull pensar tanta inhumanitat e ferocitat ésser en algú, ans vull stimar qualsevulla spontaneament, per tals causes demunt nerrades, no solament metre los béns a perdició e roïna, mes encara la persona a tot perill supposar. Gran e inmensa és la causa nosaltres assi manajam, en la qual tota nostra selut penja e és posade; no és de altre sinó de nosaltres, e per nostra part és decorade e acompenyade de dues regines, Fidelitat e Justície, les quals si abressàrem, quant crexerà en nosaltres de honor e glòria, quant de utilitat e reverència, no és de poder-se explicar en breu temps. No solament serà cose predicable en los consells dels hòmens, mes encara remunerable per tresors inmortals; e perquè lo ànimo de tots no stiga tant sospès, narraré en presència de tots breument, per quant ya longament e stesa en vostres savieses manifest, lo gran e detestable cas per los de Barcelona comès contra llur rey e nostra, per aquells no une mes moltes voltes combatut; mès e introduït dins son regne rey strany, e are derrerarnent home de nació tant infesta e contrària a nosaltres, al qual si la Fortuna secundave en prevaler nostra rey e senyor, la qual cosa non vulla Déu ne permeta, no és stade tant dolorosa la roïna de Contestinobla quant seria la nostra. Donchs posat en tante pressura tal rey e senyor nostra, ab tante mansuetut quant benignament, quant humana diu a sos pobles e faels vessalls: "Salva me, popule meus, quoniam venerunt aque usque ad animam meam, infixus sum in limo proffundi et non possum substinere!" (Psalmo LXVI). ¿Qual és lo cor de tante duresa que a tal parlar no's rompe? ¿Qual és de tante crueltat qui a tal demande no sia fet piadós? Digues, ¿no seria de gran reprehenció e reu de majestat, si periclitat lo príncep e podent-lo resteurar, algú no ho faïa? Diràs que sí. ¿E negaràs tu ara, no ajudant-li, no caurà en tal culpe, o ajutant-li e no a sufficièncie? Certes, en qualsevulla cas tu series inimich de se magestat, juxta aquell perlar de Jesús Selvador nostra: "Qui non est mecum contra me est" -peraules son de Sent Luch, a xi. capítols- com per sola cogitació se cometa tal crim. Lo effecta no és sperat en tal crim; baste haver ànimo contra lo príncep o contra la securitat de aquell en térmens de mera cogitació. Assò totes les leys canten, tots los doctes hòmens affermen; donchs concloura que en aquells en los quals és vist no ajudar a son rey e senyor a sufficièncie, o no ajudar-li en res, algun senyal és vist més que sola cogitació, com hi sie lo no ajudar o fer-ho insufficientment, com aquella cose le qual no volen per peraule demostrar, segons en llur pensa la han tingude, per actes la demòstran. Fa en assò la ley "Labeo de supellectile", en la fi; e le ley "Nutu, De Legatis et fideicommissis, tercio; et C. De fideycomissorumt libertatis L. Et in epistula". Semblant és aquest tal a aquell qui fuig de la betalla aont lo príncep és; semblant és axí matex a aquell qui se'n va del exèrcit. Aquell qui permet rey de stragna nació ésser o star en lo regne de son senyor, reu és de magestat. Tot assò és provat en les leys segona, terce e quarte "ff. ad L. Iuliam magestatis". Mira gloriosa sentència del Tul.li en lo primer dels "Officis" dient axí: "Qui aqetem non defendit nec obsistit si potest injurie, tam est in vicio quam si parentes aut amicos aut patriam deserat". Com sia de gran raó ajudar a son rey e senyor, lo qual és tota la república nostra e de tots los súbdits, com sia cap de aquella e nosaltres siam membres, sens lo qual cap no podem exercitar algun offici, e per so nos amonesta nostra rey e príncep ab tals peraules: "Nolite vestras voluntates ita prebere inoboedientes quum militares expense et hostium insecutiones multa egent diligencia et non possunt citra peccunias hoc agi, causa videlicet nullam recipiente dilacionem neque nobis concedentibus despici subditorum nostrorum terram diminutam; imo magna insudacione et corporis nostri detrimento atque labore multo maiora pro subditorum nostrorum quiete ab omnipotenti Deo percipere et agere speramus. Itaque Deo et salvatori nostro Iesu Xristo omnes similiter offerte ymnos quum dabit nobis Deus et patrias habitare secure et proprias facultates habere firmissime, ita autem ut in suum quoque sufferre (Coll.ª II.ª)". Tots, donchs, devem insurgir a tante e tal admonició, majorment com sie degude cose prestar tote obedièncie al príncep e senyor nostra: "VII q. et. q. f. de ma. et ale. c. x. Duriorem enim vindictam mediante propheta Deum fecisse cognovimus, Josepho Antiquitatum testante, quam pro expreto sacrifficio". Devem, donchs, tots preperar-nos a tota obedièncie, a tota diligència, per soccórrer a tanta nacessitat, per causa de la qual lo príncep e senyor nostra a tots los súbdits e faels seus subcidi e ajude ajustament demana, ne aquella pot ésser denagade com sia sert e notori aquella demenar per causa de la utilitat pública, e per ço a despeses del públich deu ésser feta, e de aquella no's pot algú scusar, "ut C. De inmunitate concedenda L. ii, Liº Xº et ibi nota; et De Privilegiis domus auguste L. Absit; et De Operibus publicis L. Ad portus et L. Omnes; C. De Sacrosanctis eclesie privilegiis et L. Neminem et ibi per Guillermum et Baldus, Bartholus In L. unica De mulieribus et in quo loco ubi plenius quam alibi". Aquella cose, le qual es aprofitadora a tots en comú, per tots en comú deu esser manajade; axí com aquella qui ve en comoditat o utilitat de algun particular privat, se deu expedir ab despeses del privat. Fasse en assò "C. De Statuis et ymaginibus L. Ut virtutum; et ff. De adulteriis coercendis L. Si postulaverit; C. De erogatione militaris annonae L. ultima", e per lo demunt se pot allegar la ley primera "C. De fundis patrimonialibus et emphiteuticis Li xi ". Aquest tal adjutori no solament serà utilitat de la república, mes encare serà grandíssima honor, axí de nostra rey e senyor, com de nosaltres, poble seu, com la honor del senyor sie honor del súbdit, segons és nota de aquella ley "Restituende C. De advocatis diversorum iudiciorum"; e més que és gran honor del príncep com ell és senyor de majors e millors súbdits, segons que vol lo test en la autentica "De defensoribus civitatum", en lo versícol "Si igitur honor domini collª iiiª", e assò matex vol aquell gran philosofant Aristòtil en lo Primer de las sues "Polítiques" com diu: "Quanto meliorum subiectorum tanto melior principatus". Yo creu que lo príncep e senyor nostra poria en tante e tal nacessitat inposar universalment una cabta o dret a indicació, en qualsevol manera fos nomenat, del qual algú no's podria scusar, segons dit és, ans per dret deuria aquell pegar e en ell contribuir, com diga la ley: "Nulla igitur domus vel sacri patrimonii vel emphiteutici juris vel hominum privatorum etsi privilegium aliquod habere doceatur, ab hac necessitate seiuncta sit, que iam non extraordinarium, ut hactenus, sed ipsis facientibus canonicum nomen accepit". Assò és posat en la ley primera "C. De Indicionibus libro decimo", e més avant diu la ley "Omnes", la seconde, "De annona et tributis, eodem libro: Omnes omnino ad exaccionem funccionum publicarum oportet urgeri. Lege enim nostra signatum est nec esse extraordinaria nec vocari que solemniter a provincialibus devotissimis conferenda sunt". Per les quals coses appar tots los clergues e qualsevulla altre inmunitat havent, deurà pegar e contribuir en tals càrrechs e no poder-se'n excusar per dret nec altre. E per so que sie més corroborat, e's vege més confirmat per dret, en tal nacessitat les dues prestances lícitament esser extortes dels súbdits, teste secas, en térmens lo qual no's pot temlar, en la ley final, en la fi "ff. De pignoraticia actione". Fa bé en assò la ley "Lectas ff. De periculo et commodo rei vendite", e jatsia algú no sie forsat prestar o mutuar, acomodar, segons vol la ley "In comodato", en lo versícol "Sicut autem, ff. Comodati vel contra", e la ley "Sicut C. De actionibus et obligationibus", per grans necessitats poden ésser compel.lits los súbdits a vendra les coses llurs per vil preu, segons vol la ley "Si pendentes", versícol "Si quid cloacarii ff. De usufructu". Més avant per aquella matexa causa poden ésser forsats en deputar los boscatges e molins a ús públich; fa en assò la ley "Venditor", versícol "Si constat, ff. Communia prediorum; l. Item si verberatum, ff. De rey vindicatione". Com, donchs, axí sie que aquestes coses se poden pegar, forçadament són pus favorables que qualsevulla altre cose, com segons dit és, a la salut e restauració del regne. Vaja, ¿en assò, no devem ésser nosaltres pus inclinats pegar de nostra voluntat que forans? Dich de si, però en fer tal socorriment, pagament o subcidi a son rey e senyor se deu molt considerar e atendra en dues coses: la une en conservació de la persona pròpria de son rey e senyor, de la senyora reyna muller sue, e de llur fill primogènit senyor sdevenidor nostra, car segons que lo dit senyor procura e fa per los súbdits e vassalls, propugnant e debel.lant en custòdie e guàrdie dels béns de cascun particular, comunament axí nosaltres devem e som tinguts naturalment guardar, defendre e procurar tota utilitat "et extra" en persona del dit senyor rey nostre, segons ya demunt és provat, com sia notòria cosa e manifesta nosaltres no poder bé o benaventuradament viura sens la pròspera e benaventurade vide del príncep, com la vide de aquell és vide nostra, segons ya és dit; e és pus clara sentència del Tul.li corroborade e confirmade per leys e raó scrite, cor lo príncep e senyor nostra ley animade e plant és en la terra, segons vol la ley primera "ff. De constitutionibus principum", e la ley "Digna vox, C. De legibus et Constitucionibus". E la ley és príncep sens peraule. Axí ho vol la ley "Ariani, C. De Hereticis et Manicheis", e per ço diu lo Tul.li en lo tercer "De Legibus: Quod cum legem ferri a me dixi, nil aliud intelligi volo quam ipsum imperium sine quo nec domus ulla nec civitas nec gens nec hominum universum genus stare nec ipse mundus potest". Car axí com ell matex diu en lo loch ya al.legat, tante obedièncie en la terra davem prestar, axi com si fos Déu. E si volem contemplar les gents e nacions antiquíssimas, totes aquelles veuram que han feta e prestade gran raverèncie e obediència als reys, e tal linatge de imperi no és stat defferit sinó a hòmens prudentíssims e sapientíssims. Mira quanta mansuetut e banignitat de nostra rey e senyor, mira de quanta humanitat e clamència ha usat e usa en los rabel.las a sa magestat; ver, aquells qui ab potència armade e ànimo hostil es són moguts contra ell, als uns ha perdonat, als altres ha remunerats per cambi de punició, als altres ha col.locats en son consell e custòdia de persona; no és stat algú qui a ell sia tornat e haje lexat ni donat do ten singular, do divinal, do digne de tal senyor; lo do és aquest: que cascú meritave mort e a cascú ha donade vide. Per la qual cose, segons diu lo Tul.li en aquella oració "Pro Marcho Marcello", en persone del César, no és alguna cosa pus pròpria, pus acomodade a ressemblar a Déu, que és donant la vide als hòmens; donchs és fet lo nostra rey e senyor semblant a Déu en aquesta cosa, e més avant és fet semblant a Déu perdonant a aquells, segons féu Jesuchrist penjant en la creu, "Luce vigesimo iii c : Pater ignosce eis quia nesciunt quid faciunt". E més és stat encara semblant per tante munificència e liberalitat exercitade en tots en donar e remunerar de sos béns e substància, e majorment en tal temps; e jatsia alguns vullan blesmar e repreendra assò, emperò la mia sentència és molt luny de tal opinió, com assò sia molt pròpria e degude cosa al príncep, e tal que li dóna tota bona perfecció de ésser virtuós. Mira lo que és scrit en la història de Tiberi Cesar imperedor; ço és, que hun jorn stant a la cena, recordant-se que alguna cose aquell jorn no havia donade, dix aquella peraula memorable e loadora, viste de ésser exemplar a tots los reys e senyors: "Verament yo he vuy perdut aquest die". Posave donques lo gloriós príncep la pèrdua del temps en no haver donat. Considera tu, are, si, per lo present, nostra rey e senyor fa asso e és tant munífich e liberal, ¿què ferà quant haurà cobrades les sues terres e triumphant starà en la sue dignitat e magestat? Pensar davem nosaltres quantes gràcies havem haüdes de se magestat, e hauram, e per tant en col.locar e conferir aquest adjutori davem molt atendre que ya som provocats per tants beneficis rebuts, e per so, segons lo Tul.li, saguirem la sentència de aquell gran philosoffant Hesiode, consellant deure nosaltres imitar los camins abundosos per natura, los quals dónan molt més que no han rebut; axí nosaltres, ver nostra rey e senyor, segons vol lo Tul.li "De Benificencia et liberalitate: Et si cetera servitia sunt, hoc maxime officii est ut quisque maxime operis indigeat, ita ei potissimum opitulari quod contra fit a plerisque; a quo enim plurimum sperant etiam si ille hiis non egeat tamen ei potissimum inserviunt. La altre cosa a que davem atendra és que tal adjutori sie fet en tal forma e haje tals qualitats conjunctes, e sia acomodat vingia per a venir a la victòria dels inimichs e rebel.les de la magestat reyal, car en altre manera seria cosa de strema fatigació e seria frustrade cose de gran follia, segons vol aquell gran storiografo Salusti en lo "Iugurtí" dient: "Frustra autem niti neque aliud se fatigando quam ... odium querere extreme demencie est". Aquesta sentèncie és stade rapetide, callant lo actor de ella per aquell gloriós Hieronim en lo pròlech de la "Bíblia", per la qual cose appar no ésser de poca estimació. Donchs, actesas aquelles dues coses, darem rapòs a la magestat reyal e nosaltres asercitarem lo que som tinguts fer, consellant e obrant iuxta les coses entre nostres mans posades, com per assò sien instituïdes les comunitats; per que aconsellant lo príncep e cap del regne, com aquesta part consiliativa és vertaderament a pròpria part del regne segons vol lo gran philosofant Aristòtil en lo viie. de la sue "Política", la qual part en cascun temps és nacessària, axi en temps de pau com de guerra, la part, emperò, bel.lica no és nacessària sinó en temps de guerra, segons vol en lo dit loch el matex Aristòtil , donchs, lo príncep e senyor nostra deu star a consell de las comunitats e universitats de sos regnes e terres e no pas a consell de singulars, a com aquells sien securos de pròpries passions. Assò ha demostrat lo temps qui pessat és fins assi. Aquesta sentència és de aquell gran Cató en la oració que fa contra Catalina e los altres conjurats dient axí: "Neque mirum, uti vos separatim sibi quisque consilium capitis ubi domi voluptatibus hic pecunie aut gracie servitis. Omnia virtutis praemia ambicio possidet". Tal consell, donchs, particular no és sufficient ne còmodo per aconseguir la fi de tals negocis; donchs deu-sa procurar consell de tots los regnes per acabament e perfecció de aquesta cosa, la qual ve en selut o detriment dels dits regnes. Asso és confirmat per aquesta raó: aquella cose agible, de la qual la degude e consonant institució és la major part e millor de repòs e benavenir de tots en comú, e per consegüent lo contrari és deterior e contínua tribulació, deu ésser institoïde e manajade per havents potestat universal e universalment, e no pas per algun perticular. Com, donchs, aquesta feyna és victòria havedora, vinga en molt e gran benavenir dels regnes del dit senyor, e consagüentment lo contrari fos gran detriment e destrucció de aquells, és provat no's deu per algun altre manajar ne procurar tante utilitat sinó per aquell o aquells qui han potestat dels dits regnes e terres, e encare pus fort que altri, quant se vulla sia gran e preeminent, no abaste en tal negoci porfiar o acabar, mes assò acabar basten los regnes e terres segons dit és, e en altre forme e manera acabar comodement no's pot ne podrà. Diré, donchs, per concloura que, segons vostres savieses saben, e ten breu temps ha que a tots plenament recorde, en lo present loch és stat determanat fos fet adjutori al senyor rey de una nau armade de cent sinquante homens, ab que no fos la nau qui's diu d'En Tora, per quant aquella ya és en poder del dit senyor rey, e ell haurà cura de armar aquella; e per assò se dóne obre se senyoria créxer de navilis, com assò sie nostra cura e diligèncie per lo present; assò ab tal, emperò, condició si los altres regnes armaven, e altres coses segons en la dite determinació és continuat. Jatsie yo, Ferrando Velentí, fos de altre opinió e consell, però actes que la concorrèncie de tots era, no'm volauí adherir en la dite opinió; mes tots temps la he aportade contra ma voluntat. Are, per quant veig som assí congragats per aquesta faena o per aquella conjuntar en millor o acunsar per manera stiga millor que no fa, com segons diu la ley, aquell qui esmena algune cose, pus loable és que aquell qui primerament la ha fet e atrobade. Dit axí que segons ya altre volte he dit, caler ajudar al príncep e senyor nostra, de peraules e promeses tenints ten lonchs entrevals, no és sinó mostrar fer e res no obrar; e majorment és cose detestable tant quant lo dit senyor és posat en tante nacessitat e pressura dels inimichs qui no donen algun spay al dit senyor en poder-se regonèixer, ans contínuament vetlen e contra ell executen, incidiant a la vide de aquell e del senyor primogenit fill seu; e per consegüent la dite ajude o subvenció deu ésser preste e prompte e per tant com no hi ha a present naus per poder-se complir lo promès, majorment que penge per la condició aposade en la dite determinació, ço és faent los altres regnes, per tant seria de intenció, e aquesta es la mie sentèncie, que nosaltres davem lavar lo dit senyor de alguna part de aquelles despeses que a present té, com assí será gran adjutori, com lo dit senyor porà aquella quantitat que despèn en assò, que nosaltres pendrem a tant càrrech e despesa, donar en altre loch e sobvenir a les nacessitats urgents de sa magestat. Per so dich que tots nosaltres davem concloura e determanar, e yo axí consell e dó mon vot, que per la present universitat sien preses a pegar a tres galeres: són, so és, docents florins d'or tots mesos, e lo senyor rey do lo pa; les quals galeres són de fills de la universitat: ço és, une galera de mossén Burgues, e dues galeres d'En Uguet de Pachs, e que porten benderes de la ciutat, e assò que dur per un any, e tant quant pleurà al Gran e General Consell; com sie certe cose que lo dit senyor rey no baste a sostenir tantes coses, e axí lo que hauria a despendra en dites galeres, qui segons aquest comte seria set mllia e docents florins d'or, la sue magestat ho porà tresportar en altres coses nacessàries a se magestat force pus útils que les dites galeres. E assò serà per lo present. E més avant, si la dite universitat veurà que los altres regnes e terres del dit senyor, segons daven e són tingudes, axí com demunt és provat, e lo dit senyor per qualsevulle manere derà orde e obre ab acabament que's fasse potèncie de naus, aquella hore la dite nostra present universitat derà e complirà la offerte e promesa de la dite nau, e encare tot lo que més podrà a tante felicíssima expedició; e per quant se vègia per totes les terres fidelíssimes al stat del senyor Rey, de la gran voluntat té lo present regne de Malorques en metra operació tals coses, actes que aquell, migensant lo dit senyor, obtinga victòria de sos rabel.les, e axí matex que's vègia de la prudèncie del dit consell, só de intenció se determén de fer e alegir ambexade al dit senyor, per dir e denunciar a se magestat com appar al present regne e al Gran e General Consell aquell representant, com a fins assí sa magestat no ha hagut algun medi degut ne consell, segons appar, de aconseguir lo que la sue magestat va trebellant e insudant, e que és inpussible ell may aconseguir prossaguint en la forme e manera fins assí tingudes; però que migensant nostra Senyor Déus, sens lo adjutori del qual alguna cose actrobar no's pot, si ell voldrà obtenir victòria contra los rebel.les de sa magestat, despull-se de tot acte de la guerra e pose e mete aquella en mans e potestat de sos regnes, e convocant a cascú per sos síndichs potestat havents, e aquells steran en loch a ells assignat, concellaran, conclouran e determanaran de la manera del exèrcit faedor, axí per mar com per terra, axí de naus com de galeres, axí de cavallers com de hòmens a peu, ne de la quantitat de aquells deran orde de on se trauran los pacments de que les dites gents e exèrcits se heuran a pegar, sens granesa, sens tribulació ne plor dels habitants en los regnes e terres. Ab quante gravitat, prudèncie e sapièncie seran aquests actes manejats! Solament la present ordinació e institució de tal negoci, si serà mès en obra, spenterà los malvats inimichs e rebel.les de se magestat, e fortificarà per lo contrari totes les parts del dit senyor. Axí com la orde de la betalle ben instituide e posade per lo capità ab les circunstàncies degudes, atès e considerant lo loch, lo temps, la hore, la consuetut de la regió, per la mutació del vent e del sol, la capacitat del loch, segons la gent que té, dóne ànimo e forces e voluntat a tals cavallers de combatre, portant la victòria en llurs mans, e, per lo contrari, met terror, roïna e desperació als inimichs e adversaris la dite orde, en tant que moltes voltes, sens venir a algun conflicte son vensuts e derrotats, axí serà e así sper Déus omnipotent obrerà per se gran clamèncie e pietat per part del dit senyor, com a fael crestià e vertader, contra los malvats rabel.les, segons obra per aquell seu rey e servidor David, luitant e destruint los seus inimichs e rebel.les; e si per ventura sa magestat assò no volia fer o no curave fer, no és algune bone sperance de la sue victòria, e axí li deu ésser denunciat per los dits síndichs, ambaxadors del present regne. Asso és lo que ha occurragut breument a mi circa la present negociació, jatsie pus longa e ampla narració volgués; e aquest és mon vot e axí vull ho continueu. Més avant havia pensat en aquest entremedi de temps que's tarderà donar, obte ab acabament los altres regnes e terres o lo senyor rey, per quine part se vulla, ferà sien haüdes naus, com aquesta offerte per lo present regne no pusque haver o sortir son affecte si no tenia companya de altres naus, en tal nombre que los inimichs no fossen superiors e no prenguessen al dit exèrcit marítim, e en altre manera és vana tal offerte. Diria que en nostra faeltat sta haver naus a sufficièncie e no's troben en res los negocis del senyor rey, ne serà més despeza de la present universitat, ans molt menys e manor; ne serà algun treball del regne, ans gran utilitat, honor e forma de squivar moltes més despeses, e serà cose de gran spant als inimichs e molte gran seguratat de tot lo present regne e regnes, e és asso que assí se deu determanar, que si algú en lo present regne se troberà, qui vulle pendre càrrech de fer une nau de mil bótes ensús, que la present universitat los dera Vm florins d'or per cascú de adjutori, e assò per a tres naus, qui seran XVm florins. E de assò deran fermançe e prometran dins temps covinent ésser a punt per navagar. E si, per ventura, assí no's trobaven hòmens qui volguéssen pendre tal càrrech, fos donade facultat en València, Terragona e altres lochs faels a la magestat reyal, e en aquesta forme pens se troberia qui pendria lo dit càrrech, e axí se podrian haver naus, les quals haüdes, forsadament los qui del llur hi haurien tant despès, les heurian ermar, e axí podria anar en guany e debellant los inimichs sostenint- sa ab adjutori del dit senyor rey. E no's pens algú que aquesta cose sie longa, que si assò se comensave de fer, per lo Nadal qui ve del any MCCCCLXnou bé seran a temps a ésser fetes. De tot assò he volgut perlar perquè no haje lexat algun loch buyt a mon semblant qui sie útil en lo present mester. Assò és mon vot e me sentèncie, e així vull que vós, En Notari, ho continueu en la present determinació.